Corresponsables en la missió

Aquest article comença recordant que l’Església és missionera per naturalesa (AG2). I ja en el títol, se’ns parla de la corresponsabilitat en aquesta missió. Per tant, són dos els aspectes que convindria abordar: el caràcter missioner de l’Església i la corresponsabilitat de tots els batejats en aquesta missió.

1. Caràcter missioner de l’Església

L’Església no ha nascut per a si, sinó que ha nascut per donar, per oferir i oferir-se. Ja des dels inicis, el sentit de l’Església és sortir a donar a conèixer una bona notícia. Aquesta missió, vindrà marcada per la cerca del bé dels altres. Lumen Gentium defineix l’església com a sagrament de salvació (1,1) amb una clara dimensió missionera. L’Església és per servir i per fer sacramentalment visible aquell Regne de Déu anunciat per Jesucrist. Un Regne, en el qual els pobres ocupen un lloc central.

No hi ha pobres entre nosaltres, dirà Fets dels Apòstols, ja que posaven en comú el que tenien. La missió ve configurada pel fet de ser signe i instrument de la unió amb Déu i de la unitat del gènere humà. Es tracta de ser un sagrament de fraternitat-sororitat. Consisteix, per tant, a construir una comunitat en la qual les relacions siguin transparència de l’amor de Déu i la vida es converteixi en anunci. I en un anunci bo per a tots.

Aquesta comunitat surt de si per oferir una nova vida bona, seguint el programa de Jesús de Natzaret: anunciar la bona nova als pobres, proclamar l’alliberament dels captius, donar vista als cecs i llibertat als oprimits (Lc 4, 18), que no és una altra cosa que donar vida en abundància (Jn 10,10).

2. Corresponsabilitat en la missió

La corresponsabilitat vol dir que tots participem de la missió. No estaria de més recordar les paraules del papa Francesc en la JMJ de Lisboa, repetides a Marsella en la trobada del Mediterrani: tots, tots, tots.

Pel baptisme participem de l’Església. I per tant, del seu caràcter missioner. Des d’aquí caldrà situar què és el que cada batejat està disposat a posar en comú. La corresponsabilitat eclesial convida i exigeix a cada batejat a oferir els seus dons per al servei de la missió (cf Mt 5, 13-16).

Ens toca pensar com aconseguir la contribució de tots. I per a això, el document ens convida a començar reconeixent i valorant l’aportació de cada batejat, començant per pobres i exclosos. I reconeixent la varietat de vocacions, carismes i ministeris, la promoció de la dignitat baptismal de les dones, el paper del ministeri ordenat, en particular el del bisbe.

La corresponsabilitat és cosa de tots, tots, tots. De cada batejat. Per això convé treballar les vocacions, carismes i ministeris dins de l’Església. Una Església en sortida, una Església missionera no pot perdre l’aportació de cap dels seus membres. Tots, cadascun des del seu lloc i les seves possibilitats han d’aportar i generar espais que facilitin la missió d’humanitzar el món, de construir un món millor i més just -més fratern- per a tots. Això sol·licita urgentment la incorporació de persones i col·lectius que fins ara han estat allunyats o marginats de les labors eclesials.

Però corresponsabilitat no vol dir només participació de tots en la missió. La paraula ens remet a responsabilitat. Cada batejat és responsable que l’Església sigui fidel a la seva constitució missionera. Això exigeix mecanismes (sinodals) de participació i decisió a l’hora d’establir prioritats i línies d’acció que ajudin en una labor missionera eficaç que realment millori la vida de la gent.

La corresponsabilitat en la missió exigeix diàleg entre els batejats, compartir visions i missions, triar i decidir conjuntament, acompanyar, valorar i avaluar la labor eclesial. Estem abordant un aspecte central de l’Església -el seu caràcter missioner- però aquest no pot deslligar-se de la seva constitució organitzativa.