Una comunió que s’irradia

  El sínode del bisbes se’ns presenta com una oportunitat per repensar la comunió, els lligams que ens uneixen com a membres de l’Església catòlica i de la humanitat. L’horitzó d’aquest esforç està formulat en la pregunta del document de treball per a la primera sessió: com podem ser més plenament signe i instrument d’unió […]

19 Gen, 2024
Òscar Martí

 

El sínode del bisbes se’ns presenta com una oportunitat per repensar la comunió, els lligams que ens uneixen com a membres de l’Església catòlica i de la humanitat. L’horitzó d’aquest esforç està formulat en la pregunta del document de treball per a la primera sessió: com podem ser més plenament signe i instrument d’unió amb Déu i d’unitat de tota la humanitat? En el sínode dels bisbes se’ns demana com a catòlics replantejar el camí que oferim a les persones concretes que ens rodegen en el nostre dia a dia per sentir la crida de salvació que Déu fa a la humanitat a través de la seva Església.

El document Instrumentum laboris ens posa damunt la taula un aprofundiment evangèlic de la comunió i unes línies d’acció per replantejar la missió a la que som convidats. El primer punt és entendre la comunió com “un camí en què estem convidats a créixer”, és a dir, no entendre-la com una congregació tancada dels qui compleixen amb tot el que es demana per ser un bon catòlic. A la nostra societat, aquesta concepció ha portat a l’expulsió, volguda o no, de moltes persones que s’han sentit apartades de la salvació de Jesús, sentint-se assenyalades, i sovint condemnades ja, per una comprensió de la comunió excloent. Caminar junts en l’escolta de la Paraula, que qüestiona els paràmetres humans que ens fan jutjar els altres, i en la concòrdia, que impulsa a sentir-nos germans de la humanitat sencera en la seva diversitat, ens han de permetre construir comunitats acollidores.

Acollir és l’acció evangèlica fonamental per una comunió que s’irradia a tota la humanitat: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar.” (Mt 11,28) ens diu Jesús. Aquesta obertura a tota persona humana, sigui quina sigui la seva condició requereix un canvi que s’han concretat en les directrius indicades per les Assemblees en tots els continents. Aquestes són l’acollida dels que viuen en condicions d’indigència i d’exclusió social; la cura de la casa comuna com a creació amenaçada pel canvi climàtic; el repte que suposa els moviments migratoris, en la recerca d’una vida digna a ca nostra; reconciliar i pacificar un món fragmentat i polaritzat de cada vegada més; i, finalment, ser veu profètica que denúncia les situacions d’injustícia i discriminació quotidiana. L’Església necessita renovar la seva visió comunitària per tal de “no deixar ningú enrere i ser capaços de seguir el ritme d’aquells a qui més costa avançar”.

Un altre repte assenyalat és fer possible, amb gests quotidians d’hospitalitat i acolliment, la promesa que “l’amor i la veritat es trobaran” (Sl 85,11). La comunió amb la humanitat passa per una acollida autèntica d’aquells que no se senten acceptats per l’Església, com de les persones que han estat víctimes dels abusos i la marginació dins l’Església. El procés sinodal ha de permetre revisar la nostra mirada i el nostre tracte sobre les condicions personals que ens poden semblar més allunyades de la doctrina catòlica, però que no han d’impedir fer-hi present Jesús “que camina amb tothom amb amor incondicional i proclama la plenitud de la veritat de l’Evangeli.” Són molts els col·lectius que veuen en l’Església un cor endurit que els impedeix descobrir el missatge de salvació. Es per això que cal salvaguardar espais per al desacord i restaurar la proximitat i la cura de les relacions fraternals amb tota persona, que no deixa de ser mai un fill i filla estimat de Déu.

Finalment, la revisió d’aquestes relacions fraternals ens han de dur a transformar i valorar els intercanvis de dons entre les diferents Esglésies, no solament en l’eix local-universal, sinó amb altres Esglésies i confessions cristianes en el camí ecumènic per restaurar la unitat volguda pel Senyor. Està en joc la mateixa credibilitat del missatge cristià, en una societat multicultural i de cada vegada més, fruit de les successives migracions, multiconfessional. El sínode dels bisbes, com a part d’un procés de “reforma contínua” de l’Església (UR 4.6) és una gran oportunitat per contribuir a renovar les estructures i les actituds que no ens permeten ser plenament signe e instrument d’unió amb Déu i d’unitat de tota la humanitat.

Dr. Marc Mercadé i Serra

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)