El nou eix temàtic de la secció Tots tenim una opinió a la pàgina web de l’Arquebisbat de Barcelona, amb la col•laboració de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, gira al voltant de la primera part del Sínode que es preveu allargar en una segona sessió fins a l’octubre de 2024. Comunió, missió i participació són tres qüestions prioritàries per a l’Església Sinodal.
Tal com apunta Cristòbal López, Cardenal Arquebisbe de Rabat i participant a l’Assemblea Sinodal, «el Sínode no és un esdeveniment puntual sinó un procés que ara fa dos anys començà i que ha suposat un gran nombre de trobades i reunions en moltes parròquies, comunitats cristianes, grups, moviments, diòcesis del món. S’ha fet un treball de síntesi en l’àmbit diocesà i de Conferències Episcopals. Les Assemblees Continentals han aportat el seu punt específic. Equips d’experts han elaborat l’Instrumentum laboris que s’ha utilitzat en aquesta primera sessió de l’Assemblea General del Sínode. Mai un procés sinodal havia durat tant de temps: tres anys i el temps que el Papa vulgui allargar». En la preparació d’aquesta primera part, han participat molta gent.
En aquesta Assemblea Sinodal remarquem la participació d’una àmplia varietat de membres de l’Església: laics (homes i dones), preveres, religiosos i religioses, bisbes-cardenals. Cal destacar la presència de laics i laiques amb veu i vot.
La sinodalitat és un tema específic i concret que afecta el com ens podem organitzar els catòlics perquè l’Església i les comunitats cristianes siguin més participatives, evangelitzadores i contribueixin a la comunió cristiana en la diversitat. Cal posar a punt la institució de l’Església sota la guia i la inspiració de l’Esperit Sant.
El Papa Francesc en el seu discurs d’obertura diu: «No estem aquí per celebrar una reunió parlamentària o un pla de reforma. No. Estem aquí per caminar junts, amb la mirada de Jesús, una mirada que beneeix i acull. Aquesta mirada de benedicció del Senyor, ens invita a ser una Església que, amb cor alegre, contempla l’acció de Déu i discerneix el present, que, enmig, de les onades a vegades agitades del nostre temps, no es desanima ni cerca escapatòries ideològiques, no s’atrinxera darrere conviccions adquirides, no cedeix a solucions còmodes, no deixa que el món li dicti l’agenda».
Si alguna imatge haguéssim de destacar d’aquest temps d’Assemblea Sinodal, en subratllaria tres. La primera correspon a l’inici del Sínode. Entre la llarga processó de cardenals (121) i bisbes (175) que ens recorda l’inici del Concili Vaticà II, es podia distingir un nombrós grup de laics, homes i dones, que per primera vegada exerceixen el dret a vot i participen en la dinàmica sinodal. És l’inici d’un moment transcendental, potser decisiu, en la història mil·lenària de l’Església. El Papa ha volgut que en aquest Sínode hi estiguessin «tots, tots, tots». És un Sínode ampliat als laics.
La segona imatge està representada a l’Aula Pau VI. És una altra novetat en aquesta Assemblea. En un ampli espai hi ha taules rodones amb mitjans tecnològics. En cada taula, s’asseuen dotze participants. La perspectiva ja no és un darrere l’altre a diferents nivells, sinó al voltant d’una taula on es pot mirar els ulls de l’altre, escoltar-se d’igual a igual. La circumferència indica comunió. No són taules tancades en elles mateixes sinó obertes a l’intercanvi, el diàleg, la participació. La tercera imatge és la diversitat. L’Església és una realitat polièdrica. Tots els continents estan representats.
Ens trobem en un moment privilegiat de la vida de l’Església que desperta entusiasme, esperança, il·lusió. El camí Sinodal no acaba aquí, continuarà al llarg del curs 2023-2024. Ens planteja alguns reptes: aconseguir que tots ens sentim Església; la sinodalitat cal descobrir-la i fer-la aterrar, inserir-la en la nostra vida, acceptar-la; deixar-nos guiar per l’Esperit i atrevir-nos a pregar, dialogar, escoltar i discernir; ens crida a un compromís en la missió evangelitzadora de l’Església.
Al llarg d’aquest curs, en aquesta secció, presentarem diverses reflexions que ens ajudaran a entendre el que l’Esperit està dient a l’Església. Tenim al davant un camí a recórrer que com diu el Papa Francesc requereix pregària, conversió i discerniment. Que ningú es cregui superior als altres i que tots ens esforcem per servir a la causa de l’Evangeli aportant el nostre granet de sorra. L’Assemblea Sinodal no acaba a l’octubre. La marxa continua: un camí d’esperança, entusiasme i compromís. Estiguem atents i promptes.
