M’han demanat des de l’ISCREB i l’Arquebisbat de Barcelona un article d’opinió d’uns 3.000 caràcters sobre el tema: «Aliances per aconseguir els objectius», en el conjunt de treballs sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Aquesta iniciativa de l’OMS tracta de 17 «objectius» que són universals, integradors i ambiciosos.
Les temàtiques que aborden van des de la pobresa, la fam, la pau, la salut, l’educació, les desigualtats, la inclusió, la prosperitat econòmica, la protecció del planeta, la lluita contra el canvi climàtic, les ciutats i els territoris, l’energia, el consum i la producció sostenibles, etc. La temàtica que, per la meva professió, m’és més propera seria la de l’Objectiu 3 que és el de «Salut i Benestar».
M’ho demanen des de la meva «suposada» expertesa i coneixement de com veu l’Església Protestant aquests objectius.
No sé si m’hi atreviré perquè se’m plantegen problemes seriosos. El primer problema que em trobo és que la meva resposta comportaria una expertesa sobre el coneixement d’aquest tema, i que a mi la meva resposta em semblarà sempre parcial i lligada a una experiència personal molt particular i sense cap pretensió de ser universal.
El segon problema és com un article d’aquesta dimensió -d’una pàgina- pot ser una resposta «protestant» a un d’aquests objectius que pretenen ser tan ambiciosos, integradors i universals. El tercer problema que se’m planteja és la qüestió de com puc jo parlar en nom de l’Església Protestant i encara més, en nom de les comunitats protestants i/o evangèliques del meu entorn, que no estan precisament unides en els seus missatges socials. Clar que el món protestant no ha estat mai uniforme, sinó tot el contrari. És un món molt variat tant en temes dogmàtics com en qüestions vivencials.
Si una característica ha estat present tot al llarg d’aquests cinc-cents anys de Reforma són els diversos intents de donar respostes de tota mena a les qüestions que s’han anat plantejant en cada moment i en cada lloc. Respostes conservadores en algunes ocasions, i en d’altres tan liberals com escandaloses per la resta de reformats i de creients cristians en general.
Ara bé, si un principi és constant en el món reformat, és la centralitat de la Paraula de Déu, representada per l’Evangeli de Jesús. També s’ha de dir que la lectura d’aquesta Paraula ha estat feta i interpretada de diverses maneres en les diferents denominacions que configuren el món protestant. Però, tots estarien d’acord que aquesta Paraula s’ha d’escoltar i també s’ha de comprendre.
Per a mi el fet d’escoltar i de comprendre la Paraula hauria de significar donar respostes concretes i posar en pràctica la bona nova del Regne que Jesús anuncia. L’aposta pel més dèbil i pel més petit, que va suposar la bona nova anunciada per Jesús, serà sempre la resposta que hauríem de buscar.
Així i tot, abans de dir res he d’escoltar el que m’aconsella la Saviesa: Reflexiona bé abans de dir res; no tinguis pressa a parlar en presència de Déu. Déu és al cel i tu a la terra; per tant, mesura les teves paraules. Perquè així com l’excés de preocupacions provoca somnis, les moltes paraules porten a una xerrameca estúpida.
On hi ha massa somnis, abunden les vanes il·lusions i la xerrameca. Tu, però, sàpigues reverenciar Déu. (Coh. 5,1-2.6) Em sembla que sí. M’atreveixo a escriure aquest petit article en nom meu; i en penso que segurament hi estarien d’acord moltes altres persones del «món protestant».
Gosaré dir que aquest «Objectiu sobre Sanitat i Benestar», en el punt 3.8 quan proposa «Assolir la cobertura sanitària universal, en particular la protecció contra els riscos financers, l’accés a serveis de salut essencials de qualitat i l’accés a medicaments i vacunes segurs, eficaços, assequibles i de qualitat per a totes les persones.» És una proposta que subscric però, que crec que s’hauria de completar i que digués: per a totes les persones, especialment els més dèbils i els més febles.
