Com atansar la realitat d’Àfrica a l’Església europea (3)

Tercer lliurament sobre la realitat de l'Església catòlica a l'Àfrica a càrrec del P. Antoni Calvera

31 Ag, 2020
Òscar Martí

 

Continuem escoltant als africans. No hi ha res més fàcil i més erroni que voler interpretar què diuen, quan ells ho diuen força clar.

I continuem amb el pare Mveng. Fem-ho “a l’africana”, o sigui, seient als peus d’un ancià i escoltant com parla.

“Com és evident, un diàleg així resulta molt exigent per Àfrica, perquè suposa sotmetre a judici la nostra herència espiritual davant Déu. Reivindicar la responsabilitat de portar la Creu de Crist és reivindicar el temible honor de carregar, no solament amb el nostre destí, sinó amb el destí de la Humanitat, amb el destí total del món”.

Un dels nostres, diguem-li pecats socials, pot ser no percebre la unitat del món i la humanitat. I queda clar que unitat no vol dir uniformitat. Tot atansant-nos a una altra realitat, assumim acceptar punts de vista diversos als nostres, aspectes fins ara no descoberts o analitzats. Fa por inclús dir-ho, però el dogmatisme és la millor manera de tancar-se en el propi inexpugnable castell i no veure res més. I a més a més imaginar que aquesta és l’única realitat i la veritat exclusiva.

A partir d’aquest punt ningú està pel damunt de l’altre, i molt menys ningú està més avall. És un esforç comú que no pot claudicar amb raons sentimentals o actituds paternalistes. També el poble africà s’hi ha de posar seriosament.

Aquesta actitud podem anomenar-la diàleg.

L’autor que ens acompanya diu:

“El problema del diàleg entre cristianisme i els valor de la civilització de l’Àfrica Negra es planteja avui en dia en els termes d’un radicalisme sense discussió. Aquest radicalisme supera de lluny l’interrogant dels cercles ecumènics contemporanis sobre els socis d’aquest diàleg i el seu contingut … Per renovar el diàleg, l’Àfrica arranca en l’actualitat de la seva experiència històrica i planteja unes qüestions concretes”.

I comenta a propòsit d’aquest diàleg:

“El cristianisme i l’herència cultural africana han de superar ara l’estadi de l’enfrontament i l’exclusivisme, per iniciar un veritable diàleg. El problema de l’africanització del cristianisme, apareix doncs, com un immens camp de treball, que constitueix una de les tasques imminents de l’evangelització”.

Val la pena escoltar amb molta cura aquestes paraules. Ens han deixat sobre la taula les eines necessàries, ara tots plegats les hem de fer servir. Sense presses, deixant-nos sorprendre per tot allò que descobrirem els uns dels altres.

I seguint aquest camí descobrirem com les nostres realitats s’atansen. Unes primeres passes giraran al voltant d’elements, diguem-ne molt externs, circumstancials, però a poc a poc arribarem a punts que ens portaran a una respectuosa escolta mútua i a una acceptació real d’aspectes que inclús nosaltres no havíem imaginat mai que podrien presentar-se amb aquests embolcalls.

Ens haurem apropat els uns als altres, aprenent, sense imposar i respectant. Aleshores veurem com l’Església no s’ha enfonsat sinó que en surt més reforçada, més universal.

P. Antoni Calvera

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)