Quines estructures es poden desenvolupar per a consolidar una Església sinodal i missionera?

  A Instrumentum Laboris un hi troba tantes aportacions i amb una redacció tan enumerativa que hi ha el perill de perdre-s’hi. Per això s’agraeix trobar de tant en tant petites perles que son com punts de lectura que obliguen a aturar-se. N’hi ha una que crec que s’escau molt a la pregunta que m’han […]

01 Jul, 2024
Òscar Martí

 

A Instrumentum Laboris un hi troba tantes aportacions i amb una redacció tan enumerativa que hi ha el perill de perdre-s’hi. Per això s’agraeix trobar de tant en tant petites perles que son com punts de lectura que obliguen a aturar-se. N’hi ha una que crec que s’escau molt a la pregunta que m’han demanat d’aprofundir. És la “perla” d’aquest (n.58):

 «Les institucions i les estructures, de fet, per elles mateixes no són suficients per a fer sinodal l’Església: són necessàries una cultura i una espiritualitat sinodals, animades per un desig de conversió i sostingudes per una formació adequada».

L’Església, i això es un fet compartit amb tota estructura administrativa, acostuma a dedicar una part important del seu temps a organitzar-se. Es campiona en crear organigrames, consells, comissions, secretariats, delegacions… Algunes més efímeres, altres més sòlides i que passen a engruixir el dret canònic. Podem dir, mig en broma mig seriosament, que som de ploma fàcil a l’hora de generar la nostra petita o gran burocràcia. No és només una crítica, sinó la constatació d’una realitat: tota organització, i més quan es tracta d’una organització jeràrquica, tendeix a aquest impuls.

Per això aquest nº 58 de la IL, m’ha estat com revelador de quin hauria de ser el punt de partida per respondre a la pregunta, i quines són les condicions que les institucions o estructures necessitarien per a consolidar aquesta Església sinodal i missionera.

Primer, la necessitat d’una cultura i una espiritualitat sinodals. Ja pots crear “institucions participatives” que si no hi ha “cultura participativa” la institució acabarà morint d’avorriment. I la cultura és crea a base d’anys de generar dinamismes en el qual les persones que participen de les tasques de l’església, des de les més bàsiques fins a les tasques de govern, tenen espais per sentir-se reconegudes, escoltades per sentir-se protagonistes. I encara més difícil es l’espiritualitat, si les reunions, les trobades o les assemblees no es tan amarades d’una escolta activa de l’esperit, acaben sent pur encarcarament. Cultura i espiritualitat sinodals… caldrà pensar en com anem creant un dinamisme que ens faci créixer en aquestes dues dimensions.

Segon, cal que estiguin animades per un desig de conversió. Sí, perquè tota estructura que es crea per petita que sigui, genera un espai de poder. Qualsevol càrrec o responsabilitat gran o petita, ha de tenir com a horitzó “el rentament de peus de Dijous Sant”. I això lliga amb el que dèiem abans de l’espiritualitat. Podem reproduir qualsevol estructura administrativa i fins i tot ser més o menys eficients, però el que està clar és que no podem renunciar a la mística si volem que aquestes estructures tinguin sentit i apuntin a un espiritualitat sinodal. Ah i la lògica en aquest cas es proporcional: a més poder més desig de conversió.

Tercer, que siguin sostingudes per una formació adequada. Si formar és donar forma, i si realment volem entrar en un procés de sinodalitat n’haurem d’aprendre perquè com diu la dita «no hi ha ningú que neixi ensenyat». Formació tant pels qui representen encara en l’església el principi d’autoritat (com diu el text: «fortament afirmat en la normativa vigent») i formació pels qui entrin a participar en les estructures velles o noves dirigides a consolidar una Església sinodal i missionera.

Ni la transparència ni la corresponsabilitat seran possibles sense l’orientació de IL n. 58. Es cert que les institucions tenen en elles mateixes una expressió performativa: donen forma i animen allò que diuen representar. Però també veiem, i ho veiem no només en l’Església sinó en les estructures polítiques i democràtiques, que no son suficients. Igualment que no podem parlar de democràcia pel fet de tenir un Parlament, no podem parlar de sinodalitat per tenir infinitat de consells per a tot.

Crec, sincerament, que cultura, espiritualitat, conversió i formació son elements profunds que si es cultiven poden ser no només una gran aportació al funcionament de l’estructura eclesial sinó un exemple per a un un món on la crisi de la democràcia i la tendència al totalitarisme ens haurien de preocupar en la nostra doble condició de creients i ciutadans.

Llic. Santi Torres

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Aquest diumenge, 22 de novembre, acaba l'any litúrgic amb la Solemnitat de Crist Rei. 🕯️ El diumenge següent, amb l'inici de l'Advent, s'obre un nou cicle on l'Evangeli de Marc serà el protagonista.📖 T'expliquem què és i com funciona l'any litúrgic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Octavi, màrtir⚔️✝️Octavi, Adventor i Solutor eren soldats cristians que van ser perseguits en temps de l'emperador Maximià. En aquells temps era costum donar l'oportunitat als cristians de renegar de la seva fe a canvi de no ser martiritzats, però els tres sants es van mantenir ferms en les seves creences. A Torí, Adventor i Octavi van ser assassinats, mentre que Solutor va aconseguir fugir, però quan el van capturar el van decapitar. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l'Església😇Albert (1200-1280), tot i que va ser durant anys provincial dels dominics i bisbe de Ratisbona, la seva veritable vocació era l’estudi, la investigació i l’ensenyament. Pocs com ell van arribar a una síntesi tan admirable entre la filosofia aristotèlica i la teologia cristiana. Així va preparar el camí a Tomàs d’Aquino, deixeble seu a Colònia. Pregava així: «Senyor Jesús demanem la teva ajuda per a no deixar-nos seduir de les vanes paraules temptadores sobre la noblesa de la família, sobre el prestigi de l'Orde. Amén».🗣 «Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu no és Déu de morts, sinó de vius.

(Lc 20,27-40)