Producció i consum responsable

  Em moc en uns àmbits ben concrets: una parròquia de barri, moviments d’Acció Catòlica i ensenyament-estudi a la Facultat de Teologia de Catalunya i Instituts Superiors associats (ISCREB i INSAF). Què produïm i què consumim en aquests àmbits? Sembla una pregunta fora de lloc però té una resposta: produïm i consumim experiència de comunitat […]

08 Oct, 2020
Òscar Martí

 

Em moc en uns àmbits ben concrets: una parròquia de barri, moviments d’Acció Catòlica i ensenyament-estudi a la Facultat de Teologia de Catalunya i Instituts Superiors associats (ISCREB i INSAF). Què produïm i què consumim en aquests àmbits? Sembla una pregunta fora de lloc però té una resposta: produïm i consumim experiència de comunitat cristiana, de testimoni viu de la fe, de creixement com a persones segons la voluntat salvadora de Déu Pare…

Enfoco, doncs, el tema de la producció i el consum responsables des del vessant pastoral, entenent-la com el servei (de donar vida) al món. Poso l’accent en la responsabilitat. Traduït teològicament es podria dir que ens anem fent persones madures amb una fe madura, perquè amb la nostra vida i acció pràctiques impliquem i comprometem l’acció i la vida de Déu.

La responsabilitat pastoral comporta una dimensió econòmica en el sentit que mobilitza tots els recursos (humans, materials, divins) i procediments que asseguren o, si més no anuncien-proclamen, la dignitat de les persones. Aquesta dimensió econòmica arrela en dos aspectes ben evangèlics: l’austeritat i la comunitat. És l’economia de les benaurances (Mt 5,1-12 incloent-hi el fragment de ser sal i llum: vv. 13-16) i és la dinàmica de Jesús com la proposa Pau en 2Co 8, 9: «Coneixeu prou bé la riquesa de nostre Senyor Jesucrist: ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres, perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa».

Ens emmirallem i reflectim aquesta bona notícia. L’Evangeli provoca, doncs, un canvi de paradigma: no enriquirem els altres a partir de la nostra riquesa sinó al revés. Això a la pràctica significa fer servir mitjans pobres. El sentit profund dels mitjans pobres consisteix a posar les persones (pobres) al centre de l’acció pastoral, enriquint el seu protagonisme i la seva dignitat efectius. Així no distraiem la mirada del seu veritable focus. Per tant, no tindrem ni usarem res (bonic, perfecte, poderós, original, extraordinari…) que pugui ofendre les persones, res que els impedeixi un acostament i una integració cordials.

S’entén, per tant, que els mitjans pobres van en contra de fer les coses de qualsevol manera, improvisades sense raó, deixades a la simple bona voluntat i prou… Per posar uns exemples: calefacció, il·luminació, neteja, celebracions, grups, megafonia… Tot està al servei de la qualitat humana. La gent se sent a gust? Se sent com a casa? I si algú a casa seva no té les condicions bàsiques de dignitat aleshores se’ns planteja un problema, que a partir d’aquest moment ja és compartit. La gent ens mereixem un lloc i una gent acollidors, amables, nets (físicament i moralment), íntegres, dignes… L’austeritat  i la dimensió comunitària van en aquest sentit.

Tot plegat es (de)mostra amb un testimoni que comporta reflexió i consciència de la mateixa identitat com a fills de Déu. Una simple constatació de fets no ha passat encara pel cor (per les decisions fonamentals) de la Paraula encarnada de la qual hem rebut glòria, gràcia i veritat (Jn 1,14-17). Massa vegades produïm i consumim tan sols activitats i actes religiosos. Per això mateix «la producció i el consum responsables» ens exigeixen la conversió constant a l’Evangeli, a Jesús.

Mn. Joan Ramon Marín

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)