A propòsit de les notícies aparegudes sobre el procés sinodal a l’arxidiòcesi de Barcelona, en què s’han destacat alguns aspectes sovint relacionats amb la percepció social que es té de l’Església, caldria clarificar el sentit de la crida del papa Francesc dirigida a tots els membres del Poble de Déu.
Tota l’Església ha estat convocada en Sínode per avançar en un «caminar junts» ple d’esperança per tal de ser una Església sinodal, que viu la comunió i la participació per a la missió. L’Església universal començà aquest procés sinodal l’octubre de 2021 per reflexionar i discernir sobre la sinodalitat, guiats per l’Esperit.
La sinodalitat és una dimensió constitutiva de l’Església, és a dir, fonamental i a vegades desconeguda per a molta gent, però, tanmateix, practicada per molts sense ser-ne conscients. A Barcelona, la fase diocesana del Sínode culminà el passat 29 de maig amb la presentació d’un document de síntesi que recopila les prop de tres-centes aportacions fetes per més de 7.000 persones distribuïdes en diferents grups sinodals: arxiprestats, parròquies, moviments, associacions, congregacions religioses, escoles, entitats i organismes diocesans.
Per tant, es tracta únicament d’unes propostes, mai votades ni aprovades. No estem davant d’una nota doctrinal, sinó davant d’un document generat per tots els batejats, membres de l’Església que peregrina a Barcelona que hi han volgut participar i donar la seva opinió. Caminar junts és positiu perquè ens fa créixer com a persones i membres de l’Església: ser més missioners, saber escoltar i acollir el que pensa diferent, saber deixar enrere prejudicis, deixar espai a esperances, desenvolupar nous enfocaments, ser inclusius, aprenent els uns dels altres. És un camí que necessita diàleg i consens per respondre alguns interrogants. Perquè la invitació del Papa era trobar-se i escoltar-se, no pas prendre decisions.
¿Com dur a la pràctica una Església que és en essència Poble de Déu? ¿Com afrontar les diferents visions i els conflictes quotidians sense caure en l’autoritarisme i el clericalisme, sabent trobar el consens? El papa Francesc diu que no es tracta d’un Parlament on es vota, sinó d’una família on s’arriba a un consens.
Les dificultats s’afronten amb diàleg, escolta mútua, intercanvi d’opinions, participació i respecte. Hem de ser una Església de comunitats cristianes més atentes al món actual on tot els batejats ens fem presents en la societat, a cada lloc i en totes les seves dimensions: econòmica, social, política, cívica…
Dins de la comunitat eclesial ens dolen els propis defectes. Cal estar atents a aquells que són exclosos i rebutjats, o s’hi senten, tant a la societat com a la comunitat eclesial, valorant el treball social que realitzem en moltes entitats de les nostres comunitats parroquials.
En la fase diocesana del procés sinodal, entre d’altres aspectes, ha aparegut el clam per la falta d’igualtat entre home i dona a l’Església, que es percep clerical. La realitat ens mostra que molts joves i adults es perceben amb una certa distància respecte el pols diocesà de la nostra Església, i sorgeix amb insistència la pregunta: «¿Com arribar-hi i donar possibilitats per tal que se senti la seva veu?». També ens cal reforçar el diàleg amb les altres confessions cristianes i amb d’altres tradicions religioses. Tenim un repte apassionant per evangelitzar.
En el camí del Sínode 2021-2023, ara s’acaba la primera fase diocesana. Ni aquesta diòcesi, ni cap altra, no han presentat encara al Papa cap proposta particular. Precisament, és ara que caldrà fer una gran síntesi a Espanya, a Europa i al món per tal de recollir les diverses aportacions, fruit de la consulta sinodal. L’aportació de la nostra diòcesi s’unirà al gran riu de les que arribaran de totes i cada una de les Esglésies locals d’arreu del món. Confiem que aquest «caminar junts» ens permeti l’escolta de l’Esperit a través de la veu de tots els membres de l’Església.
Com a pastor d’aquesta arxidiòcesi, l’estimo per la seva fidelitat al missatge de Jesucrist, a la Tradició viva de l’Església, al successor de Pere, el papa Francesc, i a tota la comunitat que avança «enmig de consolacions i persecucions» (cf. sant Agustí) irradiant l’alegria de l’Evangeli.
† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona
*Article publicat aquest dimecres, 8 de juny de 2022 al diari La Vanguardia.
