Llegeix l'article d'opinió del cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, sobre la visita del papa Lléo XIV a la capital catalana
Foto: Vatican Media
El papa Lleó XIV, si Déu vol, serà a Barcelona ben aviat. Sí, hem rebut aquesta notícia amb molta alegria. El papa Lleó XIV ens acompanyarà i beneirà la creu de Jesucrist de la Sagrada Família en una data històrica, farà cent anys justos del traspàs del venerable Antoni Gaudí.
Serà una joia indescriptible per a tots nosaltres rebre’l i que ens confirmi en la fe. En els últims cinquanta anys també hem tingut l’honor de comptar amb la presència del papa sant Joan Pau II (1982) i del papa Benet XVI (2010).
El proper 10 de juny de 2026 serà una data que recordarem. L’any passat, pocs dies abans de morir, el papa Francesc va declarar venerable l’arquitecte de Déu i gran artífex de l’impressionant temple expiatori de la Sagrada Família.
La creu de Jesucrist que beneirà el papa Lleó simbolitza la llum veritable que guia el món i que ens anuncia una esperança certa. Així ens ho va prometre Jesús: «he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir» (Jn 10,10). Déu és un Déu de vius i no de morts, que ens crida a convertir-nos i a tenir una vida plena.
En la creu veiem com tot el dolor de la història es transforma en esperança, perquè tot un Déu s’ha volgut fer carn i habitar entre nosaltres. La passió de Crist no ha sigut en va; amb ella, els nostres sofriments i pèrdues cobren un sentit nou: el pecat i la mort no tenen la darrera paraula.
Jesús és el Senyor de la història i, per això, la seva creu corona la torre de Jesucrist de la Sagrada Família. Quan la contemplem, podem recordar que cal mirar més enllà quan les circumstàncies ens aclaparen i que només l’amor d’un Déu infinit, que ha donat la vida per nosaltres, ens pot alliberar de la nostra condició fràgil.
En aquest context de celebració, que ens acompanyi el nostre pare en la fe, el papa Lleó XIV, en una data tan especial, és un honor i una alegria immensa. Sota aquesta gran creu de Jesucrist hi ha un poble que camina amb les seves creus. Sí, hi ha moltes persones prop nostre que pateixen perquè viuen amb malalties, amb pobresa, amb soledat, sense feina, sense habitatge, sense rumb. Malgrat totes les dificultats, Déu no ens abandona mai.
Benvolguts germans i germanes, rebem amb profunda alegria el papa Lleó. Preguem per ell, per l’Església universal. Que aquesta visita ens estimuli per continuar anunciant l’Evangeli amb il·lusió. No ens oblidem dels que pateixen, siguem una carícia de Déu per als més vulnerables. Sortim al món per anunciar que Jesús és amb nosaltres. Ell és la font de la nostra força més gran, que és l’amor, un amor que venç la por. Ell ens estima com ningú ens ha estimat. Si Antoni Gaudí va somiar la Sagrada Família i diverses generacions han continuat la seva obra és per amor a Déu. És per pura gràcia de Déu, amb la intercessió de Santa Maria i Sant Josep. Gràcies, papa Lleó, per acollir la nostra invitació.
La violència, el patiment, la mort... la creu no posseeixen un sentit per si mateixos; són, en essència, un buit ontològic que amenaça la dignitat humana. Malgrat aquesta absència inherent de significat,…
És divendres al captard. En Jordi, l’animador del grup de joves, acull els primers que arriben comentant els resultats del mundial. Només falten el Marc i la Paula. De sobte s’obre la…
El segle XXI ens està sorprenent enormement; esperançats en un nou moment presidit per renovats valors emergents, per més proximitat, pau i humanitat pròpies de la millora global que els avenços dels…
