La visita del papa Lleó a Barcelona

Llegeix l'article d'opinió del cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, sobre la visita del papa Lléo XIV a la capital catalana

26 Febr, 2026
smunoz

Foto: Vatican Media

El papa Lleó XIV, si Déu vol, serà a Barcelona ben aviat. Sí, hem rebut aquesta notícia amb molta alegria. El papa Lleó XIV ens acompanyarà i beneirà la creu de Jesucrist de la Sagrada Família en una data històrica, farà cent anys justos del traspàs del venerable Antoni Gaudí.

Serà una joia indescriptible per a tots nosaltres rebre’l i que ens confirmi en la fe. En els últims cinquanta anys també hem tingut l’honor de comptar amb la presència del papa sant Joan Pau II (1982) i del papa Benet XVI (2010).

El proper 10 de juny de 2026 serà una data que recordarem. L’any passat, pocs dies abans de morir, el papa Francesc va declarar venerable l’arquitecte de Déu i gran artífex de l’impressionant temple expiatori de la Sagrada Família.

La creu de Jesucrist que beneirà el papa Lleó simbolitza la llum veritable que guia el món i que ens anuncia una esperança certa. Així ens ho va prometre Jesús: «he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir» (Jn 10,10). Déu és un Déu de vius i no de morts, que ens crida a convertir-nos i a tenir una vida plena.

En la creu veiem com tot el dolor de la història es transforma en esperança, perquè tot un Déu s’ha volgut fer carn i habitar entre nosaltres. La passió de Crist no ha sigut en va; amb ella, els nostres sofriments i pèrdues cobren un sentit nou: el pecat i la mort no tenen la darrera paraula.

Jesús és el Senyor de la història i, per això, la seva creu corona la torre de Jesucrist de la Sagrada Família. Quan la contemplem, podem recordar que cal mirar més enllà quan les circumstàncies ens aclaparen i que només l’amor d’un Déu infinit, que ha donat la vida per nosaltres, ens pot alliberar de la nostra condició fràgil.

En aquest context de celebració, que ens acompanyi el nostre pare en la fe, el papa Lleó XIV, en una data tan especial, és un honor i una alegria immensa. Sota aquesta gran creu de Jesucrist hi ha un poble que camina amb les seves creus. Sí, hi ha moltes persones prop nostre que pateixen perquè viuen amb malalties, amb pobresa, amb soledat, sense feina, sense habitatge, sense rumb.  Malgrat totes les dificultats, Déu no ens abandona mai.

Benvolguts germans i germanes, rebem amb profunda alegria el papa Lleó. Preguem per ell, per l’Església universal. Que aquesta visita ens estimuli per continuar anunciant l’Evangeli amb il·lusió. No ens oblidem dels que pateixen, siguem una carícia de Déu per als més vulnerables. Sortim al món per anunciar que Jesús és amb nosaltres. Ell és la font de la nostra força més gran, que és l’amor, un amor que venç la por. Ell ens estima com ningú ens ha estimat. Si Antoni Gaudí va somiar la Sagrada Família i diverses generacions han continuat la seva obra és per amor a Déu. És per pura gràcia de Déu, amb la intercessió de Santa Maria i Sant Josep. Gràcies, papa Lleó, per acollir la nostra invitació.

Cardenal Joan Josep Omella

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)