L’apartat Junts per la missió inclou els números del 75 al 78 del Document final del Sínode dels Bisbes que recull les indicacions que ja poden posar-se en pràctica a les Esglésies locals tenint en compte els diversos contextos (núm. 53-56), per aprendre i desenvolupar cada vegada millor l’estil propi de l’Església sinodal missionera. En aquesta segona part anomenada En la barca junts, es fa referència a l’estructura de l’Església i se centra en la conversió de les relacions de la comunitat cristiana. L’apartat que ens ocupa s’ha de situar en el context amb el qual s’inicia aquesta segona part, la necessitat de canviar el tarannà de les relacions, dins i fora de l’Església. Pel que fa a l’interior de l’Església amb una actitud de col·laboració més fructífera entre els diferents ministeris, ordenats i laicals, i els carismes que l’Esperit suscita en el context actual (núm. 57-67). El punt de partida de la seva aplicació, per tant, no pot ser altre que el context concret de l’Església catalana, una societat plural, intercultural i profundament secularitzada, on la veu de l’Església és, de cada vegada més, minoritzada i marginada. En els números precedents a aquest apartat, Junts per la missió, s’expressa l’articulació dels diferents ministeris ordenats (núm. 68-75). Com respondre als reptes que planteja aquesta profunda secularització? No ens serveixen les respostes d’altres èpoques, perquè el context ha canviat radicalment.
Si alguna cosa diferencia l’apartat Junts per la missió, que es refereix als carismes i ministeris diferents dels ordenats, respecte dels números anteriors és la poca referència a documents magisterials. Solament a l’inici es refereix a dues cartes apostòliques del papa Francesc sobre els ministeris de lector i acòlit i el dels catequistes (núm. 75). Aquesta dada ja ens indica que ens trobem en un terreny verge, per fer, on la mirada se centra a trobar noves formes encara no definides de ministeris i carismes laicals. A partir d’aquí, a l’interior de l’Església, ad intra, el Sínode anima a examinar quins nous ministeris són necessaris en aquest dinamisme missioner. Cal inventar o recrear relacions entre els carismes que necessita l’Església en el nostre context concret comptant amb la participació dels laics, homes i dones, per afrontar la situació actual (núm. 76 i 77). Per la seva implementació seria necessari una anàlisi acurada i realista com la que el jesuïta Bernard Sesboüe va fer fa tres dècades a França; que ens permeti afrontar sense por, com indicava el nom del seu llibre: No tingueu por!, el futur i la necessitat dels ministeris no ordenats avui.
Per tot això, només té sentit si l’Església és capaç de sortir en fora, ad extra, amb una conversió també de les seves relacions amb els contextos socials en què s’incardina. Cal primer, sentir en pròpia carn, com ho feu Déu encarnat en Jesús, el sofriment del món. La missió passa per curar les ferides d’un sistema econòmic que, en paraules del sociòleg Zygmunt Bauman, genera grans quantitats de “deixalles d’humanitat”. L’actual papa Lleó XIV, amb l’Exhortació Apostòlica Dilexi te sobre l’amor cap als pobres, posa com a centre de l’acció de l’Església al món els desemparats i marginats, els més necessitats. No es tracta de mirar-se la guixa, sinó convertir la mirada vers els nostres germans més necessitats, sentir-nos “pròxims” d’aquells que, com en la paràbola del bon samarità (Lc 10,25-37), han quedat als marges dels camins del progrés. Però també, la conversió de les relacions amb el món exigeix, com ho diu clarament el número 78, acollir i escoltar tothom. Vivim en una societat mancada d’escolta, i els cristians hem d’aprendre a escoltar sense jutjar, una escolta atenta i sanadora, capaç d’acollir fins a aquells que no compleixen amb els requisits d’una vida “catòlicament exemplar”. L’oferta de salvació de Jesús és universal (Mt 28,18-20) i el ministeri de l’escolta i l’acompanyament que el document ens convida a discernir ens situa en l’actitud plenament evangelitzadora, com la de Jesús en acostar-se, parlar i escoltar la samaritana (Jn 4,1-41). Aquest ministeri –diu el document- “hauria de dirigir-se especialment a acollir als qui estan al marge de la comunitat eclesial, als qui tornen després d’haver-se allunyat, als qui busquen la veritat i desitgen que se’ls ajudi a trobar-se amb el Senyor.” La qüestió és com acollir i escoltar als qui fem sentir lluny del Senyor, els desenganyats pels escàndols eclesials, homosexuals, separats i tornats a casar, ajuntats…
