El rostre de l’Església comunitat

  La relació del ministeri ordenat amb els ministeris baptismals en moltes ocasions no és prou reeixida per fornir una Església comunitat. En el document que es recullen les inquietuds vessades de tots els racons del món sobre el paper i l’activitat del ministeri ordenat, es posen de manifest les dificultats que desvirtuen i entorpeixen […]

06 Juny, 2024
Òscar Martí

 

La relació del ministeri ordenat amb els ministeris baptismals en moltes ocasions no és prou reeixida per fornir una Església comunitat. En el document que es recullen les inquietuds vessades de tots els racons del món sobre el paper i l’activitat del ministeri ordenat, es posen de manifest les dificultats que desvirtuen i entorpeixen la tasca dels preveres responsables de les comunitats cristianes, sobretot les parroquials. En moltes ocasions se senten sols; tambées destaquen les actituds que han enfosquit la seva missió i la seva relació amb els fidels, com un clericalisme que separa i es tanca al diàleg i a l’acollida. Tema a part i per l’extrema gravetat que comporta, s’assenyala  l’escàndol que han provocat els abusos sexuals perpetrats per ministres ordenats i, en moltes ocasions no atesos per la jerarquia eclesial amb el rigor necessari pel dolor que han causat a tantes víctimes, famílies i comunitats. Aquestes i altres situacionsposen de manifest la necessitat de revisió profunda i renovació del ministeri ordenat per tal d’adequar-lo als signes dels temps i donar-li el valor que l’església necessita per dur a terme la missió encomanada i fer visible la petjada de Crist a la terra. També cal una formació més comunitària de la comunitat cristiana.

L’Església del segle XXI ha de presentar una imatge eminentment comunitària, tal com l’esperit del Sínode sobre la sinodalitat ho posa de manifesta, al convidar-nos a participar i caminar tots junts. Donar valor al ministeri ordenat comporta donar valor a tota la comunitat cristiana, per tant, cal diàleg dintre de la comunitat a tots els nivells i responsabilitats, acollida mútua i acceptació. Tota la comunitat cristiana és cridada a la missió de fer palesa l’oferta de salvació de Déu per a tota la humanitat, i predicar l’evangeli amb paraules i gestos com va fer Jesús. Per respondre a aquesta crida ens hem de considerar com un únic ramat que segueix a l’únic Bon Pastor (Jn 10,11-18), per tant, una comunitat en comunió amb Crist, ha de ser la imatge de l’Església en el món, per dur a terme la seva missió.

El document de concili vaticà II (LG 28) descriu la missió dels preveres com a triple tasca: predicar l’evangeli, pasturar els fidels i celebrar el culte diví. Alguna d’aquestes tasques es poden compartir amb la comunitat i evitar la solitud que a vegades els aclapara. La predicació de l’evangeli, es responsabilitat de tota l’església, la predicació de la Paraula de Déu no implica només els sermons sinó que concerneix a tota la vida cristiana. Si parlem de la predicació fonamentada en una comprensió més profunda de les escriptures, especialment dels evangelis i de tot el Nou Testament, cal tenir uns estudis que ajudin a aprofundir en el significat dels textos que són compartits per molts homes i dones laiques i d’instituts consagrats i poden ser un suport important a la tasca del prevere. La predicació de l’evangeli, de ben antic, és un diàleg comunitari com se’ns mostraen els fets dels apòstols: l’escena on Priscil·la i Àquila li expliquen a Apol·lo més clarament el sentit de l’evangeli(Ac 18,26) en un diàleg respectuós i d’escolta activa.

El valor del ministre ordenat en relació als ministeris baptismals va molt lligat al valor que la comunitat cristiana doni a la participació en el culte diví. Som convocats per l’Esperit Sant però es el ministre ordenat qui convida a tota la comunitat a participar en la celebració. El culte és part de la vida cristiana i s’ha de viure amb veritable comunió amb Déu i amb els germans i germanes, per tal de rebre l’aliment necessari per dur a terme la missió encomanada. En la mesura que els cristians siguem capaços de viure els sagraments, i molt especialment l’eucaristia comunitàriament amb sentit i alegria, l’església mostrarà millor el rostre de Crist al món.

Llic. Núria Carulla i Musons

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Aquest diumenge, 22 de novembre, acaba l'any litúrgic amb la Solemnitat de Crist Rei. 🕯️ El diumenge següent, amb l'inici de l'Advent, s'obre un nou cicle on l'Evangeli de Marc serà el protagonista.📖 T'expliquem què és i com funciona l'any litúrgic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Octavi, màrtir⚔️✝️Octavi, Adventor i Solutor eren soldats cristians que van ser perseguits en temps de l'emperador Maximià. En aquells temps era costum donar l'oportunitat als cristians de renegar de la seva fe a canvi de no ser martiritzats, però els tres sants es van mantenir ferms en les seves creences. A Torí, Adventor i Octavi van ser assassinats, mentre que Solutor va aconseguir fugir, però quan el van capturar el van decapitar. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l'Església😇Albert (1200-1280), tot i que va ser durant anys provincial dels dominics i bisbe de Ratisbona, la seva veritable vocació era l’estudi, la investigació i l’ensenyament. Pocs com ell van arribar a una síntesi tan admirable entre la filosofia aristotèlica i la teologia cristiana. Així va preparar el camí a Tomàs d’Aquino, deixeble seu a Colònia. Pregava així: «Senyor Jesús demanem la teva ajuda per a no deixar-nos seduir de les vanes paraules temptadores sobre la noblesa de la família, sobre el prestigi de l'Orde. Amén».🗣 «Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu no és Déu de morts, sinó de vius.

(Lc 20,27-40)