Pastorets cap a Betlem

Arriben a Barcelona les representacions més destacades dels Pastorets, una tradició que ens porta a visitar l'infant Jesús

19 Des, 2018
Església de Barcelona

Foto: Pastorets de Calaf

Dues barretines i quatre espardenyes. Dues figures del pessebre cobren vida de camí cap a Betlem. A què ens remet aquest escenari? Als Pastorets. Unes representacions que han fet riure, plorar, emocionar i commoure diferents públics. Contextos diversos i múltiples edats són les que han compartit els enginys del Lluquet, la golafreria del Rovelló o el tartamudeig de Jeremies. I és que es tracta d’una de les tradicions més arrelades al nostre país.

Un punt de trobada

Aquesta peça teatral no deixa de ser un punt de trobada de les diverses generacions i procedències. Una única peça que crea família, comunitat, que fa poble, ja que el caràcter dels seus protagonistes és voluntari. En un imaginari de personatges ficticis i entranyables, els Pastorets aconsegueixen unir dos elements que, al llarg del temps, s’han considerat antagònics: religió i popularitat. Així, amb el toc de bon humor i la despreocupació, s’acompanya un missatge evangèlic clarament nadalenc d’una història.

Com no recordar les calderes del Pere Botero o la imatge punyent de les fúries de l’infern? Com oblidar la tristesa de Getsé o la bellesa de la Isabeló? Així, és una representació que fa anys ens envolta, que ja hem incorporat i que, tot i així, comparteix trets de modernitat. Per tant, tot i que té un missatge obert i renovant, no s’amaga de l’essència original de l’espectacle.

Un xic d’història

Unes representacions que es converteixen en un signe d’identitat. Sí, totes vestides amb un mateix patró però, depenent d’on es representin, són un símbol identitari de la comarca. Així, submergint-nos en els seus orígens, els Pastorets neixen en les representacions medievals que se celebraven a l’interior de les esglésies del dia de Nadal. També, han estat una escola de teatre per molts dels actors i actrius. I és que la familiaritat, la proximitat i el caliu que es crea només és possible en la màgia del Nadal.

Un text que ha anat evolucionant al llarg dels anys. Ara bé, Josep M. Folch i Torres és el que s’ha quedat amb la popularitat i reconeixement del relat. L’estrena va ser el 1916 amb “Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús” i aviat va esdevenir un èxit rotund.

Un èxit que ha acompanyat els Nadals dels catalans. Un èxit que ha superat dictadures, guerres i crisis. Un espectacle que ha recorregut públics d’arreu, des dels principals teatres de Barcelona fins a les sales més humils.

Un viatge que ens porta a l’Infant

En general, els Pastorets se centren en el viatge que fan dos pastors per anar a veure l’infant Jesús. Així, el relat es construeix a partir de tres històries. La primera presenta les esposalles de Josep i Maria, com busquen una posada pel naixement del seu fill. La segona està dedicada a la lluita entre àngels i dimonis. Finalment, la tercera se centra en el diàleg entre els pastors, que és el què segueix un caire còmic i costumista.

En un moment en què s’ha convertit en una de les activitats nadalenques d’excel·lència, hi ha actuacions que han adquirit molt de renom. Alguns dels exemples són els de Mataró, Calaf, l’Ametlla de Merola, Berga i Sabadell. Així, veient la rellevància social, s’ha motivat l’aparició de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. L’entitat, aplega diferents associacions que treballen per mantenir-los vigents i conservar el llegat cultural que representen. I és que, els Pastorets, s’han convertit en un tret imprescindible del Nadal.

Representacions a Barcelona

Casal Calassanç: Dies 22 de desembre a les 18h, 23 a les 12h (els infants que portin una joguina nova entrada gratuïta) i 26 a les 19h

Casal Catòlic Sant Andreu: Dies 25 de desembre, a les 21h, 26, a les 19h, 28, a les 20.30h, 29 i 30 a les 18h i 4 de gener a les 20.30h

Centre Moral i Cultural del Poblenou: Dies16 i 30 de desembre a les 17.30h i 13 de gener, a les 17.30h

Lluïsos d’Horta: Dies 22 de desembre a les 18h i 23 a les 12h i a les 18h

El centre: Dies 15, 16, 22, 23, 26, 27, 28, 29, 30 de desembre i 2, 3, 4 de gener a les 18h. Els dies de 16, 22 desembre i 2 de gener, la Coral Baluern acompanyarà les representacions.

Centre Catòlic de l’Hospitalet: Dies 23, 26, 29 i 30 de desembre, a les 19h; 25 de desembre a les 19:30 i 27 de desembre «Els pastorets en titelles» a les 18h

Centre Parroquial de Sarrià: Dies 23, 29 i 30 de desembre i 12 i 13 de gener a les 17.30h

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)