«La força de la vocació» del Papa Francesc

La sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret va acollir la presentació del llibre «La força de la vocació». Una conversa profunda entre el Papa Francesc i Fernando Prado, missioner claretià i director de l’Editorial Publicaciones Claretianas.

El director de la URC, Màxim Múñoz, va donar la benvinguda als ponents, i va remarcar la diferent procedència de cadascun d’ells amb l’interès de poder obtenir impressions i perspectives diverses. Hi van intervenir: l’abat del Monestir de Poblet, Octavi Vilà; la vicepresidenta de la Unió de Religiosos de Catalunya, la germana Rosa Masferrer; i la periodista i directora de l’Observatori Blanquerna Comunicació, Religió i Cultura, Míriam Díez.

 «La força de la vocació»

El llibre, en forma de conversa, aprofundeix en qüestions sobre la vida consagrada. També tracta temes que afecten la vida de l’Església en l’actualitat. La renovació postconciliar, l’acollida i discerniment que cal fer de les vocacions, l’estil de formació, els vots, la missió compartida, la vida en comunitat, el profetisme, les noves formes de vida consagrada i la interculturalitat són només alguns dels grans temes que s’aborden al llarg de la conversa i sobre els quals el Papa Francesc sempre té una anècdota, una paraula profunda, una reflexió o una interpel·lació.

La vida monàstica

Octavi Vilà, que ens va oferir la seva perspectiva des d’una vida monàstica, va remarcar les paraules de l’autor Fernando Prado, que definien al Papa Francesc com «un home gegant i senzill al mateix temps. Un home de Déu entusiasta i realista alhora. Un consagrat que viu feliç seguint Jesús d’aquesta manera: servint a l’Església i als germans”. També remarcant que era:  “Un home convençut de que les seves paraules poden fer més bé que no pas el seu silenci i que per això corre el risc d’obrir-se a la confiança.” Va concloure recomanant el llibre pel seu estil planer però directe, per ser un llibre incisiu, que fa pensar, que interroga i qüestiona.

 La germana Rosa Masferrer va citar un fragment del Llibre de la Saviesa. «El senyor de tothom no recula davant de ningú. No l’impressiona ni poc ni molt la grandesa, perquè ell ha fet el petit i el gran. La seva providència és per a tothom». Afirmant que el verset era aplicable al Papa Francesc.

Mirant el passat

 Míriam Díez, que va oferir la seva visió com a cristiana i laica, va destacar del llibre la idea de mirar el passat amb gratitud, l’agraïment i la felicitat de viure la vocació. També de no oblidar l’equilibri entre missió i fonaments. Així com de viure el present amb passió. La periodista va explicar que el Papa Francesc es mostrava molt agraït però que posava deures i que era crític amb el sedentarisme, la comoditat i la riquesa. També va insistir en la idea de la vida consagrada com a necessitat, com a do i com a presència indispensable. Va subratllar la pregària, la pobresa i la paciència com a tres grans conceptes que el Papa Francesc repetia al llarg del llibre.

Màxim Muñoz va concloure l’acte demanant als ponents la frase del llibre que els hagués resultat més significativa. Vilà va destacar el fragment que deia: “Sense la passió enamorada per Jesús, no hi ha futur possible a la vida consagrada”. La germana Masferrer va escollir: “Avui has de buscar tu mateix la voluntat de Déu; en comunitat o també sol, però has de sortir a buscar la voluntat de Déu”. Finalment, Míriam Díez es va quedar amb la frase “El veritable amor mai no és rígid”