«La força de la vocació» del Papa Francesc

L’Editorial Claret i la URC van presentar el llibre-entrevista fruit de la conversa entre Fernando Prado i el Sant Pare

18 Des, 2018
Església de Barcelona

La sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret va acollir la presentació del llibre «La força de la vocació». Una conversa profunda entre el Papa Francesc i Fernando Prado, missioner claretià i director de l’Editorial Publicaciones Claretianas.

El director de la URC, Màxim Múñoz, va donar la benvinguda als ponents, i va remarcar la diferent procedència de cadascun d’ells amb l’interès de poder obtenir impressions i perspectives diverses. Hi van intervenir: l’abat del Monestir de Poblet, Octavi Vilà; la vicepresidenta de la Unió de Religiosos de Catalunya, la germana Rosa Masferrer; i la periodista i directora de l’Observatori Blanquerna Comunicació, Religió i Cultura, Míriam Díez.

 «La força de la vocació»

El llibre, en forma de conversa, aprofundeix en qüestions sobre la vida consagrada. També tracta temes que afecten la vida de l’Església en l’actualitat. La renovació postconciliar, l’acollida i discerniment que cal fer de les vocacions, l’estil de formació, els vots, la missió compartida, la vida en comunitat, el profetisme, les noves formes de vida consagrada i la interculturalitat són només alguns dels grans temes que s’aborden al llarg de la conversa i sobre els quals el Papa Francesc sempre té una anècdota, una paraula profunda, una reflexió o una interpel·lació.

La vida monàstica

Octavi Vilà, que ens va oferir la seva perspectiva des d’una vida monàstica, va remarcar les paraules de l’autor Fernando Prado, que definien al Papa Francesc com «un home gegant i senzill al mateix temps. Un home de Déu entusiasta i realista alhora. Un consagrat que viu feliç seguint Jesús d’aquesta manera: servint a l’Església i als germans”. També remarcant que era:  “Un home convençut de que les seves paraules poden fer més bé que no pas el seu silenci i que per això corre el risc d’obrir-se a la confiança.” Va concloure recomanant el llibre pel seu estil planer però directe, per ser un llibre incisiu, que fa pensar, que interroga i qüestiona.

 La germana Rosa Masferrer va citar un fragment del Llibre de la Saviesa. «El senyor de tothom no recula davant de ningú. No l’impressiona ni poc ni molt la grandesa, perquè ell ha fet el petit i el gran. La seva providència és per a tothom». Afirmant que el verset era aplicable al Papa Francesc.

Mirant el passat

 Míriam Díez, que va oferir la seva visió com a cristiana i laica, va destacar del llibre la idea de mirar el passat amb gratitud, l’agraïment i la felicitat de viure la vocació. També de no oblidar l’equilibri entre missió i fonaments. Així com de viure el present amb passió. La periodista va explicar que el Papa Francesc es mostrava molt agraït però que posava deures i que era crític amb el sedentarisme, la comoditat i la riquesa. També va insistir en la idea de la vida consagrada com a necessitat, com a do i com a presència indispensable. Va subratllar la pregària, la pobresa i la paciència com a tres grans conceptes que el Papa Francesc repetia al llarg del llibre.

Màxim Muñoz va concloure l’acte demanant als ponents la frase del llibre que els hagués resultat més significativa. Vilà va destacar el fragment que deia: “Sense la passió enamorada per Jesús, no hi ha futur possible a la vida consagrada”. La germana Masferrer va escollir: “Avui has de buscar tu mateix la voluntat de Déu; en comunitat o també sol, però has de sortir a buscar la voluntat de Déu”. Finalment, Míriam Díez es va quedar amb la frase “El veritable amor mai no és rígid”

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)