Pastorets cap a Betlem

Arriben a Barcelona les representacions més destacades dels Pastorets, una tradició que ens porta a visitar l'infant Jesús

19 Des, 2018
Església de Barcelona

Foto: Pastorets de Calaf

Dues barretines i quatre espardenyes. Dues figures del pessebre cobren vida de camí cap a Betlem. A què ens remet aquest escenari? Als Pastorets. Unes representacions que han fet riure, plorar, emocionar i commoure diferents públics. Contextos diversos i múltiples edats són les que han compartit els enginys del Lluquet, la golafreria del Rovelló o el tartamudeig de Jeremies. I és que es tracta d’una de les tradicions més arrelades al nostre país.

Un punt de trobada

Aquesta peça teatral no deixa de ser un punt de trobada de les diverses generacions i procedències. Una única peça que crea família, comunitat, que fa poble, ja que el caràcter dels seus protagonistes és voluntari. En un imaginari de personatges ficticis i entranyables, els Pastorets aconsegueixen unir dos elements que, al llarg del temps, s’han considerat antagònics: religió i popularitat. Així, amb el toc de bon humor i la despreocupació, s’acompanya un missatge evangèlic clarament nadalenc d’una història.

Com no recordar les calderes del Pere Botero o la imatge punyent de les fúries de l’infern? Com oblidar la tristesa de Getsé o la bellesa de la Isabeló? Així, és una representació que fa anys ens envolta, que ja hem incorporat i que, tot i així, comparteix trets de modernitat. Per tant, tot i que té un missatge obert i renovant, no s’amaga de l’essència original de l’espectacle.

Un xic d’història

Unes representacions que es converteixen en un signe d’identitat. Sí, totes vestides amb un mateix patró però, depenent d’on es representin, són un símbol identitari de la comarca. Així, submergint-nos en els seus orígens, els Pastorets neixen en les representacions medievals que se celebraven a l’interior de les esglésies del dia de Nadal. També, han estat una escola de teatre per molts dels actors i actrius. I és que la familiaritat, la proximitat i el caliu que es crea només és possible en la màgia del Nadal.

Un text que ha anat evolucionant al llarg dels anys. Ara bé, Josep M. Folch i Torres és el que s’ha quedat amb la popularitat i reconeixement del relat. L’estrena va ser el 1916 amb “Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús” i aviat va esdevenir un èxit rotund.

Un èxit que ha acompanyat els Nadals dels catalans. Un èxit que ha superat dictadures, guerres i crisis. Un espectacle que ha recorregut públics d’arreu, des dels principals teatres de Barcelona fins a les sales més humils.

Un viatge que ens porta a l’Infant

En general, els Pastorets se centren en el viatge que fan dos pastors per anar a veure l’infant Jesús. Així, el relat es construeix a partir de tres històries. La primera presenta les esposalles de Josep i Maria, com busquen una posada pel naixement del seu fill. La segona està dedicada a la lluita entre àngels i dimonis. Finalment, la tercera se centra en el diàleg entre els pastors, que és el què segueix un caire còmic i costumista.

En un moment en què s’ha convertit en una de les activitats nadalenques d’excel·lència, hi ha actuacions que han adquirit molt de renom. Alguns dels exemples són els de Mataró, Calaf, l’Ametlla de Merola, Berga i Sabadell. Així, veient la rellevància social, s’ha motivat l’aparició de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. L’entitat, aplega diferents associacions que treballen per mantenir-los vigents i conservar el llegat cultural que representen. I és que, els Pastorets, s’han convertit en un tret imprescindible del Nadal.

Representacions a Barcelona

Casal Calassanç: Dies 22 de desembre a les 18h, 23 a les 12h (els infants que portin una joguina nova entrada gratuïta) i 26 a les 19h

Casal Catòlic Sant Andreu: Dies 25 de desembre, a les 21h, 26, a les 19h, 28, a les 20.30h, 29 i 30 a les 18h i 4 de gener a les 20.30h

Centre Moral i Cultural del Poblenou: Dies16 i 30 de desembre a les 17.30h i 13 de gener, a les 17.30h

Lluïsos d’Horta: Dies 22 de desembre a les 18h i 23 a les 12h i a les 18h

El centre: Dies 15, 16, 22, 23, 26, 27, 28, 29, 30 de desembre i 2, 3, 4 de gener a les 18h. Els dies de 16, 22 desembre i 2 de gener, la Coral Baluern acompanyarà les representacions.

Centre Catòlic de l’Hospitalet: Dies 23, 26, 29 i 30 de desembre, a les 19h; 25 de desembre a les 19:30 i 27 de desembre “Els pastorets en titelles” a les 18h

Centre Parroquial de Sarrià: Dies 23, 29 i 30 de desembre i 12 i 13 de gener a les 17.30h

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... See MoreSee Less
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... See MoreSee Less
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El dia del judici, la reina del país del sud s’alçarà.

(Mt 12,38-42)