Una crida a la identitat i la pau dels pobles

Els arquebisbes de Youndé i Vasai reflexionen sobre la demanda del papa Francesc d'acceptació de la diferència, de la llibertat i del diàleg entre religions

14 Nov, 2019
Església de Barcelona
Ramon Ripoll

L’últim dia del Congrés Internacional sobre  l’aportació del papa Francesc a la teologia i a la pastoral de l’Església, organitzat per l’Ateneu Sant Pacià, comença amb una visió més allunyada de la realitat occidental. Ens traslladem a l’Àfrica i a l’Àsia. Primerament amb Mons. Jean Mbarga, Arquebisbe de Yaoundé que ha parlat sobre la globalització i la solidaritat, dos conceptes aparentment oposats. Seguidament, ha intervingut Mons. Felix Anthony Machado, arquebisbe de Vasai (India) que ha parlat sobre la cultura de la pau.

Mantenir la identitat dels pobles

“Davant el fenomen de globalització, el papa defensa la protecció del món en les seves varietats, la seva diversitat, la seva autonomia, la riquesa dels pobles, és a dir, una globalització èticament fonamentada i equilibrada dinàmicament i una desglobalització per a la preservació i salvaguarda de l’originalitat i la identitat dels pobles”. L’arquebisbe africà Mons. Jean Mbarga arriba a aquesta conclusió del papa Francesc davant el fenomen de mundialització que estem vivint. Així interpreta que “la globalització ens apareix com una empresa humana que té com a objectiu conquerir el món. El sant Pare planteja la qüestió d’una cultura expansionista que envaeix les cultures del món i que els imposa noves maneres de fer les coses independentment de les tradicions d’aquests pobles”.

Davant això, Mons. Mbarga conclou que “el pensament del papa Francesc porta la visió d’un món unit per la unió dels seus components i les seves diferències. Per tant, prefereix la visió democràtica oposada a la visió oligàrquica del món. La visió holística oposada a una economista del món. La visió universal cap a una visió polivalent del món. La visió humanista, humanitzadora i humanista oposada a una visió materialista del món. La visió teocèntrica i cristiana cap a una visió panteista del món. Un món on tot estigui en harmonia” ha finalitzat.

La cultura de la pau

Mons. Machado ha explicat tot el que ha esdevingut després de la crida de sant Joan Pau II a Assís el 1986 a continuar l’anomenat «esperit d’Assís» per aconseguir la cultura de la pau a tot el món amb el diàleg interreligiós. “L’esperit d’Assís, crec, que el papa es refereix a l’Esperit Sant” ha assegurat l’arquebisbe de Vasai. “L’Esperit Sant està present de manera secreta i innegable, especialment quan i on s’inicia, promou i dóna suport a cada esforç, petit o gran, aparentment important o no, visible o invisible, per a construir la pau” ha indicat.

Per concloure, Mons. Felix Anthony Machado ha citat al papa Francesc parlant sobre el la pau. “Sense la llibertat d’expressió, el món està en perill” començava el sant Pare. “És imperatiu oposar-se a tot odi i tota forma de violència que destrueixi la vida humana, violi la dignitat de les persones, soscavi radicalment el bé fonamental de la convivència pacífica entre persones i pobles, a través de les diferències de nacionalitat, religió i cultura”. El papa Francesc finalitzava amb una frase que sembla de rigorosa actualitat. Una frase amb la qual Mons. Machado ha volgut acabar la seva ponència. “El diàleg interreligiós continua sent l’única manera d’avançar per a dissipar els prejudicis”. Els dos teòlegs d’Àfrica i Àsia reflexionen sobre el pontificat del sant Pare que fa una crida a la llibertat, a la identitat, a la pau i al diàleg.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)