Una crida a la identitat i la pau dels pobles

Els arquebisbes de Youndé i Vasai reflexionen sobre la demanda del papa Francesc d'acceptació de la diferència, de la llibertat i del diàleg entre religions

14 Nov, 2019
Església de Barcelona
Ramon Ripoll

L’últim dia del Congrés Internacional sobre  l’aportació del papa Francesc a la teologia i a la pastoral de l’Església, organitzat per l’Ateneu Sant Pacià, comença amb una visió més allunyada de la realitat occidental. Ens traslladem a l’Àfrica i a l’Àsia. Primerament amb Mons. Jean Mbarga, Arquebisbe de Yaoundé que ha parlat sobre la globalització i la solidaritat, dos conceptes aparentment oposats. Seguidament, ha intervingut Mons. Felix Anthony Machado, arquebisbe de Vasai (India) que ha parlat sobre la cultura de la pau.

Mantenir la identitat dels pobles

“Davant el fenomen de globalització, el papa defensa la protecció del món en les seves varietats, la seva diversitat, la seva autonomia, la riquesa dels pobles, és a dir, una globalització èticament fonamentada i equilibrada dinàmicament i una desglobalització per a la preservació i salvaguarda de l’originalitat i la identitat dels pobles”. L’arquebisbe africà Mons. Jean Mbarga arriba a aquesta conclusió del papa Francesc davant el fenomen de mundialització que estem vivint. Així interpreta que “la globalització ens apareix com una empresa humana que té com a objectiu conquerir el món. El sant Pare planteja la qüestió d’una cultura expansionista que envaeix les cultures del món i que els imposa noves maneres de fer les coses independentment de les tradicions d’aquests pobles”.

Davant això, Mons. Mbarga conclou que “el pensament del papa Francesc porta la visió d’un món unit per la unió dels seus components i les seves diferències. Per tant, prefereix la visió democràtica oposada a la visió oligàrquica del món. La visió holística oposada a una economista del món. La visió universal cap a una visió polivalent del món. La visió humanista, humanitzadora i humanista oposada a una visió materialista del món. La visió teocèntrica i cristiana cap a una visió panteista del món. Un món on tot estigui en harmonia” ha finalitzat.

La cultura de la pau

Mons. Machado ha explicat tot el que ha esdevingut després de la crida de sant Joan Pau II a Assís el 1986 a continuar l’anomenat «esperit d’Assís» per aconseguir la cultura de la pau a tot el món amb el diàleg interreligiós. “L’esperit d’Assís, crec, que el papa es refereix a l’Esperit Sant” ha assegurat l’arquebisbe de Vasai. “L’Esperit Sant està present de manera secreta i innegable, especialment quan i on s’inicia, promou i dóna suport a cada esforç, petit o gran, aparentment important o no, visible o invisible, per a construir la pau” ha indicat.

Per concloure, Mons. Felix Anthony Machado ha citat al papa Francesc parlant sobre el la pau. “Sense la llibertat d’expressió, el món està en perill” començava el sant Pare. “És imperatiu oposar-se a tot odi i tota forma de violència que destrueixi la vida humana, violi la dignitat de les persones, soscavi radicalment el bé fonamental de la convivència pacífica entre persones i pobles, a través de les diferències de nacionalitat, religió i cultura”. El papa Francesc finalitzava amb una frase que sembla de rigorosa actualitat. Una frase amb la qual Mons. Machado ha volgut acabar la seva ponència. “El diàleg interreligiós continua sent l’única manera d’avançar per a dissipar els prejudicis”. Els dos teòlegs d’Àfrica i Àsia reflexionen sobre el pontificat del sant Pare que fa una crida a la llibertat, a la identitat, a la pau i al diàleg.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)