Estrena de la XIV Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya

Les últimes dues setmanes de novembre Verdi, Cosmocaixa, La Filmoteca i 40 sales catalanes més projectaran les pel·lícules

14 Nov, 2019

El 15 de novembre la Filmoteca de Catalunya inaugura el XIV festival de Cinema Espiritual de Catalunya. L’esdeveniment durarà dues setmanes, fins al 30 de novembre i reproduirà vint i cinc films, un d’ells «Flors d’Equinocci», de Yasujiro Ozu, un dels mestres del cinema japonès. En aquest període es reproduiran 76 projeccions amb cinefòrum a 45 sales repartides per 17 ciutats arreu de Catalunya.

La fira va ser creada al 2004 amb la pretensió d’aprofundir en la presència de l’espiritualitat a la cultura audiovisual, fer visibles les diferents manifestacions religioses i espirituals i contribuir a afavorir el diàleg interreligiós i la cohesió social. Cristianisme, islam, judaisme o budisme desfilaran per una sèrie de títols que insisteixen en la recerca religiosa. La programació anticipa el cinema espiritual que arribarà a les pantalles.

Cartellera

Les pel·lícules que emetrà la Filmoteca de Catalunya segueixen la pista del llibre de Paul Schrader L’estil transcendental al cinema. L’expressió transcendental religiosa o artística “intenta amb paraules, imatges o idees, que l’humà s’aproximi al màxim possible a l’inefable, l’invisible i el que és desconegut”, narra l’autor a l’obra. Ozu, Bresson i Dreyer seràn els directors protagonistes d’aquest cinema. La pel·lícula que estrenarà el festival, Flors d’Equinocci, reflexiona entorn la contradicció i evolució de les tradicions. La família protagonista viu un conflicte. El pare es frustra quan la seva filla occidentalitzada informa que es casa, sense haver demanat el seu consentiment. Els cinemes Verdi i Cosmocaixa també seran algunes de les sales principals. El reverend, Lazaro Feliç o Una raó brillant són altres caràtules de la fira.

Repartiment

En el marc de la Mostra s’atorgara el II Premi de Cinema Espiritual a la Sagrada Família. També es farà el concurs La Paraula S’agrada, conduït per l’escriptor Màrius Serra, sobre enigmes lingüístics basats en el vocabulari de les religions. Finalment se celebrarà la III Trobada Internacional de Directors de Festivals de Cinema Espiritual: Seminar on European Cinema against Hate. Com ja és tradició, la Mostra arriba a tots els centres penitenciaris de Catalunya, gràcies a la col·laboració de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, i  als centres educatius de justícia juvenil. Enguany, la Mostra comptarà amb dues noves incorporacions: la Filmoteca Vaticana i l’Abadia de Montserrat.

L’Ajuntament de Barcelona, la Filmoteca de Catalunya, la Fundació Bancària la Caixa, Basílica de la Sagrada Família, Ágape i els cinemes Verdi, així com diversos ajuntaments, entitats culturals i religioses i universitats són els impulsors d’un projecte que uneix el cinema amb l’espiritualitat.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)