Card. Omella: «’Ultreia et suseia’, camí amb el Senyor!»

Fotografia: Ramon Ripoll

“Ultreia et suseia”! Amb aquesta expressió pròpia del Camino de Santiago el cardenal Joan Josep Omella ha conclós el congrés sobre la Teologia i la Pastoral del Papa Francesc en l’Església. Ha aprofitat la típica salutació entre pelegrins que significa “més enllà i més amunt”, per fer referència al camí que hem de continuar fent després de l’aprenentatge rebut durant el congrés.

La diòcesi Barcelonina ha acollit aquesta trobada durant tres dies, de la mà de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, i que ha tancat l’última sessió amb la intervenció del cardenal arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, Construir una Iglésia del Pueblo des de las periférias urbanas existenciales.  

“Més enllà i més amunt”

En el tancament del congrés, el cardenal Omella ha agraït la participació de tots els presents i ha evocat aquesta expressió dels pelegrins del Camino, que tal com ha recordat, ens diu: “Ultreia et suseia”, “més enllà i més amunt, amb el Senyor”. “Nosaltres som aquesta església en sortida tal com ens recorda el Papa Fracesc. Estem en camí i anem més enllà i més amunt”, ha dit. 

Omella ha comparat el congrés amb un alberg enmig del camí. És a dir, un lloc on repondre les forces i carregar-nos de coneixement. Unes bases de la teologia i la pastoral del pontífex. Entre aquestes, ha destacat “Déu com a font de la nostra existència i del Poble fidel”, recalcava el cardenal. “Un poble que va de dins a fora cap a les perifèries i que demana un llenguatge marcat per “la misericòrdia i l’alegria”, els requisits indispensables per “acompanyar i discernir en la llibertat”, ha exposat l’arquebisbe. 

Una Església en “comunió missionera”

Fent èmfasi en les perifèries i en el “Sortim!” s’ha situat també l’arquebisbe de Madrid durant la seva intervenció. Partint de l’Evangelii Gaudium, ha exposat com el Papa Francesc fa una crida a la missió i aquells que l’han de dur a terme sortint cap a les perifèries. “Ens hem de deixar portar per Déu”. 

Subratllant l’expressió «comunió missionera» que demana el Pontífex, Osoro ha indicat la missió dels cristians i cristianes, els quals hem de “protagonitzar una «Església en sortida de la qual tant agrada parlar a Papa Francesc”, explicava. “Una església diversa però unida en aquest camí cap a Déu”.

Ha exposat com l’Església a la qual crida el Sant Pare “preserva la unitat de cor i, al mateix temps, assumeix cordialment la diversitat”. L’ha definit com allò que està “íntimament present en el cor de la seva gent, en les entranyes del poble senzill creient, capaç de mobilitzar interiorment cap al seguiment apassionat de Jesucrist”. 

Camí en sinodalitat

El cardenal ha subratllat la “Sinodalitat en la vida i missió de l’Església». «El viure i caminar junts com a poble de Déu”.  Ha assegurat que una església amb sinodalitat “té bona salut” i que “suposa la forma de superar el clericalisme donant esperança a l’Església local”. Tal com ha dit, és l’eina fonamental en l‘acció pastoral per anar de camí a les perifèries urbanes i existencials i la forma de ser de l’església, que existeix per evangelitzar i contempla: Crist, Església i evangelització. 

Cap a les perifèries

“La sinodalitat ens porta a les perifèries, la realitat més completa”, ha dit Osoro. El cardenal ha assenyalat com “les perifèries ens tornen al més essencial de Crist.. “L’Església ha de sortir de si mateixa i anar a les perifèries no només les geogràfiques sinó les existencials també”. 

“Per a nosaltres els creients som imatge de Déu. Quina força té aquesta expressió! – ha exclamat Osoro-. Suposa la sacralització de tota persona. I això sense obviar que, per al cristianisme, els que pateixen la pobresa i l’exclusió són presència de Crist i judici últim sobre la vida de totes les persones”, ha dit.

Parlant d’on es troba Déu, ha plantejat les ciutats com un “explosiu de vida”, ja que “hi ha fraternitat, desig de pau i justícia i alhora és on pateixen els marginats i els pobres”.  Amb les ciutats i el seu creixement descontrolat, Osoro ha advertit del sorgiment de les perifèries urbanes. «S’ha de donar especial importància a la pastoral a les ciutats», ha advertit. En aquest sentit, ha citat les conclusions del Sínode de l’Amazones. «El dret a la ciutat es defineix com el gaudi equitatiu de les ciutats dins dels principis de sostenibilitat, democràcia i justícia social».

Amb una Església en sortida

Osoro ha arrodonit tot el plantejament amb el darrer punt quan ha exposat com la forma d’una “església en sortida”. És a dir, l’actitud de sortir del confort, “constitueix l’oportunitat de tornar a l‘Evangeli de Crist per fer-lo llum”.  Una església que camina amb una “espiritualitat de l’escolta i l’anunci de l’amor de Déu”. Sempre marcats per “l’opció referencial cap als pobres, també els pobres d’esperit”. Les perifèries existencials vénen d’aquells que es veuen privats de l’amor de les persones. “D’aqui la importància de sortir per anar a trobar l’altre”.

Per a fer-ho ha destacat  la “misericòrdia i la caritat”. Tal com ha dit, «el passaport de què se serveix Déu perquè l’Església penetri en tots els racons de l’ànima humana, el perdó i la reconciliació». Són la «fotografia que hem d’incorporar» a aquest salconduit”, ha afegit.