Card. Omella: «’Ultreia et suseia’, camí amb el Senyor!»

L’Ateneu Sant Pacià tanca l’última sessió amb la ponència del Cardenal Osoro, «Construir una Església del Poble des de les perifèries urbanes existencials»

14 Nov, 2019
Montse Punsoda
Fotografia: Ramon Ripoll

“Ultreia et suseia”! Amb aquesta expressió pròpia del Camino de Santiago el cardenal Joan Josep Omella ha conclós el congrés sobre la Teologia i la Pastoral del Papa Francesc en l’Església. Ha aprofitat la típica salutació entre pelegrins que significa “més enllà i més amunt”, per fer referència al camí que hem de continuar fent després de l’aprenentatge rebut durant el congrés.

La diòcesi Barcelonina ha acollit aquesta trobada durant tres dies, de la mà de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, i que ha tancat l’última sessió amb la intervenció del cardenal arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, Construir una Iglésia del Pueblo des de las periférias urbanas existenciales.  

“Més enllà i més amunt”

En el tancament del congrés, el cardenal Omella ha agraït la participació de tots els presents i ha evocat aquesta expressió dels pelegrins del Camino, que tal com ha recordat, ens diu: “Ultreia et suseia”, “més enllà i més amunt, amb el Senyor”. “Nosaltres som aquesta església en sortida tal com ens recorda el Papa Fracesc. Estem en camí i anem més enllà i més amunt”, ha dit. 

Omella ha comparat el congrés amb un alberg enmig del camí. És a dir, un lloc on repondre les forces i carregar-nos de coneixement. Unes bases de la teologia i la pastoral del pontífex. Entre aquestes, ha destacat “Déu com a font de la nostra existència i del Poble fidel”, recalcava el cardenal. “Un poble que va de dins a fora cap a les perifèries i que demana un llenguatge marcat per “la misericòrdia i l’alegria”, els requisits indispensables per “acompanyar i discernir en la llibertat”, ha exposat l’arquebisbe. 

Una Església en “comunió missionera”

Fent èmfasi en les perifèries i en el “Sortim!” s’ha situat també l’arquebisbe de Madrid durant la seva intervenció. Partint de l’Evangelii Gaudium, ha exposat com el Papa Francesc fa una crida a la missió i aquells que l’han de dur a terme sortint cap a les perifèries. “Ens hem de deixar portar per Déu”. 

Subratllant l’expressió «comunió missionera» que demana el Pontífex, Osoro ha indicat la missió dels cristians i cristianes, els quals hem de “protagonitzar una «Església en sortida de la qual tant agrada parlar a Papa Francesc”, explicava. “Una església diversa però unida en aquest camí cap a Déu”.

Ha exposat com l’Església a la qual crida el Sant Pare “preserva la unitat de cor i, al mateix temps, assumeix cordialment la diversitat”. L’ha definit com allò que està “íntimament present en el cor de la seva gent, en les entranyes del poble senzill creient, capaç de mobilitzar interiorment cap al seguiment apassionat de Jesucrist”. 

Camí en sinodalitat

El cardenal ha subratllat la “Sinodalitat en la vida i missió de l’Església». «El viure i caminar junts com a poble de Déu”.  Ha assegurat que una església amb sinodalitat “té bona salut” i que “suposa la forma de superar el clericalisme donant esperança a l’Església local”. Tal com ha dit, és l’eina fonamental en l‘acció pastoral per anar de camí a les perifèries urbanes i existencials i la forma de ser de l’església, que existeix per evangelitzar i contempla: Crist, Església i evangelització. 

Cap a les perifèries

“La sinodalitat ens porta a les perifèries, la realitat més completa”, ha dit Osoro. El cardenal ha assenyalat com “les perifèries ens tornen al més essencial de Crist.. “L’Església ha de sortir de si mateixa i anar a les perifèries no només les geogràfiques sinó les existencials també”. 

“Per a nosaltres els creients som imatge de Déu. Quina força té aquesta expressió! – ha exclamat Osoro-. Suposa la sacralització de tota persona. I això sense obviar que, per al cristianisme, els que pateixen la pobresa i l’exclusió són presència de Crist i judici últim sobre la vida de totes les persones”, ha dit.

Parlant d’on es troba Déu, ha plantejat les ciutats com un “explosiu de vida”, ja que “hi ha fraternitat, desig de pau i justícia i alhora és on pateixen els marginats i els pobres”.  Amb les ciutats i el seu creixement descontrolat, Osoro ha advertit del sorgiment de les perifèries urbanes. «S’ha de donar especial importància a la pastoral a les ciutats», ha advertit. En aquest sentit, ha citat les conclusions del Sínode de l’Amazones. «El dret a la ciutat es defineix com el gaudi equitatiu de les ciutats dins dels principis de sostenibilitat, democràcia i justícia social».

Amb una Església en sortida

Osoro ha arrodonit tot el plantejament amb el darrer punt quan ha exposat com la forma d’una “església en sortida”. És a dir, l’actitud de sortir del confort, “constitueix l’oportunitat de tornar a l‘Evangeli de Crist per fer-lo llum”.  Una església que camina amb una “espiritualitat de l’escolta i l’anunci de l’amor de Déu”. Sempre marcats per “l’opció referencial cap als pobres, també els pobres d’esperit”. Les perifèries existencials vénen d’aquells que es veuen privats de l’amor de les persones. “D’aqui la importància de sortir per anar a trobar l’altre”.

Per a fer-ho ha destacat  la “misericòrdia i la caritat”. Tal com ha dit, «el passaport de què se serveix Déu perquè l’Església penetri en tots els racons de l’ànima humana, el perdó i la reconciliació». Són la «fotografia que hem d’incorporar» a aquest salconduit”, ha afegit.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)