Misericòrdia i pietat popular en l’evangelització de Francesc

Andrea Tornielli i Carlos M. Galli exposen la força de la comunicació i la inculturació de la fe en l’Església

Fotografia: Ramon Ripoll

Com evangelitzar avui dia, enmig d’un món canviant? Com arriba Francesc al cor les persones? On es troba la força de la fe? Algunes respostes s’han donat durant la sessió de tarda de la segona jornada del congrés sobre la Teologia i la Pastoral del papa Francesc, organitzat per l’Ateneu Sant Pacià. D’una banda, el director editorial del Dicasteri de Comunicació al Vaticà Andrea Tornielli amb la ponència Gest, símbol, paraula Una Església que comunica l’Evangeli. D’altra banda, el teòleg jesuïta Carlos M. Galli, membre de la Comissió Teològica Internacional del Vaticà des de La pietat popular com a lloc teològic

Tots dos ponents cada un des de la seva temàtica han exposat des de la visió del Sant Pare diferents aspectes de l’evangelització avui dia. Tornielli, la manera de fer-la i transmetre-la, tot i la secularització. Ha exposat la clau per tocar el cor de l’altre, des del testimoni misericordiós. Galli, per la seva banda, la presència viva de la paraula de déu a través de la inculturació de la fe.

Com comunicar l’Evangeli?

El periodista Andrea Tornielli ha exposat la clau del missatge del papa Francesc i la importància de saber com comunicar l’Evangeli. Ha alertat sobre com la “comunicació és fonamental per a l’Evangelització” i la necessitat que “l’Església s’interrogui en la seva manera de comunicar” i en l’eficàcia de com ho fa. Tal com ha dit, “el comunicador és sobretot testimoni” i “no es pot comunicar la Bona Nova si no s’està commogut”.  

Així, lluny del llenguatge sovint autoreferencial del qual peca l’Església, Tornielli ha exemplificat el Sant Pare, que comunica “de manera senzilla, eficaç, fascinant portant al cor l’experiència cristiana… fins i tot, en aquells que hi són fora”. Perquè “comunicar l’Evangeli avui significa fer ressonar aquest missatge d’amor i misericòrdia”. D’aquesta manera, el papa Francesc arriba a les persones que el “miren amb simpatia i el reconeixen com un testimoni creïble”. 

Missatge de misericòrdia

Davant la secularització latent avui dia, Tornielli ha exposat la necessitat de seguir aquest llenguatge que proposa el Sant Pare, “un testimoni que passa a través dels gestos i de les paraules”, ha dit. Un missatge centrat amb la base que ha marcat el seu pontificat: “la misericòrdia”. Allò que es mostra a través de les relacions de Jesús amb aquells més marginats i vulnerables. 

Concretament, el ponent ha exposat tres imatges referencials de l’Evangeli: L’Adúltera, Zaqueu i el Leprós. Citant al Papa respecte del primer, Tornielli ha exposat que “la misericòrdia és la manera com Déu perdona”, “el perdó de Déu borra el pecat, però la misericòrdia va més enllà… perdona no amb un decret, sinó amb una carícia”. 

En el cas del publicà Zaqueu, Tornielli ha descrit com es mostra “el cor del missatge de la misericòrdia”, és a dir, com abans de jutjar, Jesús estima, abraça, i perdona al publicà. “Aquí es troba la clau per comprendre els gestos i les paraules del Papa Francesc”, explicava el periodista del Vaticà. “Fins i tot, aquells gestos i paraules que poden semblar controvertits”, afegia.  En tercer lloc, en el cas de leprós, Jesús “va a curar i a integrar els marginats”. En paraules de Francesc, Tornielli deia: “la lògica de Déu que abraça, transfigura el mal en el bé, transforma i redimeix el pecat, i transmuta la condemna en salvació. 

Allò que obre i desencadena

Andrea Tornielli ha conclòs citant el Sant Pare quan diu que “allò que encanta i atrau, allò que obre i desencadena no és la duresa de la llei sinó la debilitat omnipotent de l’amor diví”. I així, ha presentat el sentit dels gestos del Sant Pare, que tot i no canviar la doctrina però dóna un testimoni d’un Déu que troba l’home des de la proximitat. “Perquè el cristianisme és una relació amb la persona de Jesús viu avui”.

La força evangelitzadora en la pietat popular

Luis M. Galli, per la seva banda, ha exposat com Francesc considera la pietat cultural com un registre de la inculturació de la fe en una modalitat cultural determinada. El de Buenos Aires ha assenyalat que aquestes vivències més populars, viscudes sobretot a Llatinoamèrica, tenen molt que ensenyar, ja que “són representacions de la mateixa fe de l’església” i són indicadors a tenir en compte quan parlem de “la nova evangelització”. Ha exposat com la pietat popular, “aquesta vivència de la fe personal”, conté una “força evangelitzadora” i alhora és un “lloc teològic des d’on assaborir la fe i reflexionar-hi”. “La fe popular manté viva la fe d’un poble, com a Sud Amèrica”.  Menysprear-la seria “desconèixer l’obra de l’Esperit Sant perquè actua en nosaltres i més enllà, portant-nos a profunditzar el procés d’inculturació”. 

La fe viva a través dels pobles

Fent èmfasi en en la fe del Poble de Déu, ha explicat com la pietat per la Mare de Déu ja sigui Aparecida, Guadalupe…  uneix pobles cada un amb la seva cultura però tots amb una fe viva. Tal com ha dit, “la pietat catòlica popular, en tant que viu d’una manera el sentit de la fe de l’Església, esdevé un lloc teològic on hem de recollir les representacions de la fe catòlica viscudes en un poble o comunitat per entendre el contingut de la nostra fe”.

T'ha agradat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...

05 Desembre, 2019
La tercera sessió del cicle de conferències dels Dilluns dels Drets Humans debat sobre si és compatible l’empresonament amb els drets fonamentals de les persones