Santa Maria del Mar s’omple per commemorar el Xè aniversari d’Emaús i Effetá a Barcelona

El cardenal Omella va presidir una Eucaristia d'acció de gràcies per celebrar els 10 anys dels recessos d'Emaús i Effetá a la diòcesi

17 Febr, 2022
Església de Barcelona

Prop de mil persones van seguir atentament la cerimònia presidida per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, diumenge passat, 13 de febrer, a les 17 hores, a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. El prelat barceloní va presidir una Eucaristia d’acció de gràcies per celebrar els 10 anys dels recessos d’Emaús i Effetá a la diòcesi.

Els recessos d’Emaús van néixer a la parròquia de Saint Louis de Florida als anys 70 del segle passat, amb la idea d’atreure més feligresos a la vida de la parròquia. Es tracta d’un recés de cap de setmana organitzat per laics, a qui anomenen servidors, sota l’empara del rector de la parròquia. Tothom hi pot participar, tot i ser adreçat a persones allunyades o amb poca vivència de fe. És un recés testimonial, on els caminants (persones que el viuen per primera vegada), tenen l’oportunitat d’experimentar una trobada personal amb Jesucrist, tal com van fer-ho els dos deixebles que caminaven cap a Emaús fa gairebé dos mil anys.

Al cap de poc temps van néixer els recessos d’Effetá, per a joves entre 18 i 25 anys, amb la mateixa estructura que els d’Emaús. Aquests recessos també han tocat la vida de centenars de joves de la diòcesi, ​​que després de tenir una forta experiència de fe, ara participen amb alegria a la vida de les seves comunitats.

Recentment han arribat també a Barcelona els recessos de Bartimeo, per a adolescents entre 16 i 18 anys.

La cerimònia a Santa Maria del Mar va comptar també amb la presència del bisbe Javier Vilanova, els rectors de les vàries parròquies de la diòcesi de Barcelona que han acollit aquests recessos, i preveres que han acompanyat els servidors al llarg dels anys. El bisbe Toni Vadell, que havia vingut a confessar en diferents recessos en els darrers anys, va ser recordat i tingut molt present al llarg de la celebració.

“L’Església existeix per evangelitzar”, va dir el cardenal Omella, animant a tots els presents a seguir endavant amb els recessos, una gran eina d’evangelització que respon al pla pastoral diocesà “Sortim”. Però sempre des d’una profunda comunió amb l’Església diocesana, perquè “l’Església és misteri de comunió en tensió missionera”.

En acabar l’Eucaristia, tres persones van donar un breu testimoni del que havia suposat per elles la trobada amb Crist en un d’aquests recessos i de com aquest encontre els havia canviat la vida. A continuació es va exposar el Santíssim Sagrament i va haver-hi una estona d’adoració, acompanyats de cants i silencis, on es va pregar pels fruits dels futurs recessos en la diòcesi.

Després de la benedicció final tots els assistents es van posar dempeus i plens de joia es van abraçar i cantar amb totes les forces l’himne d’Effetá i “Hasta la locura”, dos cants emblemàtics de l’eucaristia de final de recés.

A la diòcesi de Barcelona s’han dut a terme al llarg de 10 anys uns 150 recessos a 9 parròquies diferents. Són milers d’homes i dones de totes les edats que “han caminat” en un recés. De Barcelona s’han extès a d’altres diòcesis catalanes i a vàries ciutats europees com Berlin o Londres. Arran dels recessos han sorgit moltes iniciatives en les parròquies, tan de caire social com espiritual. Durant els propers mesos està previst que es celebrin nous recessos i que s’obri Emaús a més parròquies de l’Arquebisbat. Els recessos d’Emaús no són un moviment, sinó una eina al servei de les parròquies, que ha ajudat a dinamitzar l’activitat pastoral de les comunitats, ha provocat moltes conversions i ha esdevingut un instrument molt eficaç de la nova evangelització.

Esperem que quan celebrem el XXè aniversari l’any 2032, siguin moltes més les persones que vulguin trobar-se per a donar gràcies a Déu perquè un dia algú els va convidar a un recés anomenat Emaús, Effetá o Bartimeu.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)