Santa Maria del Mar s’omple per commemorar el Xè aniversari d’Emaús i Effetá a Barcelona

El cardenal Omella va presidir una Eucaristia d'acció de gràcies per celebrar els 10 anys dels recessos d'Emaús i Effetá a la diòcesi

17 Febr, 2022
Església de Barcelona

Prop de mil persones van seguir atentament la cerimònia presidida per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, diumenge passat, 13 de febrer, a les 17 hores, a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. El prelat barceloní va presidir una Eucaristia d’acció de gràcies per celebrar els 10 anys dels recessos d’Emaús i Effetá a la diòcesi.

Els recessos d’Emaús van néixer a la parròquia de Saint Louis de Florida als anys 70 del segle passat, amb la idea d’atreure més feligresos a la vida de la parròquia. Es tracta d’un recés de cap de setmana organitzat per laics, a qui anomenen servidors, sota l’empara del rector de la parròquia. Tothom hi pot participar, tot i ser adreçat a persones allunyades o amb poca vivència de fe. És un recés testimonial, on els caminants (persones que el viuen per primera vegada), tenen l’oportunitat d’experimentar una trobada personal amb Jesucrist, tal com van fer-ho els dos deixebles que caminaven cap a Emaús fa gairebé dos mil anys.

Al cap de poc temps van néixer els recessos d’Effetá, per a joves entre 18 i 25 anys, amb la mateixa estructura que els d’Emaús. Aquests recessos també han tocat la vida de centenars de joves de la diòcesi, ​​que després de tenir una forta experiència de fe, ara participen amb alegria a la vida de les seves comunitats.

Recentment han arribat també a Barcelona els recessos de Bartimeo, per a adolescents entre 16 i 18 anys.

La cerimònia a Santa Maria del Mar va comptar també amb la presència del bisbe Javier Vilanova, els rectors de les vàries parròquies de la diòcesi de Barcelona que han acollit aquests recessos, i preveres que han acompanyat els servidors al llarg dels anys. El bisbe Toni Vadell, que havia vingut a confessar en diferents recessos en els darrers anys, va ser recordat i tingut molt present al llarg de la celebració.

“L’Església existeix per evangelitzar”, va dir el cardenal Omella, animant a tots els presents a seguir endavant amb els recessos, una gran eina d’evangelització que respon al pla pastoral diocesà “Sortim”. Però sempre des d’una profunda comunió amb l’Església diocesana, perquè “l’Església és misteri de comunió en tensió missionera”.

En acabar l’Eucaristia, tres persones van donar un breu testimoni del que havia suposat per elles la trobada amb Crist en un d’aquests recessos i de com aquest encontre els havia canviat la vida. A continuació es va exposar el Santíssim Sagrament i va haver-hi una estona d’adoració, acompanyats de cants i silencis, on es va pregar pels fruits dels futurs recessos en la diòcesi.

Després de la benedicció final tots els assistents es van posar dempeus i plens de joia es van abraçar i cantar amb totes les forces l’himne d’Effetá i “Hasta la locura”, dos cants emblemàtics de l’eucaristia de final de recés.

A la diòcesi de Barcelona s’han dut a terme al llarg de 10 anys uns 150 recessos a 9 parròquies diferents. Són milers d’homes i dones de totes les edats que “han caminat” en un recés. De Barcelona s’han extès a d’altres diòcesis catalanes i a vàries ciutats europees com Berlin o Londres. Arran dels recessos han sorgit moltes iniciatives en les parròquies, tan de caire social com espiritual. Durant els propers mesos està previst que es celebrin nous recessos i que s’obri Emaús a més parròquies de l’Arquebisbat. Els recessos d’Emaús no són un moviment, sinó una eina al servei de les parròquies, que ha ajudat a dinamitzar l’activitat pastoral de les comunitats, ha provocat moltes conversions i ha esdevingut un instrument molt eficaç de la nova evangelització.

Esperem que quan celebrem el XXè aniversari l’any 2032, siguin moltes més les persones que vulguin trobar-se per a donar gràcies a Déu perquè un dia algú els va convidar a un recés anomenat Emaús, Effetá o Bartimeu.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà.

(Mt 18,15-20)