Primer simposi per abordar les cures sanitàries i socials de les persones sense llar

«Quan tothom hi creu, no hi ha límits». Així ho ha afirmat la gestora de l’Hospital Sagrat Cor, Anna Cruz, durant el Simposi Cures sanitàries i socials de les persones sense llar. La salut quan es viu al carrer. Diverses entitats s’han unit avui a l’auditori del Cosmo Caixa convocats per l’Hospital de Campanya Santa Anna i l’Hospital Sagrat Cor, per abordar i reflexionar sobre la necessitat d’oferir una atenció integral sanitària a les persones sense llar. Un servei que l’Hospital Sagrat Cor va començar a oferir fa quatre anys al claustre de Santa Anna demostrant com ha dit Cruz que «quan tothom ho vol l’altruisme és possible» i que amb aquest simposi pretén obrir noves línies d’actuació. 

Suma de tots per analitzar i actuar

El simposi s’ha dut a terme amb l’objectiu de «sensibilitzar i fer una anàlisi real de l’assistència a les persones sense llar», ha explicat el coordinador de l’Hospital de Campanya Santa Anna, Peio Sánchez. Tal com ha dit, es tracta de traçar un «full de ruta per encarar el problema i veure com tots podem col·laborar». 

Per això, la trobada ha convocat un programa amb diverses entitats. Entre aquestes destacaven representants de les institucions públiques com Jordi Colom, Subdirector General de Drogodependències. Generalitat Catalunya; Carmen Fortea, directora de Serveis d’Atenció al sensellarisme de l’Ajuntament de Barcelona o Mireia Boixaderes, directora del Servei d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut.  També Fundació Arrels i entitats d’església com Càritas Barcelona, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Fundació Pere Tarrés, entre moltes altres, s’han unit per conscienciar sobre la situació des de diferents eixos. Des de Madrid, ha assistit el Padre Ángel de Mensajeros de la Paz presentant a seva experiència també en aquesta problemàtica. 

Tal com ha argumentat P. Sánchez «necessitem la vinculació de tots els membres per veure que passa realment i l’altra establir relacions i vincles d’aquelles entitats que hi treballem». «Aquest simposi és un full de ruta per encarar nous passos a fer», ha dit.

Inici des de l’Hospital de Campanya

El rector de la parròquia Santa Anna i promotor de l’Hospital de Campanya, Peio Sánchez, en la seva intervenció, ha recordat l’inici d’aquest projecte de col·laboració amb els metges del centre sanitari. Un projecte que avui ha evolucionat i continua oferint «acostament, diagnòstic, intervencions immediates i sovint derivacions a especialistes». Tal com ha dit Peio Sánchez, «ha unit quatre sensibilitats»: la dels metges amb els pacients ferits; la d’aquells que tenen cura de la salut mental; la dels serveis socials atenen que atenen les necessitats bàsiques; i, finalment, aquells que tenen cura d’allò espiritual. «Procurem vèncer la indiferència per obrir-nos a l’altre», exposava. 

Peio Sánchez ha declarat que l’accés a la salut ha d’estar més obert a les entitats que treballen amb la gent del carrer. Citant l’encíclica del Sant Pare, Fratelli Tutti, ha subratllat el perfil del Bon Samarità, que com el papa Francesc diu «és el que necessitem per reconstruir aquest món que ens fa mal» i «mostra amb quines iniciatives es pot refer una comunitat a partir d’homes i dones que fan seva la fragilitat dels altres». 

Experiència des de l’Hospital Sagrat Cor

Per la seva banda, Anna Cruz, gestora de l’Hospital Sagrat Cor, ha destacat com aquesta col·laboració l’ha fet créixer personalment i professionalment. Ha recordat amb orgull i humor els inicis quan van entrar per primer cop i van haver d’habilitar un hospital al claustre de Santa Anna organitzant els ordinadors a la capella de la Sagristia. L’Hospital va començar no sabem com, però a mesura que hi treballaven ens hem anat superant i cobrint les necessitats que veiem. Entre aquestes el servei de podologia, ginecologia o el d’oftalmologia, que va permetre oferir tres-centes ulleres per als pacients de l’Hospital de Campanya. 

Com a gestora, ha mencionat la gran lliçó apresa: «quan les persones fan pinya i se senten acompanyades són altruistes». D’altra banda, ha destacat la necessitat de sortir dels centres i  «obrir l’hospital per aquest col·lectiu de població que també ens necessita». 

Intentant fer front al ràpid desplegament de l’exclusió

Carmen Fortea ha dibuixat un mapa sobre la realitat que envolta el sensellarisme a Barcelona. Un territori on els processos d’exclusió i la dificultat per reinserir les persones del carrer es veuen agreujats per la dificultat d’accés a l’habitatge, de garantir uns ingressos mínims, així com per la manca de polítiques migratòries. Ha destacat com el pas de la Covid ha fet adonar-se a la ciutat de moltes de les necessitats que requereix la gent sense llar i ha promogut diverses actuacions per tal d’oferir més assistència. «Tot i així, el desplegament del procés d’exclusió a les ciutats és més rapid que la capacitat de resposta que podem donar. Hem crescut, ens hem coordinat, però continua la problemàtica», ha lamentat Fortea. 

Davant aquest marc però, ha assegurat que «hi ha encara un gran recorregut de millora i el repte de continuar establint ponts per què l’atenció integral a les persones sense llar». «S’ha de continuar treballant, per ser capaços d’evidenciar les mancances i des de instituciones públiques intentar millorar per ajudar els més vulnerables». Tal com ha dit, Anna Cruz  – en declaracions posteriors-  «el context actual de la Covid, l’envelliment de la població han evidenciat uns problemes que ens criden a asseure’ns i parlar. Cal veure que podem fer els diferents actors i organitzacions involucrats per donar sortida a aquesta població vulnerable», ha afegit.