Primer simposi per abordar les cures sanitàries i socials de les persones sense llar

Hospital de Campanya Santa Anna i Hospital Sagrat Cor convoquen una trobada per analitzar i reflexionar la situació i traçar un full de ruta per actuar

17 Febr, 2022
Montse Punsoda

«Quan tothom hi creu, no hi ha límits». Així ho ha afirmat la gestora de l’Hospital Sagrat Cor, Anna Cruz, durant el Simposi Cures sanitàries i socials de les persones sense llar. La salut quan es viu al carrer. Diverses entitats s’han unit avui a l’auditori del Cosmo Caixa convocats per l’Hospital de Campanya Santa Anna i l’Hospital Sagrat Cor, per abordar i reflexionar sobre la necessitat d’oferir una atenció integral sanitària a les persones sense llar. Un servei que l’Hospital Sagrat Cor va començar a oferir fa quatre anys al claustre de Santa Anna demostrant com ha dit Cruz que «quan tothom ho vol l’altruisme és possible» i que amb aquest simposi pretén obrir noves línies d’actuació. 

Suma de tots per analitzar i actuar

El simposi s’ha dut a terme amb l’objectiu de «sensibilitzar i fer una anàlisi real de l’assistència a les persones sense llar», ha explicat el coordinador de l’Hospital de Campanya Santa Anna, Peio Sánchez. Tal com ha dit, es tracta de traçar un «full de ruta per encarar el problema i veure com tots podem col·laborar». 

Per això, la trobada ha convocat un programa amb diverses entitats. Entre aquestes destacaven representants de les institucions públiques com Jordi Colom, Subdirector General de Drogodependències. Generalitat Catalunya; Carmen Fortea, directora de Serveis d’Atenció al sensellarisme de l’Ajuntament de Barcelona o Mireia Boixaderes, directora del Servei d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut.  També Fundació Arrels i entitats d’església com Càritas Barcelona, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Fundació Pere Tarrés, entre moltes altres, s’han unit per conscienciar sobre la situació des de diferents eixos. Des de Madrid, ha assistit el Padre Ángel de Mensajeros de la Paz presentant a seva experiència també en aquesta problemàtica. 

Tal com ha argumentat P. Sánchez «necessitem la vinculació de tots els membres per veure que passa realment i l’altra establir relacions i vincles d’aquelles entitats que hi treballem». «Aquest simposi és un full de ruta per encarar nous passos a fer», ha dit.

Inici des de l’Hospital de Campanya

El rector de la parròquia Santa Anna i promotor de l’Hospital de Campanya, Peio Sánchez, en la seva intervenció, ha recordat l’inici d’aquest projecte de col·laboració amb els metges del centre sanitari. Un projecte que avui ha evolucionat i continua oferint «acostament, diagnòstic, intervencions immediates i sovint derivacions a especialistes». Tal com ha dit Peio Sánchez, «ha unit quatre sensibilitats»: la dels metges amb els pacients ferits; la d’aquells que tenen cura de la salut mental; la dels serveis socials atenen que atenen les necessitats bàsiques; i, finalment, aquells que tenen cura d’allò espiritual. «Procurem vèncer la indiferència per obrir-nos a l’altre», exposava. 

Peio Sánchez ha declarat que l’accés a la salut ha d’estar més obert a les entitats que treballen amb la gent del carrer. Citant l’encíclica del Sant Pare, Fratelli Tutti, ha subratllat el perfil del Bon Samarità, que com el papa Francesc diu «és el que necessitem per reconstruir aquest món que ens fa mal» i «mostra amb quines iniciatives es pot refer una comunitat a partir d’homes i dones que fan seva la fragilitat dels altres». 

Experiència des de l’Hospital Sagrat Cor

Per la seva banda, Anna Cruz, gestora de l’Hospital Sagrat Cor, ha destacat com aquesta col·laboració l’ha fet créixer personalment i professionalment. Ha recordat amb orgull i humor els inicis quan van entrar per primer cop i van haver d’habilitar un hospital al claustre de Santa Anna organitzant els ordinadors a la capella de la Sagristia. L’Hospital va començar no sabem com, però a mesura que hi treballaven ens hem anat superant i cobrint les necessitats que veiem. Entre aquestes el servei de podologia, ginecologia o el d’oftalmologia, que va permetre oferir tres-centes ulleres per als pacients de l’Hospital de Campanya. 

Com a gestora, ha mencionat la gran lliçó apresa: «quan les persones fan pinya i se senten acompanyades són altruistes». D’altra banda, ha destacat la necessitat de sortir dels centres i  «obrir l’hospital per aquest col·lectiu de població que també ens necessita». 

Intentant fer front al ràpid desplegament de l’exclusió

Carmen Fortea ha dibuixat un mapa sobre la realitat que envolta el sensellarisme a Barcelona. Un territori on els processos d’exclusió i la dificultat per reinserir les persones del carrer es veuen agreujats per la dificultat d’accés a l’habitatge, de garantir uns ingressos mínims, així com per la manca de polítiques migratòries. Ha destacat com el pas de la Covid ha fet adonar-se a la ciutat de moltes de les necessitats que requereix la gent sense llar i ha promogut diverses actuacions per tal d’oferir més assistència. «Tot i així, el desplegament del procés d’exclusió a les ciutats és més rapid que la capacitat de resposta que podem donar. Hem crescut, ens hem coordinat, però continua la problemàtica», ha lamentat Fortea. 

Davant aquest marc però, ha assegurat que «hi ha encara un gran recorregut de millora i el repte de continuar establint ponts per què l’atenció integral a les persones sense llar». «S’ha de continuar treballant, per ser capaços d’evidenciar les mancances i des de instituciones públiques intentar millorar per ajudar els més vulnerables». Tal com ha dit, Anna Cruz  – en declaracions posteriors-  «el context actual de la Covid, l’envelliment de la població han evidenciat uns problemes que ens criden a asseure’ns i parlar. Cal veure que podem fer els diferents actors i organitzacions involucrats per donar sortida a aquesta població vulnerable», ha afegit. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)