Sant Egidi celebra els 50 anys

Tota la basílica de Santa Maria del Mar va quedar plena de gom a gom amb motiu de la celebració dels 50 anys de la Comunitat de Sant Egidi. Membres i amics de l’entitat, es van reunir per festejar tants anys servint els sense sostre i aquells més vulnerables.

Antecedents

El 1968, després del Concili Vaticà II, Andrea Riccardi va fundar a Roma la Comunitat de Sant Egidi. Una fundació compromesa amb l’evangelització i la caritat amb els més pobres, la qual avui dia, es troba a més seixanta països dels diferents continents. A Catalunya, concretament a Barcelona, va començar fa 29 des de la basílica de Sant Just i Pastor. Des de llavors, ha anat sembrant a la diòcesi les llavors que la van fundar, amb l’ajut dels membres i voluntaris que han anat en augment.

Celebració

Les Germanes de l’Anyell, les calcutes, persones sense sostre, voluntaris… Tots es van sumar a la Missa d’Acció de Gràcies pels 50 anys. L’arquebisbe Card. Joan Josep Omella va ser l’encarregat de presidir la celebració, juntament, amb l’arquebisbe emèrit, el cardenal Lluis Martínez Sistach. Entre els concelebrants, destacaven el consiliari de la comunitat Mn. Armand Puig i el rector del temple, Mn. Salvador Pié.

D’altra banda, el representant de la comunitat de Sant Egidi a Barcelona, Jaume Castro s’asseia a primera fila, així com, el director d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Enric Vendrell, i l’exalcalde Xavier Tries.

Les tres “p” de la comunitat

Amb el caliu de tots els presents, es va desenvolupar la celebració de l’Eucaristia, durant la qual, el cardenal Omella va recordar les arrels i els propòsits de l’entitat. Va destacar els tres pilars que el mateix papa Francesc va mencionar de la Comunitat fa uns dies i que l’han anat consolidant en els darrers anys: la pregària, els pobres i la pau.  “Aquestes tres “p” són fonamentals en la vostra tasca, sobretot la pau i els pobres”, va dir Omella.

Omella va subratllar el camí que uneix tots els membres de Sant Egidi. Tots en una mateixa direcció, “amb un sol cor i una sola ànima”, va dir. “Treballeu per la pau i la reconciliació al món, i teniu molt clar que tot això no ho podem fer sense l’oració” – deia el cardenal als de la Comunitat. “No podríeu ser testimonis i ajudar els altres sense la pregaria. Tal com va dir, una comunitat que fa seva la pregària de Sant Francesc d’Assís: «Feu de mi un instrument de la vostra pau». Aquesta ha de ser la vostra pregària! – va exclamar el cardenal.

“Gràcies!”

Va agrair-los el testimoni cristià que donen a la diòcesi. “Vosaltres no busqueu recompenses ni medalles!» – els deia Omella-. «Sabeu que ho heu rebut tot gratis, perquè el Senyor us ha escrit el nom en el llibre de la vida”.  “Que Déu us beneeixi i continueu aportant aquest granet de blat per transformar món més fratern, més just i més en pau. “Porteu aquest ajut cada dia perquè el món pugui canviar”, va afegir.

Una missió que continua

Al final de la celebració el representant de Sant Egidi, Jaume Castro va intervenir. Va destacar que la Comunitat de Sant Egidi “no és un gran grup, sinó un petit poble” unit per l’amistat. “Vivim amb l’Evangeli al centre que ens convida a viure al costat dels pobres i d’aquells que estan sols”, va dir el representant de l’entitat a Barcelona. Més que un poble petit un «oasi», segons va acotar l’arquebisbe en la benedicció final, que «refresca i anima a continuar el camí.

Castro va agrair al fundador haver-los compartit aquest desig de comunicar l’Evangeli viscut. Un desig amb la recepta de les tres “p” (pobresa, pau, pregària) mencionades pel Sant Pare i recordades per Omella. Una manera d’actuar que revoluciona i activa un món millor. “És en el cor on es troba la revolució de canviar el món, al costat dels pobres, apostant per la pau i el diàleg”, va dir.  “Estem aquí no tant per festejar un esdeveniment ni fer balanç, sinó per aquest do que se’ns ha donat”.

Tanmateix va subratllar com l’acció de la comunitat no s’ha acabat sinó que continua. “Sentim que la missió no s’ha acabat, veiem molts necessitats i cal brodar el teixit humà de les perifèries socials”. És la necessitat de viure junts amb pau, amb una mirada amiga”, va afegir.