Sant Egidi celebra els 50 anys

La comunitat dels més pobres celebra a Barcelona cinc dècades des dels seus origens caminant per la pau i des de la pregària

16 Abr, 2018
Montse Punsoda

Tota la basílica de Santa Maria del Mar va quedar plena de gom a gom amb motiu de la celebració dels 50 anys de la Comunitat de Sant Egidi. Membres i amics de l’entitat, es van reunir per festejar tants anys servint els sense sostre i aquells més vulnerables.

Antecedents

El 1968, després del Concili Vaticà II, Andrea Riccardi va fundar a Roma la Comunitat de Sant Egidi. Una fundació compromesa amb l’evangelització i la caritat amb els més pobres, la qual avui dia, es troba a més seixanta països dels diferents continents. A Catalunya, concretament a Barcelona, va començar fa 29 des de la basílica de Sant Just i Pastor. Des de llavors, ha anat sembrant a la diòcesi les llavors que la van fundar, amb l’ajut dels membres i voluntaris que han anat en augment.

Celebració

Les Germanes de l’Anyell, les calcutes, persones sense sostre, voluntaris… Tots es van sumar a la Missa d’Acció de Gràcies pels 50 anys. L’arquebisbe Card. Joan Josep Omella va ser l’encarregat de presidir la celebració, juntament, amb l’arquebisbe emèrit, el cardenal Lluis Martínez Sistach. Entre els concelebrants, destacaven el consiliari de la comunitat Mn. Armand Puig i el rector del temple, Mn. Salvador Pié.

D’altra banda, el representant de la comunitat de Sant Egidi a Barcelona, Jaume Castro s’asseia a primera fila, així com, el director d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Enric Vendrell, i l’exalcalde Xavier Tries.

Les tres “p” de la comunitat

Amb el caliu de tots els presents, es va desenvolupar la celebració de l’Eucaristia, durant la qual, el cardenal Omella va recordar les arrels i els propòsits de l’entitat. Va destacar els tres pilars que el mateix papa Francesc va mencionar de la Comunitat fa uns dies i que l’han anat consolidant en els darrers anys: la pregària, els pobres i la pau.  “Aquestes tres “p” són fonamentals en la vostra tasca, sobretot la pau i els pobres”, va dir Omella.

Omella va subratllar el camí que uneix tots els membres de Sant Egidi. Tots en una mateixa direcció, “amb un sol cor i una sola ànima”, va dir. “Treballeu per la pau i la reconciliació al món, i teniu molt clar que tot això no ho podem fer sense l’oració” – deia el cardenal als de la Comunitat. “No podríeu ser testimonis i ajudar els altres sense la pregaria. Tal com va dir, una comunitat que fa seva la pregària de Sant Francesc d’Assís: «Feu de mi un instrument de la vostra pau». Aquesta ha de ser la vostra pregària! – va exclamar el cardenal.

“Gràcies!”

Va agrair-los el testimoni cristià que donen a la diòcesi. “Vosaltres no busqueu recompenses ni medalles!» – els deia Omella-. «Sabeu que ho heu rebut tot gratis, perquè el Senyor us ha escrit el nom en el llibre de la vida”.  “Que Déu us beneeixi i continueu aportant aquest granet de blat per transformar món més fratern, més just i més en pau. “Porteu aquest ajut cada dia perquè el món pugui canviar”, va afegir.

Una missió que continua

Al final de la celebració el representant de Sant Egidi, Jaume Castro va intervenir. Va destacar que la Comunitat de Sant Egidi “no és un gran grup, sinó un petit poble” unit per l’amistat. “Vivim amb l’Evangeli al centre que ens convida a viure al costat dels pobres i d’aquells que estan sols”, va dir el representant de l’entitat a Barcelona. Més que un poble petit un «oasi», segons va acotar l’arquebisbe en la benedicció final, que «refresca i anima a continuar el camí.

 

Castro va agrair al fundador haver-los compartit aquest desig de comunicar l’Evangeli viscut. Un desig amb la recepta de les tres “p” (pobresa, pau, pregària) mencionades pel Sant Pare i recordades per Omella. Una manera d’actuar que revoluciona i activa un món millor. “És en el cor on es troba la revolució de canviar el món, al costat dels pobres, apostant per la pau i el diàleg”, va dir.  “Estem aquí no tant per festejar un esdeveniment ni fer balanç, sinó per aquest do que se’ns ha donat”.

Tanmateix va subratllar com l’acció de la comunitat no s’ha acabat sinó que continua. “Sentim que la missió no s’ha acabat, veiem molts necessitats i cal brodar el teixit humà de les perifèries socials”. És la necessitat de viure junts amb pau, amb una mirada amiga”, va afegir.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)