60 anys de la Fundació Pere Tarrés

Més de 4.000 infants, joves i monitors d’esplai celebren l'aniversari a Vilafranca del Penedès

16 Abr, 2018
Església de Barcelona

Més de 4.000 infants, joves i monitors del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) de la Fundació Pere Tarrés s’han aplegat a Vilafranca del Penedès amb l’objectiu de commemorar els 60 anys de l’inici de les activitats la Fundació. Ha estat una trobada única i multitudinària, amb la participació de més de 4.000 infants i adolescents, que han arribat acompanyats dels seus monitors i monitores dels centres d’esplai que el MCECC aplega a tot Catalunya, Andorra i Mallorca. La feina altruista de més de 250 voluntaris i voluntàries ha estat un dels factors clau per l’èxit de la trobada.

Sota l’eslògan ‘L’Esplai Multiplica!’, la trobada VÈRTEX ha reunit totes aquelles persones que comparteixen una mateixa manera d’entendre l’educació en el lleure a l’esplai. Així doncs, la capital de l’Alt Penedès ha esdevingut aquest cap de setmana, un gran espai de reflexió en el que s’han compartit experiències, transmès valors i posat de manifest com l’esplai és una autèntica eina de transformació social, ja que multiplica a la persona, al grup i a la societat. Al llarg del cap de setmana els 4.000 infants i adolescents han realitzat activitats educatives entorn a aquests tres àmbits de la transformació social que comporta l’esplai.

La trobada VÈRTEX, a més de la vessant educativa i de lleure, també ha tingut un component reivindicatiu amb la lectura d’un manifest elaborat amb la participació activa dels infants i joves. El text és una declaració d’intencions de la manera que el món de l’esplai entén el món i la societat que el configura, és per això que se’n farà arribar una còpia a tots els esplais del MCECC, als líders socials i polítics que es troben a presó i se’n farà difusió per posar de relleu el gran potencial de l’educació en el lleure, per què com diu l’eslògan de la trobada, l’esplai multiplica.

“A través de les activitats de lleure, als estius, o durant el curs, treballem competències i habilitats que ajuden a infants i joves a aprendre a ser, a fer i a conviure en el món” afirma un dels punts del manifest, que també expressa: “els esplais són una escola de vida on aprenem el respecte per la natura i el coneixement del país, el sentiment de pertinença un grup i la voluntat de transformar i millorar el nostre entorn”.

L’educació en el lleure, una escola de ciutadania

L’educació en el lleure ha esdevingut una escola de ciutadania i la celebració dels 60 anys dels primers centres de colònies, l’origen dels actuals centres d’esplai, ha reivindicat la voluntat de reafirmar aquest compromís social i educatiu. “L’educació en el lleure ha representat una veritable escola de ciutadania perquè ha fet créixer i desenvolupar-se com a persones al infants i joves que hi ha participat i implicar-se després en la societat per fer-la créixer” ha afirmat Josep Oriol Pujol i Hument, director general de la Fundació Pere Tarrés, que ha fet un balanç positiu i satisfactori de les sis dècades d’acció social i educativa de la Fundació Pere Tarrés, l’entitat de lleure més gran de Catalunya.

Activitats de la trobada

Diumenge al matí s’ha celebrat la cloenda de la trobada VÈRTEX. L’espai firal de Vilafranca del Penedès ha estat l’escenari on s’han reunit els 4.000 infants, joves i monitors d’esplai per realitzar activitats dinamitzades, la celebració dels 60 anys de la Fundació Pere Tarrés, amb pastís inclòs, i la salutació del president i la vicepresidenta del MCECC, Xavi Nus. L’acte ha comptat amb la participació dels Falcons de Vilafranca que han realitzat algunes de les seves figures més conegudes. La lectura d’un manifest, elaborat conjuntament entre tots els esplais presents, ha posat el punt i final a la celebració. “El manifest és una reivindicació educativa del lleure i, alhora, la constatació que els esplais són una escola de ciutadania”, a afirmat Xavi Nus, president del MCECC.

Justament l’educació en valors ha estat el fil argumental de la trobada, ja que és el que ha caracteritzat la funció educativa i social dels centres d’esplai de la Fundació Pere Tarrés al llarg d’aquests 60 anys de trajectòria. De fet, dissabte va ser el dia que els infants s’ha dividit per grups d’edat i han realitzat activitats en funció del grup. D’aquesta manera els petits (de 1er a 4art de primària) han tractat el valor de l’amistat a través d’activitats conjuntes amb jocs gegants i amb l’animació del músic infantil Roger Mas. Els mitjans (de 5è de primària a 2on d’ESO) s’han centrat en el sentiment de grup a través d’activitats que han tingut lloc a diferents indrets de Vilafranca. I els grans (de 3er. ESO a 1er Batxillerat) han treballat la transformació de l’entorn amb activitats formatives sobre educació amb Jordi Vila, la medicina amb Nani Vall-llosera, l’acció socioeducativa amb Cristina López, el periodisme amb Rita Marzoa, l’humor amb Marta López, la reflexió i la denuncia social amb Xavi Casanovas, la cançó amb Cesck Freixas, la recerca amb Carlota Dobaño i el voluntariat internacional amb Marlen Niubó. Els 4.000 participants han passat la nit de dissabte repartits per diferents escoles de Vilafranca i el pavelló firal de la zona esportiva.

Vilafranca del Penedès

La trobada s’ha celebrat a Vilafranca del Penedès, el lloc on es van organitzar les primeres colònies després de la Guerra Civil. La zona també es pionera en l’edificació de la primera casa de colònies de Catalunya, la Casa de Colònies Penyafort (Pontons). Les activitats d’estiu que es van organitzar a la casa de colònies van ser el germen d’alguns centres d’esplai de Vilafranca, com el Grup Esplai Parroquial (GEP). El GEP és un dels 200 centres d’esplai federats al MCECC de la Fundació Pere Tarrés, l’entitat de lleure més gran de Catalunya els centres del qual acullen més de 21.000 infants, adolescents i joves, gràcies a la tasca educativa i voluntària de més de 3.700 monitors.

Font: Comunicació Fundació Pere Tarrés

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)