Persona, comunitat, diàleg, solidaritat i pau

Reflexió del bisbe Sebastià Taltavull amb motiu de l'última conferència del papa Francesc sobre el futur d'Europa i els seus possibles riscos

31 Oct, 2017
Església de Barcelona

Aquests són els termes amb els quals el papa Francesc s’ha dirigit als participants de la Conferència «Repensant Europa», en un moment on la contribució cristiana té un paper important per al futur d’aquest continent d’arrels cristianes. Francesc es demana quina és la nostra responsabilitat en un temps en el qual el rostre d’Europa està cada vegada més marcat per una pluralitat de cultures i religions, mentre que per a molts el cristianisme és vist com un element del passat, llunyà i aliè.

La referència a sant Benet ens introdueix en un nou concepte de «persona» creada a imatge de Déu. Per això, la millor contribució que els cristians podem fer a l’Europa d’avui és recordar que no es tracta de números i institucions, sinó de persones. Sovint qualsevol debat es redueix a parlar de xifres; no hi ha ciutadans, sinó vots; no hi ha immigrants, sinó quotes; no hi ha treballadors, sinó indicadors econòmics. Cal avançar en el reconeixement de l’altre com a persona i valorar allò que m’uneix a ell i ens fa ser «comunitat». És en les relacions interpersonals on cadascú descobreix el propi rostre, la nostra identitat.

Ara bé, la relació entre persones queda dignificada de forma especial per l’exercici del «diàleg» familiar, religiós, cultural i polític. Tanmateix, els crits de les reivindicacions substitueixen sovint la veu del diàleg, no es busca el bé comú, es posa en perill la convivència i es dona via lliure a l’hegemonia del poder que impedeix una veritable vida democràtica. Per això, els cristians estem cridats a donar una nova dignitat a la política, entesa com a màxim servei al bé comú i no com una ocupació del poder.

El pas que segueix és treballar per una comunitat inclusiva capaç d’edificar un espai de «solidaritat», basant-nos sempre en el manament de l’amor (cf. Mt 22,37-40). Això significa tenir cura dels més febles de la societat. Aleshores, la «pau», sempre creativa, serà el resultat i, alhora, el camí, fins a fer-nos promotors d’una cultura de la pau.

Sebastià Taltavull
Bisbe auxiliar de Barcelona,
administrador apostòlic de Mallorca i
bisbe electe de Mallorca

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)