Ordenació diaconal de Rafael Cervera, Manuel Garrido i Carles Rubio
Ordenació diaconal de Rafael Cervera, Manuel Garrido i Carles Rubio
El cardenal Omella ordena tres nous diaques al servei de l’Església arxidiocesana de Barcelona
27 Maig, 2024
Església de Barcelona
L’Església de Barcelona compta des d’aquest cap de setmana amb tres nous diaques: Rafael Cervera, Manuel Garrido i Carles Rubio. La celebració va tenir lloc aquest dissabte a la Catedral de Barcelona, amb l’arquebisbe, Card. Joan Josep Omella que va presidir.
Molts sacerdots i diaques de l’arxidiòcesi van participar en la celebració donant el seu suport i acompanyament als tres candidats al diaconat que després de sis anys s’ordenaven. Asseguts a primera fila, hi havia entre els fidels les tres famílies.
Després de la litúrgia de la paraula, els elegits es van acostar a l’arquebisbe per a l’elecció dels candidats en què Omella va preguntar si els elegits són «dignes».
«Estem convocats i reunits per l’amor de Déu»
«Nosaltres estem convocats i reunits per l’amor de Déu, que s’ha fet servidor nostre per ensenyar-nos que l’amor és el servei, i no desitja cap altra cosa que mostrar-nos aquest amor». La missió és única! Servir amb amor aquesta és la tasca de tots els cristians». Així, alt i clar ho va dir el cardenal Omella que, tot seguit, dirigint-se als diaques, els va encomanar una triple missió en aquest nou ministeri diaconal que anaven a rebre: l’anunci de l’Evangeli, la predicació de la Paraula i el servei de caritat.
L’arquebisbe va agrair a les dones de Rafael, Manuel i Carles, haver donat la seva aprovació a la decisió dels tres candidats els quals havien rebut com primer sagrament el del matrimoni. «Aquest «sí» que dona la muller no és un tràmit, sinó una gràcia del Senyor. Només l’home serà diaca, però ella estarà present en la missió. El Senyor beneirà el vostre esforç».
D’altra banda, amb motiu de la Jornada Pro Orantibus, Omella va tenir també unes paraules per als religiosos i religioses contemplatius «que ens guien amb la seva pregària al llarg de la vida». En aquesta línia va recordar que «la pregària és fonamental a la nostra vida» i va convidar a pregar per als nous ordenats i per a les vocacions.
Promeses i ritus d’ordenació
A continuació, es va procedir a la promesa dels elegits i la promesa d’obediència. A la promesa dels elegits, els candidats van expressar el seu compromís davant el bisbe i tot el poble fidel d’exercir l’ofici de diaca. A la promesa d’obediència, els escollits van prometre respecte i obediència al bisbe i als seus successors. Els candidats es van prostrar a terra en senyal d’humilitat mentre es cantava les Lletanies dels sants invocant els sants i santes per demanar la Gràcia de Déu.
El moment central de l’ordenació va ser amb la imposició de les mans als tres escollits i amb la Pregària d’Ordenació. Amb aquests dos gestos se’ls va conferir així el do de l’Esperit Sant per a l’ofici de diaca.
Ja ordenats, Manuel, Rafael i Carles van ser revestits amb l’estola en forma diaconal i la dalmàtica, i van rebre del cardenal Omella el llibre de l’Evangeli per proclamar-lo a les celebracions litúrgiques. Finalment, com a signe de fraternitat, van rebre l’abraçada dels seus germans diaques com a signe de benvinguda en aquest ministeri. Els fidels van aplaudir els nous diaques, donant-los l’enhorabona.
En el moment de la celebració de l’Eucaristia, els nous diaques van assistir a l’altar i van participar donant l’eucaristia als fidels.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...