La Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna va acollir, el 14 de novembre, la primera Jornada de la Family Global Compact a Barcelona. Sota el títol «Sí, per sempre?», la trobada va reunir professionals de l’àmbit universitari i testimonis de vida. L’objectiu era reflexionar sobre l’amor, el matrimoni i la família en una societat marcada per la provisionalitat.
El Secretariat Diocesà de Pastoral Familiar de l’Arquebisbat de Barcelona, encapçalat per Emili Punyet i Sílvia Olivella, va organitzar la jornada. La trobada va comptar amb l’assistència del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías, així com del delegat de Pastoral Social i Caritativa, Mn. Joan Costa.
«Ens preocupa constatar que molts joves, tot i desitjar estimar i ser estimats, no contemplen el matrimoni com una opció de vida». Així ho explica el director del Secretariat de Pastoral Familiar, Emili Punyet, en exposar els motius de la jornada. La iniciativa va voler obrir un espai de diàleg entre l’Església, la universitat i la societat. La reflexió es va centrar en el valor del compromís durador i en les dificultats dels joves per plantejar-se un projecte de vida compartit.
El compromís matrimonial en la societat actual
La sessió va comptar amb la participació de la Dra. Anna Pagès, professora de la Facultat de Psicologia Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. La ponent va impartir la conferència «Després de la modernitat líquida: el matrimoni com a reparació».
També hi va intervenir la Dra. Teresa Pueyo, professora d’Antropologia Social de la Universitat Abat Oliba CEU. La seva ponència, «Què afegeix el matrimoni a l’amor? Del desig a la realitat», va aprofundir en el sentit del compromís matrimonial.
Les dues intervencions van abordar el paper del matrimoni i la família en una societat marcada per la fragilitat dels vincles. Les ponents van destacar la importància de la paraula donada i de la promesa de fidelitat davant d’un futur incert. També van reflexionar sobre els canvis i les dificultats que poden sorgir al llarg de la vida compartida.
«Un amor que es construeix cada dia»
Des del Secretariat de Pastoral Familiar assenyalen que «el compromís definitiu es pot arribar a percebre com una pèrdua de llibertat». A aquesta visió s’hi afegeixen altres obstacles, com la precarietat laboral, les dificultats d’accés a l’habitatge o la por al fracàs. Tot i això, consideren que «el desig d’un amor estable i durador continua present entre els joves».
«El repte és ajudar-los a descobrir que comprometre’s no significa renunciar a la llibertat, sinó posar-la al servei d’un projecte compartit que ens fa créixer», destaca Punyet.
En aquest sentit, el director del Secretariat recorda que el matrimoni no implica una relació exempta de dificultats. «L’Església no proposa un amor perfecte, sinó un amor que es construeix cada dia, que aprèn a perdonar, a recomençar i a créixer», afirma.
De la reflexió als testimonis de vida
La trobada també va incloure una taula rodona moderada per Pep Borrell. Hi van participar Glòria Gil, Míriam Barroso, Cristina de Ribot i Josep Pagès, i Josep Carreras i Marta Masip. A través de les seves experiències, van aportar una mirada personal sobre l’amor, el matrimoni i el compromís.
«No volem presentar models ideals ni matrimonis perfectes. Volem mostrar històries reals d’amor, amb les seves alegries, fragilitats, esforços i esperances», expliquen des de la Pastoral Familiar. En aquest sentit, destaquen la importància dels testimonis per mostrar que construir una relació duradora és un camí possible. Un compromís que es renova cada dia amb llibertat, fidelitat i perseverança.
La jornada s’emmarca en la Family Global Compact, una iniciativa que promou el diàleg entre el món universitari, la recerca i la pastoral familiar. La trobada va combinar les perspectives de l’antropologia, la psicologia, la filosofia i la teologia amb experiències de vida.
Amb aquesta iniciativa, el Secretariat Diocesà de Pastoral Familiar reafirma el seu compromís d’acompanyar els joves, els nuvis i els matrimonis. En aquest sentit, Punyet destaca que «el “sí” del dia del casament necessita renovar-se cada dia, en els petits gestos, en el diàleg, en el perdó, en la tendresa i en l’atenció a l’altre».