Corpus 2024 al Seminari Conciliar de Barcelona

Del 29 de maig a l’1 de juny, amb l’ou com balla i una catifa floral

24 Maig, 2024
Església de Barcelona

El claustre de Sant Miquel del Seminari Conciliar de Barcelona (SCB) acollirà, per tercer any consecutiu, la celebració del Corpus cultural. Del 29 de maig a l’1 de juny es podran visitar, tant l’ou com balla com la catifa floral dissenyada pel seminarista Arturo Gavilán, inspirada en el salm 42,2: «Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua, també es deleix per tu la meva ànima, Déu meu».

La novetat d’enguany és el programa d’actes del dijous 30 de maig. A les 17:30 h, col·loqui  L’ou com balla en el Corpus, a càrrec de Jordi Font i Nil Rider, moderat per la responsable de publicacions del CPL, Maria Guarch. En acabat el col·loqui, cap a les 18:30 h, concert a càrrec del Cor Xera.

Per fer l’ou com balla en un context de sequera, s’ha habilitat un circuit tancat amb aigua de pluja recollida aquests últims dies que, posteriorment, es reutilitzarà per regar les zones verdes de l’edifici. El guarniment de l’ou com balla el fa PSM Viver del Rec i la catifa floral la duran a terme els col·laboradors del Seminari i seminaristes.

Amb aquesta tradició, tan arrelada a la nostra ciutat de Barcelona, s’obre l’edifici del SCB per apropar-lo a la ciutadania, mostrar-ne el patrimoni, la vida acadèmica i els serveis que s’ofereixen, per prendre consciència que «el cor de la Diòcesi», el Seminari, batega amb ritme.

L’horari de visita és dimecres 29, de 15 a 20 h; dijous 30 i divendres 31, de 9 a 20 h; dissabte 1 de juny, de 9 a 13:30 h. L’accés és lliure.

Les institucions participants

Per tercer any consecutiu, les diferents institucions amb seu al Seminari col·laboren per fer possible aquesta activitat popular:

Ateneu Universitari Sant Pacià
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona
Centre de Pastoral Litúrgica (CPL)
Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona
Secretariat Diocesà de Pastoral Familiar de Barcelona
Servei d’Acompanyament en el Dol i la Malaltia de Barcelona
Seminari Conciliar de Barcelona

Festa popular i litúrgica

L’ou com balla ens ensenya la màgia de la senzillesa. Aquesta manifestació, pròpia de la festa de Corpus barcelonina, ha esdevingut amb el pas dels anys un símbol de la identitat festiva de la ciutat. Els elements de l’ou com balla són l’ou, l’aigua i l’abundor de flors, tots tres amb interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l’estació primaveral en plena vitalitat. Popularment, l’ou com balla representa la sagrada forma dins una rica custòdia ornada amb pedres precioses.

El brollador del claustre de la catedral de Barcelona i la Casa de l’Ardiaca són els indrets tradicionals on trobarem l’ou com balla. Enguany, el claustre de Sant Miquel del SCB, situat a l’Eixample, se suma per tercera vegada a la llista de 24 patis i claustres d’encís on l’ou balla a la font.

Web de l’Ajuntament de Barcelona: Programa. L’ou com balla. Corpus 2024.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)