Omella: “Què fem aquí un diumenge podent estar a la platja?”

L’arquebisbe metropolità de Barcelona presideix la celebració del Diumenge de Pasqua a la Catedral

17 Abr, 2017
Església de Barcelona

La Catedral de Barcelona ha acollit un any més la darrera celebració de la Setmana Santa, el Diumenge de Pasqua, també conegut com el Diumenge de la Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist, que  pauta les altres festes del calendari litúrgic. L’arquebisbe metropolità de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella va ser l’encarregat de presidir la celebració on van assistir els feligresos de la diòcesi.

Diumenge de Pasqua a la Catedral

Després del bullici que ja hi havia hagut Dijous Sant i Divendres Sant, la Catedral de Barcelona va tornar a omplir-se de gom a gom amb tots els feligresos i fins i tot turistes, que culminaven així els dies de Setmana Santa.

L’arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella durant la seva Homilia va citar el segon capítol de l’Apocalipsi esmentant la idea de “l’amor cap a Déu” com una “crida universal cap a la santedat de tots els cristians“.

Què fem tots aquí un diumenge podent estar a la platja?“, va plantejar l’arquebisbe Omella a tots els presents. Seguidament, contestant la seva pròpia pregunta, va assegurar que no era una “absurditat” estar a la Catedral perquè Crist havia ressuscitat i era el motiu que convertia “la nostra fe en quelcom raonable”. Un dia que la platja o no, era un motiu de felicitat per tots els cristians, ja que Jesús és ressuscitat.

Festivitat variable

Enguany s’ha celebrat el 16 d’abril, però cada any varia, ja que s’ubica en el primer diumenge després de la lluna plena de primavera. La Pasqua possible més propera és la del 23 de març i la més tardana la del 25 d’abril.

El Diumenge de Pasqua també indica el final de la Quaresma i, alhora, inicia el “Temps de Pasqua” que representen els cinquanta dies de festa en què té lloc el Diumenge de Resurrecció i que finalitza amb el Diumenge de Pentecosta, -que enguany cau el 4 de juny-, amb el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)