Nova etapa a la Fundació Joan Maragall

Fotografies: Ramon Ripoll

La Fundació Joan Maragall (FJM) inaugura el curs 2019-2020 amb el relleu a la presidència. El Dr. David Jou, membre del Patronat de la FJM des de 1993 i fins ara vicepresident, pren el relleu del Dr. Josep Maria Carbonell, que n’ha estat president els darrers vuit anys. El Dr. Jou ha agraït al Dr. Carbonell la seva dedicació “intensa i fructífera des dels seus inicis, combinant la seva activitat política amb el seu compromís cristià, social i intel·lectual”. Així mateix, “ha contribuït enormement al dinamisme de la Fundació, tot lluitant en molts fronts per aconseguir els seus objectius de diàleg entre cristianisme i cultura”. Ha afegit, a continuació, el nou president de la FJM durant l’acte d’inauguració de curs.

El Seminari Conciliar de Barcelona va acollir l’acte inaugural del trentè curs de la Fundació Joan Maragall, presidit pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo. “La FJM és una institució que està al servei del diàleg incansable i més vigent que mai entre fe i cultura”. Així definia Gordo l’entitat. “És un espai d’interpretació entre el món cultural i el cristianisme on l’objectiu és més urgent i necessari que fa uns anys, atès l’afebliment religiós i la banalització cultural dels nostres dies” va concloure.

Un pas endavant

 “El nou impuls a donar a la Fundació –ha dit David Jou-, es basa essencialment en tres punts: Potenciar els seminaris de la Fundació i la seva visibilitat pública; accentuar la sintonització amb les preocupacions d’actualitat; i ampliar la seva faceta internacional”. Jou ha recordat que la FJM compta amb sis seminaris interns, dedicats a patrimoni sacre, història i religió, comunicació i Església. També, lectura i interpretació de la Bíblia, desenvolupament integral i doctrina social de l’Església, i ciència i espiritualitat. Uns seminaris que “pretenen mantenir-se al dia de les noves tendències i noves preocupacions, anar desenvolupant –en el possible- alguna aportació pròpia, i difondre mitjançant algunes sessions públiques els resultats de les seves conclusions”.

David Jou ha avançat que aquest curs es donarà més pes a la pàgina web, així com “fer sessions que donin veu a representants molt joves, perquè ens expliquin les seves inquietuds i els mitjans digitals a través de les quals les viuen”. Així mateix, David Jou ha remarcat que la FJM enfortirà els vincles internacionals, a través de la participació a Pax Romana, a la Xarxa Europea de Centres Culturals Catòlics, i en l’Acadèmia Europea de les Religions. Quelcom que “estimularà a estar al dia en els corrents internacionals”.

«Crisis a l’Església catòlica. Com ens en podem sortir?»

«Crisis a l’Església catòlica. Com ens en podem sortir?» Aquest va ser el títol de la lliçó inaugural de la Joan Maragall presentada per la presidenta de la Conferència de religiosos i de religioses de França, Véronique Margron. La conferència va girar entorn la crisi dels abusos a l’Església. “No és temps de fer moral” ha assegurat la exdegana de la Facultat de Teologia de la Université Catholique de l’Oueste d’Angers. “L’Església ha de promoure el lloc de les dones. Cal un canvi d’estil”.

La primera obligació de l’Església, ha explicat Véronique Margron, és “dessacralitzar la figura del sacerdot, deconstruir el sistema clerical; no per destruir, sinó per inventar una altra manera de fer canviar l’estil de l’Església”. Així, Véronique Margron, ha proposat que es revisi “l’exercici del poder en el si de l’Església perquè és un moment de veritat”.

Ajut a la formació per Sergi Castellà

La Fundació Joan Maragall cada any concedeix 6.000 euros a una persona per cursar alguna tesi. Enguany el guardonat ha estat el Premi Extraordinari de Fi d’Estudis 2016, Sergi Castellà Martínez. «Eixos principals d’interrelació de la recepció lul·lista contemporània i el pensament poètic i religiós» és el títol del treball guardonat que serà dirigit pel Dr. Amador Vega (UPF).

“El meu propòsit –ha dit Sergi Castellà- aspira a descriure quin coneixement del pensament lul·lià tenien al seu abast els religiosos catalans de les tres primeres dècades del segle XX, quan les primeres edicions catalanes modernes tot just començaven a imprimir-se i a distribuir-se” va assegurar.