David Jou, nou president de la Fundació Joan Maragall

El físic i poeta pren el relleu de Josep M. Carbonell, després de dos mandats de quarte anys

30 Set, 2019
Església de Barcelona

David Jou i Mirabent és el nou president de la Fundació Joan Maragall. És membre del Patronat des de 1993, del qual n’ha estat secretari i vicepresident. Ara pren el relleu a Josep M. Carbonell, que ha complert dos mandats de quatre anys (2011-2019). El seu nomenament ha comptat amb l’assentiment unànime del Patronat. Ara Fundació inicia el 30è curs amb un nou president amb el mateix compromís de sempre. “Ser un espai de diàleg, debat i reflexió entre la cultura i el cristianisme”.

Qui és David Jou

David Jou és investigador en termodinàmica de processos irreversibles i física fora de l’equilibri, amb sis llibres i 250 articles de recerca en revistes internacionals. Ha publicat una àmplia obra poètica i assagística, amb 27 títols de poesia -sobre temes científics, religiosos, cívics, cinematogràfics, experimentals, entre d’altres-. 11 d’assaig entre ciència i humanisme -sobre física quàntica, cosmologia, neurobiologia o sobre el temps, sobre la matèria. També ha participat activament en la divulgació científica, amb més de 400 conferències públiques.

Pel que fa al vessant religiós, destaquen la seva poesia religiosa i els assaigs i conferències sobre ciència i fe. En el camp de la poesia religiosa, ha explorat nous llenguatges expressius, en una cultura marcada per la ciència i la tecnologia, la globalització, la multiculturalitat, l’individualisme i la sospita envers les institucions.

La relació entre David Jou i la FJM 

El nou president de la FJM assegura que les activitats de la Fundació han format “una part important de la seva inspiració poètica i del seu estímul intel·lectual”. Així mateix ha assegurat que afegeix; “m’han fet especialment sensible a l’expressió poètica d’aquestes qüestions, cosa infreqüent en la poesia religiosa”.

“Des de petit, he sentit intensament –ha afirmat Jou- una diversitat d’aspectes de l’experiència religiosa des de l’emoció, la raó i l’acció. Per al filòsof “una raó poc emocionada i poc compromesa amb l’acció, corre el risc d’esdevenir eixarreïda, rigorista i puritana; la interacció entre raó, emoció i acció pot ajudar a enriquir mútuament aquests tres grans vessants de l’experiència humana”.

Missió i objectius de la FJM

“La missió de la FJM és contribuir al diàleg del cristianisme amb la cultura actual”. Així es defineix la Fundació Joan Maragall que duu a terme aquesta tasca mitjançant: publicacions, conferències i congressos, seminaris, i reunions periòdiques del Patronat amb debats culturals. Així mateix, té una col·lecció de llibres i una de Quaderns, amb més d’un centenar de títols cadascuna, i té encomanada la direcció de la revista Qüestions de Vida Cristiana. La Fundació ha volgut esdevenir des dels seus inicis un “espai de diàleg i debat per cercar un pensament cristià propi, que fos lliure, fidel, creïble i significatiu dins de la nostra cultura.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)