David Jou, nou president de la Fundació Joan Maragall

El físic i poeta pren el relleu de Josep M. Carbonell, després de dos mandats de quarte anys

30 Set, 2019
Església de Barcelona

David Jou i Mirabent és el nou president de la Fundació Joan Maragall. És membre del Patronat des de 1993, del qual n’ha estat secretari i vicepresident. Ara pren el relleu a Josep M. Carbonell, que ha complert dos mandats de quatre anys (2011-2019). El seu nomenament ha comptat amb l’assentiment unànime del Patronat. Ara Fundació inicia el 30è curs amb un nou president amb el mateix compromís de sempre. “Ser un espai de diàleg, debat i reflexió entre la cultura i el cristianisme”.

Qui és David Jou

David Jou és investigador en termodinàmica de processos irreversibles i física fora de l’equilibri, amb sis llibres i 250 articles de recerca en revistes internacionals. Ha publicat una àmplia obra poètica i assagística, amb 27 títols de poesia -sobre temes científics, religiosos, cívics, cinematogràfics, experimentals, entre d’altres-. 11 d’assaig entre ciència i humanisme -sobre física quàntica, cosmologia, neurobiologia o sobre el temps, sobre la matèria. També ha participat activament en la divulgació científica, amb més de 400 conferències públiques.

Pel que fa al vessant religiós, destaquen la seva poesia religiosa i els assaigs i conferències sobre ciència i fe. En el camp de la poesia religiosa, ha explorat nous llenguatges expressius, en una cultura marcada per la ciència i la tecnologia, la globalització, la multiculturalitat, l’individualisme i la sospita envers les institucions.

La relació entre David Jou i la FJM 

El nou president de la FJM assegura que les activitats de la Fundació han format “una part important de la seva inspiració poètica i del seu estímul intel·lectual”. Així mateix ha assegurat que afegeix; “m’han fet especialment sensible a l’expressió poètica d’aquestes qüestions, cosa infreqüent en la poesia religiosa”.

“Des de petit, he sentit intensament –ha afirmat Jou- una diversitat d’aspectes de l’experiència religiosa des de l’emoció, la raó i l’acció. Per al filòsof “una raó poc emocionada i poc compromesa amb l’acció, corre el risc d’esdevenir eixarreïda, rigorista i puritana; la interacció entre raó, emoció i acció pot ajudar a enriquir mútuament aquests tres grans vessants de l’experiència humana”.

Missió i objectius de la FJM

“La missió de la FJM és contribuir al diàleg del cristianisme amb la cultura actual”. Així es defineix la Fundació Joan Maragall que duu a terme aquesta tasca mitjançant: publicacions, conferències i congressos, seminaris, i reunions periòdiques del Patronat amb debats culturals. Així mateix, té una col·lecció de llibres i una de Quaderns, amb més d’un centenar de títols cadascuna, i té encomanada la direcció de la revista Qüestions de Vida Cristiana. La Fundació ha volgut esdevenir des dels seus inicis un “espai de diàleg i debat per cercar un pensament cristià propi, que fos lliure, fidel, creïble i significatiu dins de la nostra cultura.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)