Barcelona té sis nous sacerdots

El cardenal Omella presideix l’ordenació sacerdotal dels sis nous preveres de l’arxidiòcesi a la Basílica de la Sagrada Família

30 Set, 2019
Església de Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll

Sis seminaristes del Seminari Conciliar de Barcelona ja són sacerdots. La basílica de la Sagrada Família va acollir les ordenacions sacerdotals dels sis mossens. El temple gaudinià ple a vessar va gaudir de gairebé tres hores de missa solemne presidides per l’arquebisbe de Barcelona el cardenal Joan Josep Omella. Un cop acabada la lectura de l’Evangeli començava el ritu d’ordenació. Primerament es comença pel ritu de la crida, seguidament la petició d’ordenació i finalment hi ha l’elecció.

Els preveres Carlos Bosch, Alberto Para, Pablo Pich-Aguilera, Antoni Vidal, Carlos Pérez i Agustí Vives van ser cridats pel seu nom, seguidament es van posar drets davant l’arquebisbe tot dient “sóc aquí”.  El rector del seminari Mn. Felip-Juli Rodríguez va demanar, en nom l’Església de Barcelona, al cardenal Omella que s’ordeni als candidats. A continuació, l’arquebisbe va preguntar al rector si els futurs preveres eren dignes al que aquest va respondre: “hem consultat al poble cristià, hem escoltat a aquells a qui correspon i puc dir que els han trobat dignes”. Finalment el Sr. Cardenal va dir: “Amb l’ajut del senyor Jesucrist, Déu i salvador nostre escollim a aquests germans nostres per a l’ordre del presbiterat”. Així mateix, l’arquebisbe va concloure el primer ritu introductori de l’ordenació escollint als sis candidats per a  l’Orde dels Preveres.

«Treballem amb generositat i sense perdre l’alegria»

 “Un cristià, un prevere, un diaca, és un pobre que tot ho espera de Déu” començava el cardenal Omella en la seva homilia. “Acabeu de dir «sóc aquí». El Senyor us ha dit «vine i segueix-me» i vosaltres l’heu seguit amb el cor alegre i generós”. Així mateix el cardenal assegurava que “és preciós sentir la llibertat de no estar retingut per res. Quan es viu amb aquesta actitud de total disponibilitat es gaudeix immensament; es reparteix bondat i amor allà on sigui, es veu el futur amb gran pau i immensa alegria; sense por, sense amargor i amb gran confiança”.

“Avui el Senyor us ungeix amb l’oli de la salvació, ungeix les vostres mans, una unció que habilita i capacita les vostres mans perquè siguin les mans de crist, consagrant i oferint el sacrifici eucarístic” indicava Omella que explicava com el petó de pau és el manifest que “sou ungits per ungir als altres, per omplir-vos de la tendresa i la bondat de Déu”.

Finalment el cardenal implorava que “tant de bo sapiguem tots nosaltres treballar amb generositat, sense perdre l’alegria, sense mirar el resultat, sent fidels a qui ens ha cridat i sent fidels a la comunitat a la qual hem estat enviats. L’important no són els resultats, sinó arribar a ser missatgers de l’esperit: amor, pau, paciència, benvolença, bondat i fidelitat”.

Els passos cap a l’ordenació

Un cop acabada l’homilia, els diaques admesos a l’orde de preveres van manifestar, en presència del cardenal Omella, la voluntat de complir el seu ministeri segons els desitjos de Crist i de l’Església. En concret, el bisbe pregunta als futurs preveres si estan disposats a ser fidels col·laboradors del ministeri episcopal; així mateix els pregunten també sobre si estan disposats a exercir el misteri de la Paraula, presidir celebracions litúrgiques, resar pel poble que li sigui encomanat i per això, unir la seva vida a Crist. Els futurs sacerdots van respondre afirmativament a totes les peticions del Sr. Cardenal i així mateix van manifestar obediència i la voluntat de complir el seu ministeri segons els desitjos de crist i de l’Església.

Després, els sis diaques es van prostrar a terra amb senyal d’humilitat i de pregària davant de Déu. Seguidament, amb la lletania dels sants tots van implorar la gràcia de Déu a favor dels candidats.

A continuació el cardenal Omella va imposar les mans als futurs preveres tot fent la pregària d’ordenació. Juntament amb l’arquebisbe, tots els preveres presents a l’acte també van imposar les mans sobre el cap de cadascun dels candidats per significar la seva recepció en el presbiteri. Després els nous ordenats de preveres van ser revestits amb l’estola en la forma presbiteral i amb la casulla. Una mostra que manifestava visiblement el ministeri que des d’aquest moment començaran a exercir en les celebracions litúrgiques.

Mans ungides

Arribats a aquest punt, l’arquebisbe de Barcelona els va ungir les mans per manifestar la participació particular dels preveres en el sacerdoci de Crist. També se’ls va atorgar el calze i la patena amb el pa i el vi, un indicatiu del deure de presidir la celebració eucarística i de seguir Crist crucifica. Finalment, el cardenal Omella els va fer un bes de pau, segell de l’acolliment que atorga als seus nous col·laboradors en el ministeri presbiteral. Així també ho van fer els preveres presents. “Avui ha arribat aquest moment tan esperat i alhora tan temut” relatava el Carlos Pérez, un dels preveres acabats ordenats. “Volem recordar aquests petits grans gestos del Senyor en la nostra història, que han fet possible el dia d’avui i totes les gràcies que segueixin”. Així mateix, el Carlos Bosch va demanar als presents que no deixessin de pregar per ells perquè: “No hi ha sacerdot sense poble de Déu; la vostra fe en Crist és aliment en el nostre camí”. Finalment, els nou ordenats van exercir per primera vegada el seu ministeri en la celebració eucarística concelebrant amb el bisbe i els altres membres del presbiteri.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)