Barcelona té sis nous sacerdots

Fotografies: Ramon Ripoll

Sis seminaristes del Seminari Conciliar de Barcelona ja són sacerdots. La basílica de la Sagrada Família va acollir les ordenacions sacerdotals dels sis mossens. El temple gaudinià ple a vessar va gaudir de gairebé tres hores de missa solemne presidides per l’arquebisbe de Barcelona el cardenal Joan Josep Omella. Un cop acabada la lectura de l’Evangeli començava el ritu d’ordenació. Primerament es comença pel ritu de la crida, seguidament la petició d’ordenació i finalment hi ha l’elecció.

Els preveres Carlos Bosch, Alberto Para, Pablo Pich-Aguilera, Antoni Vidal, Carlos Pérez i Agustí Vives van ser cridats pel seu nom, seguidament es van posar drets davant l’arquebisbe tot dient “sóc aquí”.  El rector del seminari Mn. Felip-Juli Rodríguez va demanar, en nom l’Església de Barcelona, al cardenal Omella que s’ordeni als candidats. A continuació, l’arquebisbe va preguntar al rector si els futurs preveres eren dignes al que aquest va respondre: “hem consultat al poble cristià, hem escoltat a aquells a qui correspon i puc dir que els han trobat dignes”. Finalment el Sr. Cardenal va dir: “Amb l’ajut del senyor Jesucrist, Déu i salvador nostre escollim a aquests germans nostres per a l’ordre del presbiterat”. Així mateix, l’arquebisbe va concloure el primer ritu introductori de l’ordenació escollint als sis candidats per a  l’Orde dels Preveres.

«Treballem amb generositat i sense perdre l’alegria»

 “Un cristià, un prevere, un diaca, és un pobre que tot ho espera de Déu” començava el cardenal Omella en la seva homilia. “Acabeu de dir «sóc aquí». El Senyor us ha dit «vine i segueix-me» i vosaltres l’heu seguit amb el cor alegre i generós”. Així mateix el cardenal assegurava que “és preciós sentir la llibertat de no estar retingut per res. Quan es viu amb aquesta actitud de total disponibilitat es gaudeix immensament; es reparteix bondat i amor allà on sigui, es veu el futur amb gran pau i immensa alegria; sense por, sense amargor i amb gran confiança”.

“Avui el Senyor us ungeix amb l’oli de la salvació, ungeix les vostres mans, una unció que habilita i capacita les vostres mans perquè siguin les mans de crist, consagrant i oferint el sacrifici eucarístic” indicava Omella que explicava com el petó de pau és el manifest que “sou ungits per ungir als altres, per omplir-vos de la tendresa i la bondat de Déu”.

Finalment el cardenal implorava que “tant de bo sapiguem tots nosaltres treballar amb generositat, sense perdre l’alegria, sense mirar el resultat, sent fidels a qui ens ha cridat i sent fidels a la comunitat a la qual hem estat enviats. L’important no són els resultats, sinó arribar a ser missatgers de l’esperit: amor, pau, paciència, benvolença, bondat i fidelitat”.

Els passos cap a l’ordenació

Un cop acabada l’homilia, els diaques admesos a l’orde de preveres van manifestar, en presència del cardenal Omella, la voluntat de complir el seu ministeri segons els desitjos de Crist i de l’Església. En concret, el bisbe pregunta als futurs preveres si estan disposats a ser fidels col·laboradors del ministeri episcopal; així mateix els pregunten també sobre si estan disposats a exercir el misteri de la Paraula, presidir celebracions litúrgiques, resar pel poble que li sigui encomanat i per això, unir la seva vida a Crist. Els futurs sacerdots van respondre afirmativament a totes les peticions del Sr. Cardenal i així mateix van manifestar obediència i la voluntat de complir el seu ministeri segons els desitjos de crist i de l’Església.

Després, els sis diaques es van prostrar a terra amb senyal d’humilitat i de pregària davant de Déu. Seguidament, amb la lletania dels sants tots van implorar la gràcia de Déu a favor dels candidats.

A continuació el cardenal Omella va imposar les mans als futurs preveres tot fent la pregària d’ordenació. Juntament amb l’arquebisbe, tots els preveres presents a l’acte també van imposar les mans sobre el cap de cadascun dels candidats per significar la seva recepció en el presbiteri. Després els nous ordenats de preveres van ser revestits amb l’estola en la forma presbiteral i amb la casulla. Una mostra que manifestava visiblement el ministeri que des d’aquest moment començaran a exercir en les celebracions litúrgiques.

Mans ungides

Arribats a aquest punt, l’arquebisbe de Barcelona els va ungir les mans per manifestar la participació particular dels preveres en el sacerdoci de Crist. També se’ls va atorgar el calze i la patena amb el pa i el vi, un indicatiu del deure de presidir la celebració eucarística i de seguir Crist crucifica. Finalment, el cardenal Omella els va fer un bes de pau, segell de l’acolliment que atorga als seus nous col·laboradors en el ministeri presbiteral. Així també ho van fer els preveres presents. “Avui ha arribat aquest moment tan esperat i alhora tan temut” relatava el Carlos Pérez, un dels preveres acabats ordenats. “Volem recordar aquests petits grans gestos del Senyor en la nostra història, que han fet possible el dia d’avui i totes les gràcies que segueixin”. Així mateix, el Carlos Bosch va demanar als presents que no deixessin de pregar per ells perquè: “No hi ha sacerdot sense poble de Déu; la vostra fe en Crist és aliment en el nostre camí”. Finalment, els nou ordenats van exercir per primera vegada el seu ministeri en la celebració eucarística concelebrant amb el bisbe i els altres membres del presbiteri.