Nou equipament per a l’Escola Oberta de L’Hospitalet

S'inauguren i es beneeixen les noves instal·lacions del centre de formació i inserció laboral de Càritas de l'arxiprestat de Torrassa-Collblanc

24 Maig, 2018
Montse Punsoda

Des del mes de gener, ja està apunt, tot l’equipament necessari per als tallers i cursos de l’Escola oberta de Càritas. Ubicada a l’arxiprestat de Torrassa – Collblanc, a l’Hospitalet. Ordinadors, màquines de cosir, una cuina amb condicions i, fins i tot, un espai infantil. Després de 35 anys en funcionament, ara ha renovat les instal·lacions per continuar oferint un programa de formació i inserció laboral a persones en situació atur. Ara, aquest mes de maig ha tingut lloc la inauguració, a la qual va assistir el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo per beneir el centre i les reformes. També, va acudir a l’acte el director de Càritas Barcelona, Salvador Busquets i el regidor Benestar Social de l’Ajuntament de l’Hospitalet, Jesús Husillos, en representació de l’alcaldessa Núria Marín Martínez.

Projecte

Responsables, professors, usuaris i amics del centre van acudir a l’acte inaugural de L’Escola Oberta de l’Hospitalet. Un projecte que des dels seus inicis ha avançat gràcies als voluntaris, molts d’ells veïns del barri, que acudeixen per impartir tot tipus de cursos, encarats a ajudar i a orientar en la inserció al mercat laboral. Com parlar en públic, eines per la recerca de feina, tallers de manualitats, ganxet, cursos de cura de gent gran i de cuina… Són només algunes de les propostes d’aprenentatge que s’imparteixen. També, tallers de llengua catalana i castellana. Són indispensables per tot aquell nouvingut que busca fer-se un lloc i moure’s per la ciutat.

L’Escola compta amb la presència de treballadors socials de Càritas. Per acompanyar de manera personalitzada els usuaris del centre, en la millora de la seva situació. Es tracta d’un projecte on acudeixen persones de cultures i de parles diverses. I que té el propòsit d’anar teixint xarxes amb la comunitat d’acollida per afavorir els processos d’inclusió.

Feina de tots

Durant els parlaments, Husillos va agrair la tasca comuna que fan Càritas, de l’arquebisbat i, concretament el voluntariat. Un servei que, tal com va dir el director de Càritas Barcelona suposa una mirada al passat amb agraïment i un exemple de treball en equip. “No podem fer front a les dificultats que avui hi ha sinó és des de la col·laboració. Cada un des de la seva entitats”, va dir Busquets. Va agrair sobretot l’acció del voluntariat, “els protagonistes del projecte”, sense els quals “res tindria sentit”. 

Porta d’esperança

El bisbe Sergi, per la seva banda, va destacar el punt d’unió que és l’Escola per tots els usuaris que hi acudeixen. Persones d’orígens diversos. Vinguin d’on vinguin, es troben aquella acollida i fraternitat, de la qual ha de ser un exemple l’església. “Un espai de trobada per gent diversa, que es trobin com a casa”, deia el bisbe. “Un oasi d’esperança on trobem sentit a la vida, on rebem acollida de l’altre. I, en tercer lloc, un espai que és constructor de fraternitat, de mirar als ulls a aquells que, tot i la seva cultura i la seva parla, és el meu germà”, va afegir.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)