«L’alegria és el segell que dona ales a estimar»

La Catedral de Barcelona acull la darrera conferència quaresmal de Mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona, en què exhortava a viure la veritable alegria amb els nostres germans

28 Març, 2019
Montse Punsoda

Aquest darrer dimecres de març ha tingut lloc l’última conferència quaresmal del bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Sergi Gordo. En total, han estat tres conferències on la paraula del Papa Francesc ha estat la detonant de la reflexió, plantejant: Què espera de nosaltres el Papa Francesc? Com a resposta, d’entrada que «visquem en santedat» (cf. GE 14); en segon lloc que «oferim la vida a Jesucrist» (cf. EG 49) i, finalment, «que conreem la veritable alegria» (EG 3 i GE 128). En aquest sentit doncs, en aquesta última conferència a la catedral de Barcelona es va plantejar, «el requisit imprescindible per tal de contagiar l’amor cap al Senyor».

On? Allà on està el Senyor

«Som convidats a no teoritzar, sinó a fer experiència de l’alegria. Allà on ens trobem, sigui on sigui», exposava el bisbe. Per què de vegades no actuem així? – es preguntava. Segons Mons. Sergi Gordo, el problema sovint som nosaltres, ja que, «no ens adonem que davant nostre hi ha una Terra Sagrada on es troba el Senyor». Tal com va afirmar, «en Ell trobem la font de la nostra vida que no depèn de les circumstàncies perquè és l’alegria del Senyor». «Un estat que quan el saps viure, roman per sempre», va dir.

De camí a la Pasqua

Mons. Gordo va alertar que de vegades, fer aquesta invitació a l’alegria pot semblar «insultant en plena Quaresma» o, fins i tot, obscena davant tant de sofriment al món. Ara bé, on el bisbe Sergi volia arribar, era en què tots els cristians «portem dins nostre un anhel de joia que és difícil d’ofegar». «Perquè la quaresma ha de ser viscuda com la preparació de alegria de la Pasqua». «Això és l’ADN de l’Evangeli!», va exclamar el bisbe.

Val avisar de «no deixar-se enlluernar per succedanis d’alegria», com alguns estats d’ànim disfressats, per això va aconsellar. «Hem de fer discerniment». «Perquè, la veritable alegria és do i és tasca. I de vegades no ens adonem que, fins i tot, les alegries que integren el fracàs, la fragilitat, el sofriment … Poden ser les més sinceres», va dir.

Com a exemple, d’alegria, el bisbe va mencionar la icona de Jesucrist rentant els peus als deixebles. Així, Jesús mostrava la seva alegria d’entrega als altres. «Aquesta és la icona i la veritable alegria – deia el bisbe-. La trobem quan la cerquem en l’alegria dels altres i la volem promoure».

Una humilitat sentida

«Però en què consisteix la veritable alegria? Mirem Jesucrist! Quina paciència va tenir! La veritable alegria està en la humilitat!» – exclamava el bisbe Sergi-. Tanmateix, va advertir que no és fruit de l’ego, sinó que viu en «l’aquenosi», és a dir, el despreniment.

«Avui hem de conrear aquesta alegria! – exhortava els assistents – Com ho podem fer? Una alegria que transmetem i compartim. Per això, em dol quan l’altre no està content, però conseqüentment me n’alegro quan desprèn felicitat. És un dels grans punts de conversió quaresmal, que rau a alegrar-nos per la felicitat del nostre germà! És el segell d’un plus que et dóna ales per anar endavant i així servir i estimar».

I doncs, què espera el Sant Pare?

Finalment, Mons. Sergi Gordo va donar algunes pistes per conrear aquesta alegria. D’entrada, «fugir del caos o posar les coses al seu lloc». Tal com va dir, «allunyar-nos dels imperatius del màrqueting i discernir per no caure en compensacions insanes». «Sempre cal privilegiar la qualitat per sobre la quantitat», aconsellava el bisbe. Sobretot, «cuidant-nos molt uns als altres i evitant el desànim per les adversitats».

Resumint «el nostre camí vers la santedat ha de ser font que ens humanitzi». «Més sants és més humans i més germans». «Així doncs, què espera el Papa Francesc? Que visquem amb amor la santedat, joiosos i l’amistat amb el Senyor», va dir el bisbe.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)