«L’alegria és el segell que dona ales a estimar»

La Catedral de Barcelona acull la darrera conferència quaresmal de Mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona, en què exhortava a viure la veritable alegria amb els nostres germans

Aquest darrer dimecres de març ha tingut lloc l’última conferència quaresmal del bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Sergi Gordo. En total, han estat tres conferències on la paraula del Papa Francesc ha estat la detonant de la reflexió, plantejant: Què espera de nosaltres el Papa Francesc? Com a resposta, d’entrada que “visquem en santedat” (cf. GE 14); en segon lloc que “oferim la vida a Jesucrist” (cf. EG 49) i, finalment, “que conreem la veritable alegria” (EG 3 i GE 128). En aquest sentit doncs, en aquesta última conferència a la catedral de Barcelona es va plantejar, “el requisit imprescindible per tal de contagiar l’amor cap al Senyor”.

On? Allà on està el Senyor

“Som convidats a no teoritzar, sinó a fer experiència de l’alegria. Allà on ens trobem, sigui on sigui”, exposava el bisbe. Per què de vegades no actuem així? – es preguntava. Segons Mons. Sergi Gordo, el problema sovint som nosaltres, ja que, “no ens adonem que davant nostre hi ha una Terra Sagrada on es troba el Senyor”. Tal com va afirmar, “en Ell trobem la font de la nostra vida que no depèn de les circumstàncies perquè és l’alegria del Senyor”. “Un estat que quan el saps viure, roman per sempre”, va dir.

De camí a la Pasqua

Mons. Gordo va alertar que de vegades, fer aquesta invitació a l’alegria pot semblar “insultant en plena Quaresma” o, fins i tot, obscena davant tant de sofriment al món. Ara bé, on el bisbe Sergi volia arribar, era en què tots els cristians “portem dins nostre un anhel de joia que és difícil d’ofegar”. “Perquè la quaresma ha de ser viscuda com la preparació de alegria de la Pasqua”. “Això és l’ADN de l’Evangeli!”, va exclamar el bisbe.

Val avisar de “no deixar-se enlluernar per succedanis d’alegria”, com alguns estats d’ànim disfressats, per això va aconsellar. “Hem de fer discerniment”. “Perquè, la veritable alegria és do i és tasca. I de vegades no ens adonem que, fins i tot, les alegries que integren el fracàs, la fragilitat, el sofriment … Poden ser les més sinceres”, va dir.

Com a exemple, d’alegria, el bisbe va mencionar la icona de Jesucrist rentant els peus als deixebles. Així, Jesús mostrava la seva alegria d’entrega als altres. “Aquesta és la icona i la veritable alegria – deia el bisbe-. La trobem quan la cerquem en l’alegria dels altres i la volem promoure”.

Una humilitat sentida

“Però en què consisteix la veritable alegria? Mirem Jesucrist! Quina paciència va tenir! La veritable alegria està en la humilitat!” – exclamava el bisbe Sergi-. Tanmateix, va advertir que no és fruit de l’ego, sinó que viu en “l’aquenosi”, és a dir, el despreniment.

“Avui hem de conrear aquesta alegria! – exhortava els assistents – Com ho podem fer? Una alegria que transmetem i compartim. Per això, em dol quan l’altre no està content, però conseqüentment me n’alegro quan desprèn felicitat. És un dels grans punts de conversió quaresmal, que rau a alegrar-nos per la felicitat del nostre germà! És el segell d’un plus que et dóna ales per anar endavant i així servir i estimar”.

I doncs, què espera el Sant Pare?

Finalment, Mons. Sergi Gordo va donar algunes pistes per conrear aquesta alegria. D’entrada, “fugir del caos o posar les coses al seu lloc”. Tal com va dir, “allunyar-nos dels imperatius del màrqueting i discernir per no caure en compensacions insanes”. “Sempre cal privilegiar la qualitat per sobre la quantitat”, aconsellava el bisbe. Sobretot, “cuidant-nos molt uns als altres i evitant el desànim per les adversitats”.

Resumint “el nostre camí vers la santedat ha de ser font que ens humanitzi”. “Més sants és més humans i més germans”. “Així doncs, què espera el Papa Francesc? Que visquem amb amor la santedat, joiosos i l’amistat amb el Senyor”, va dir el bisbe.