Bisbe Sergi: «Sortim al ritme de Jesús»

La Catedral de Barcelona ha acollit la segona sessió del cicle de conferències quaresmals a càrrec del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo. A la llum de les exhortacions apostòliques, Evangelii Gaudium i Gaudete et Exultate, aquestes conferències es formulen entorn la pregunta: Què espera de nosaltres el papa Francesc? Si durant la primera sessió van reflexionar sobre que “espera que visquem amb amor la santedat” (cf. GE 14), aquesta vegada, la resposta era: “…espera que sortim a oferir la vida de Jesucrist” (cf. EG 49).

“És un progrés continu d’estimar com Jesús ens ha estimat”, explicava el bisbe. Va iniciar la conferència contextualitzant el temps bíblic que vivim. Un de diferent a l’ordinari, que ens demana que ens deixem guiar com a deixebles. “Com? – preguntava el bisbe-. Al ritme de Jesús marcat a través de les pàgines de l’Evangeli”. “És deixant-se portar per aquest ritme, que anirem fent èxode del nostre jo, del nostre, agafats de la mà del Senyor”, exposava.

Sí, sortim! Però com?

El bisbe Gordo va alertar a “estar atents a la seva crida”. “Avui fem un pas més! – animava – veiem que si el vivim de cor, podrem entrar en el seu camí de salvació”. “Ens diu: sortim a oferir a tothom la vida de Jesucrist!”.

“Però, amb què, qui i com sortim?Fem cas al Senyor, en ell trobarem les respostes», va dir. Així, d’una banda, va exposar que sortim perquè Jesús ens ho ha demanat i ens diu que anem a anunciar l’Evangeli. Perquè, no es tracta de la meva missió, sinó de la seva i, per tant, la de tots aquells que posen el seu cor en ell. “Estem cridats a la conversió pastoral en clau de missió, sentint la veu del Senyor que ens crida i ens envia en sortida”, va dir. D’

altra banda, respecte amb qui, no sortim sols. Ja que, «tenim una comunitat de referència i som instruments a les seves mans”, destacava el bisbe.

Quant a la manera com sortim, Mons. Sergi Gordo va insistir en una “actitud d’alegria i d’autenticitat”. “Sortim sense fer comèdia, sense ser buròcrates sense viure-ho com un rol per a hores convingudes”, va dir. Així, per apoderar-nos i poder dur a terme aquest “sortir”, el bisbe Sergi va assegurar que “no calen elements extraordinaris, sinó creure que allò que anunciem és quelcom que val la pena”. Sense imposar i proposant. Sortint amb alegria”.

En fraternitat

El bisbe va aturar-se, un moment, per aprofundir en la lectura bíblica “Els setanta- dos: cridats i enviats “de dos en dos”. En aquest sentit va destacar el do de la fraternitat. De fet, tal com deia el bisbe aquests enviats per guiar cada poble en el camí del senyor, “són la mostra de la primera Església que inicia l’evangelització”. Tal com va subratllar el bisbe, “és una crida que demana condicions”. És a dir, “deixar les coses que ens poden distreure, dedicació exclusiva, decisió, valor, confiança, senzillesa, treball i acceptació de la voluntat”.

Va insistir en la comunió i en anar en una direcció. Perquè, en aquest sentit, és una crida a viure la missió en fraternitat. “Aquí rau la veritable guarició, ja que la forma de relacionar-nos entre nosaltres és el que ens fa forts». Va parlar de la “fraternitat mística contemplativa”, que “sap mirar la grandesa sagrada del proïsme que sap descobrir Déu en cada ésser humà, que sap tolerar les molèsties de la convivència aferrant-se a l’amor de Déu. Sortim, “buscant la felicitat dels altres com la b
usca el Pare”.