Acord històric entre l’Ajuntament i la Sagrada Família

La junta constructora aportarà 36 milions d'euros per millorar el transport i l'entorn del temple en un pacte sense precedents

18 Oct, 2018

L’Ajuntament de Barcelona i la Sagrada Família han protagonitzat un acord històric. L’alcaldessa, Ada Colau, i el president delegat de la Junta Constructora de la Sagrada Família, Esteve Camps, han signat aquest dijous un pacte pioner en més de 100 anys. En l’acord firmat, el temple contribuirà significativament a finançar les despeses municipals que generen les seves activitats.

Així, s’estableix que el temple aportarà 36 milions d’euros en els pròxims 10 anys per millorar aspectes vinculats a la urbanització, la mobilitat, el transport públic i el manteniment de l’espai públic. A més, les dues institucions han consensuat els canvis de planejament i el pla especial urbanístic necessaris per regularitzar les obres. La idea és que el patronat pugui sol·licitar les llicències i permisos per finalitzar-ne la construcció.

“Via de diàleg sincera i constructiva”

En una roda de premsa conjunta de l’alcaldessa, Esteve Camps i la quarta tinenta de l’Ajuntament, Janet Sanz, Colau ha celebrat poder “regularitzar la situació del projecte i trobar el seu millor encaix possible a la ciutat”. “Amb l’acord ens corresponsabilitzem del patrimoni, d’una icona estimadíssima i dels impactes que genera. És molt positiu pel conjunt de la ciutat, el barri, el temple i l’Ajuntament”, ha assenyalat. També, ha valorat la “via de diàleg sincera i constructiva” que ha permès arribar al pacte.

Finançament del transport públic i millora de l’accés amb metro

El transport públic és un dels eixos més importants de les mesures que s’han treballat. Pels visitants que rep, la Sagrada Família genera una important mobilitat en transport públic. A partir d’ara, el patronat n’assumirà part del cost i aportarà 22 milions d’euros durant 10 anys. A més d’això, la Sagrada Família invertirà 7 milions d’euros en la millora de l’accessibilitat amb metro.

Reurbanitzacions dels carrers de l’entorn i manteniment de l’espai públic

El condicionament dels entorns de la Sagrada Família és clau per millorar la qualitat de vida del veïnat. També és important per facilitar una millor gestió de l’afluència turística. Per això, la Junta Constructora contribuirà amb 4 milions d’euros a reurbanitzar els carrers que envolten el temple (Marina, Provença, Sardenya i Mallorca). A més, la Junta aportarà 3 milions més per col·laborar en el manteniment de l’espai públic, neteja i agents cívics.

La continuïtat del projecte amb l’escalinata d’accés a la façana de la Glòria pel carrer de Mallorca no és objecte de l’acord de col·laboració. No obstant això, un cop tramitades i concedides les llicències corresponents, es promourà una comissió de treball. Aquesta s’encarregarà d’estudiar i obrir el debat sobre les possibles solucions urbanístiques. Així, es finalitzaria el projecte original d’Antoni Gaudí.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)