Lluc Buch: «El cristianisme no és una doctrina moral, és una persona: Jesucrist»

«El cristianisme no és una doctrina moral, ni un saber excels: és fonamentalment una persona -Jesucrist-.» Aquesta és la tesi a partir de la qual en Lluc Buch, professor de Teologia Moral de la Universitat de Navarra, ha desenvolupat la seva ponència en el segon dia de les Jornades de Qüestions Pastorals. Una idea que […]

27 Gen, 2022
Església de Barcelona

«El cristianisme no és una doctrina moral, ni un saber excels: és fonamentalment una persona -Jesucrist-.» Aquesta és la tesi a partir de la qual en Lluc Buch, professor de Teologia Moral de la Universitat de Navarra, ha desenvolupat la seva ponència en el segon dia de les Jornades de Qüestions Pastorals. Una idea que no ha estat present tan sols en la seva intervenció sinó que ha estat fil conductor de totes les ponències de les jornades, donat que el tema de reflexió d’enguany era la centralitat de la figura del Crist.

Al llarg de la intervenció, que portava el títol de «Per a mi, el viure és Crist» (Flp 1, 21), en Lluc Buch ha reflexionat sobre quins són els elements d’aquesta trobada. Ha parlat de la mirada de Crist i ha fet referència a diversos passatges de l’Evangeli on es pot descobrir com és l’encontre personal de Jesús i quina mirada ofereix: la dona adultera, l’encontre amb el ric Zaqueu o la conversió de sant Pau. Aquests són encontres amb “l’amor incondicional de Déu. La vida cristiana neix i s’alimenta, ha dit el professor Buch, de l’encontre amb una persona que ens mira i ens interpel·la: afirmant-nos, desafiant-nos a sortir d’una vida mundana, enviant-nos a una missió i encoratjant-nos a començar una vida nova guiada per una consideració transcendent i relacional”.

El risc de la societat actual, de qualsevol cristià, per iniciar aquest camí que ofereix la mirada de Crist, ha explicat el professor Buch, es troba en caure en la «mundanitat del benestar físic, la mundanitat espiritual, és a dir, concebre l’Església i la tasca d’un dins l’Església amb criteris merament mundans, i la tercera, la temptació de pensar que el nostre valor davant de Déu depèn d’allò que fem amb les nostres forces i que el Papa Francesc ha anomenat neopelagianisme autoreferencial i prometeic», idea que es troba a l’Evangelii gaudium.

En Julio Diéguez, professor de Teologia Moral a la Universitat de la Santa Creu (Roma) i rector del seminari de la Prelatura de l’Opus Dei ha parlat de com assolir «Els mateixos sentiments de Crist Jesús» (Flp 2, 5). Segons Diéguez, «la configuració amb Crist de tot cristià, i en especial del sacerdot, significa en darrer terme compartir els sentiments de Crist.» I ha afegit que «si volem reaccionar com a Jesucrist, hem de fer nostra la seva manera de ser».

Una altra idea que ha exposat és que «el bon comportament no és decisió voluntària que reprimeix o fa callar els afectes, sinó més aviat la integració de voluntat, afectes i raó, és a dir, les virtuts. La virtut mostra com jo sento. Actuar lliurement no és sotmetre’s lliurement a la norma, sinó comportar-se d’acord amb la meva pròpia norma. És l’actuar de qui s’identifica veritablement amb el personatge». I per acabar, ha dit que en la vida moral és important demanar-se «quina vida vull viure i què és el que desitgem profundament perquè tota decisió lliure és una inversió per arribar a ser qui vull ser».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)