Lluc Buch: «El cristianisme no és una doctrina moral, és una persona: Jesucrist»

«El cristianisme no és una doctrina moral, ni un saber excels: és fonamentalment una persona -Jesucrist-.» Aquesta és la tesi a partir de la qual en Lluc Buch, professor de Teologia Moral de la Universitat de Navarra, ha desenvolupat la seva ponència en el segon dia de les Jornades de Qüestions Pastorals. Una idea que [...]

«El cristianisme no és una doctrina moral, ni un saber excels: és fonamentalment una persona -Jesucrist-.» Aquesta és la tesi a partir de la qual en Lluc Buch, professor de Teologia Moral de la Universitat de Navarra, ha desenvolupat la seva ponència en el segon dia de les Jornades de Qüestions Pastorals. Una idea que no ha estat present tan sols en la seva intervenció sinó que ha estat fil conductor de totes les ponències de les jornades, donat que el tema de reflexió d’enguany era la centralitat de la figura del Crist.

Al llarg de la intervenció, que portava el títol de «Per a mi, el viure és Crist» (Flp 1, 21), en Lluc Buch ha reflexionat sobre quins són els elements d’aquesta trobada. Ha parlat de la mirada de Crist i ha fet referència a diversos passatges de l’Evangeli on es pot descobrir com és l’encontre personal de Jesús i quina mirada ofereix: la dona adultera, l’encontre amb el ric Zaqueu o la conversió de sant Pau. Aquests són encontres amb “l’amor incondicional de Déu. La vida cristiana neix i s’alimenta, ha dit el professor Buch, de l’encontre amb una persona que ens mira i ens interpel·la: afirmant-nos, desafiant-nos a sortir d’una vida mundana, enviant-nos a una missió i encoratjant-nos a començar una vida nova guiada per una consideració transcendent i relacional”.

El risc de la societat actual, de qualsevol cristià, per iniciar aquest camí que ofereix la mirada de Crist, ha explicat el professor Buch, es troba en caure en la «mundanitat del benestar físic, la mundanitat espiritual, és a dir, concebre l’Església i la tasca d’un dins l’Església amb criteris merament mundans, i la tercera, la temptació de pensar que el nostre valor davant de Déu depèn d’allò que fem amb les nostres forces i que el Papa Francesc ha anomenat neopelagianisme autoreferencial i prometeic», idea que es troba a l’Evangelii gaudium.

En Julio Diéguez, professor de Teologia Moral a la Universitat de la Santa Creu (Roma) i rector del seminari de la Prelatura de l’Opus Dei ha parlat de com assolir «Els mateixos sentiments de Crist Jesús» (Flp 2, 5). Segons Diéguez, «la configuració amb Crist de tot cristià, i en especial del sacerdot, significa en darrer terme compartir els sentiments de Crist.» I ha afegit que «si volem reaccionar com a Jesucrist, hem de fer nostra la seva manera de ser».

Una altra idea que ha exposat és que «el bon comportament no és decisió voluntària que reprimeix o fa callar els afectes, sinó més aviat la integració de voluntat, afectes i raó, és a dir, les virtuts. La virtut mostra com jo sento. Actuar lliurement no és sotmetre’s lliurement a la norma, sinó comportar-se d’acord amb la meva pròpia norma. És l’actuar de qui s’identifica veritablement amb el personatge». I per acabar, ha dit que en la vida moral és important demanar-se «quina vida vull viure i què és el que desitgem profundament perquè tota decisió lliure és una inversió per arribar a ser qui vull ser».