L'inici de curs 2025-2026 subratlla la importància de les Ciències de la Religió com a contrapès a l'ús de la violència com a única via de solució
Foto: ISCREB
L’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha celebrat avui l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2025-2026 a l’Aula Magna del Seminari Conciliar, un esdeveniment que ha marcat l’inici d’un nou any de formació i pensament crític en l’àmbit de les ciències religioses. Enguany, també es celebren els 25 anys d’estudis virtuals a l’ISCREB, aquesta fita ha estat recordada amb la projecció d’un audiovisual.
El punt central de l’acte ha estat la lliçó inaugural a càrrec del professor Joan Albert Vicens, titulada “Paradoxes de l’Holocaust” (que es basa en el seu llibre: “Humans a Auschwitz”). Abans, Ramon Batlle, director de l’ISCREB, ha saludat a l’audiència.
Batlle ha subratllat que iniciar un nou curs acadèmic en l’actualitat implica reflexionar sobre una “situació internacional marcada pel conflicte”, on l’ús de la violència i l’increment de les armes es presenten sovint com l’única via de solució. A més, ha alertat sobre l’auge dels “discursos que tendeixen a polaritzar la realitat”, els quals guanyen terreny social.
Durant les paraules del director, s’ha fet una crida a “fer un exercici de memòria col·lectiva que ens ajudi a copsar com hi ha camins que són totalment equivocats i que mai s’haurien de repetir”. La invitació a la reflexió històrica i ètica sobre l’Holocaust s’ha presentat, doncs, com una eina imprescindible per a l’anàlisi de la realitat present.
El contingut de la ponència de Joan Albert Vicenç s’ha referit a l’Holocaust no només com a fet històric a recordar, sinó com a paradoxa central per a la comprensió de la condició humana i de la civilització. En paraules de Vicens, és fonamental: “Reflexionar sobre el camí que ha portat un poble il·lustrat a una de les barbàries més grans que ha conegut la història de la humanitat”.
Aquest procés d’autodestrucció civilitzada exigeix una mirada crítica per entendre com la fragilitat dels valors ètics i la manipulació ideològica poden conduir a conseqüències extremes.
El discurs, per tant, s’orienta a la responsabilitat de les institucions acadèmiques com l’ISCREB per a proporcionar marcs de pensament que vagin més enllà de la tècnica i aprofundeixin en la dimensió transcendent i moral de l’existència.
En darrer terme, l’anàlisi de l’Holocaust serveix com a eix vertebrador per reivindicar el paper de l’estudi de les Ciències de la Religió com a contrapès necessari a la superficialitat i a la tendència a la simplificació polaritzadora del món. La reflexió sobre les “Paradoxes de l’Holocaust” no és merament històrica, sinó una interpel·lació directa a la consciència sobre els perills de l’oblit i la deshumanització.
Aquest curs, l’Institut commemora els vint-i-cinc anys de la modalitat virtual, recordant amb gratitud totes les persones que van impulsar els estudis de Ciències de la Religió en línia per apropar-los a tothom. Es reconeix la tasca del professorat que va adaptar la docència a aquest format i la confiança dels alumnes que van trobar-hi un instrument adequat per a la seva formació.
Amb el temps, la modalitat virtual s’ha ampliat amb nous estudis i col·laboracions, i es vol mantenir el compromís de donar resposta als reptes actuals, com la intel·ligència artificial, les videoconferències educatives i l’acompanyament dels alumnes.
La celebració d’aquest 25è aniversari es durà a terme al llarg de tot el curs. Durant la lliçó inaugural s’ha projectat un audiovisual que compila aquesta història. Hi haurà espais de diàleg i trobades presencials durant el curs que recordaran també aquesta fita. La primera de les quals serà el 8 de novembre, amb una taula rodona sobre els orígens del virtual i un acte cultural amb lectura de poemes, que se celebrarà al Seminari Conciliar de Barcelona a partir de les 9.30 h.
Durant el curs 2024-2025, l’Institut ha tingut 1.296 alumnes, dels quals 704 han seguit estudis reglats i 597 estudis d’extensió universitària. Entre les novetats acadèmiques, destaca la incorporació d’una matèria sobre litúrgia pràctica per als candidats al Diaconat Permanent en la modalitat presencial, i el desenvolupament, en la modalitat virtual, del primer Postgrau universitari en estudis junguians, fruit de la col·laboració amb l’Institut Carl G. Jung. També s’han continuat els programes de formació de professorat i les col·laboracions amb diverses institucions educatives i eclesials.
Pel que fa a l’àmbit internacional, s’ha mantingut la cooperació amb l’Arxidiòcesi Primada de Mèxic, els claretians de Centreamèrica, San José del Sur i Perú, així com amb la Universitat Pontifícia de Rio de Janeiro i la Conferència Episcopal del Perú. També s’ha col·laborat amb la Universidad Pontificia del Ecuador. En els estudis d’extensió universitària, s’han impulsat noves iniciatives, com el curs d’orientador en prevenció de riscos psicosocials i una formació sobre espiritualitat sana. L’Institut inicia el curs 2025- 2026 amb la voluntat de continuar ampliant la seva oferta formativa i enfortint la col·laboració amb entitats diverses per afavorir el creixement personal i comunitari.
Font: ISCREB
La parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar és un dels temples singulars de l'Arxiprestat del Maresme, és esmentada per primera vegada en un document del 1025. Dedicada a Sant Feliu…
Les Festes de Sant Roc de Barcelona han celebrat enguany la seva 437a edició, consolidant-se com la festa més antiga del barri Gòtic i una de les tradicions més arrelades de la…
En ple Eixample de Barcelona, la parròquia de Sant Francesc de Sales conserva una història estretament vinculada a les religioses saleses i, posteriorment, als germans maristes. L’actual església forma part del conjunt…
