L’Església Arxidiocesana de Barcelona supera el mig milió de persones ateses en la seva activitat caritativa i assistencial

Segons la memòria anual d’activitats de l’any 2024 augmenten tant els beneficiaris d’ajudes com els centres d’atenció directa

05 Nov, 2025
Església de Barcelona

L’Església Arxidiocesana de Barcelona, juntament a l’acció tant de la Càritas Diocesana de Barcelona com de Mans Unides Barcelona, ha augmentat fins a 507.846 les persones ateses en la seva activitat caritativa i assistencial. Això significa un augment respecte al 2023 de 56.587 beneficiaris, un 12,5% més. També han augmentat els centres d’atenció directa, dels 432 als 455. En l’actualitat, l’activitat caritativa i assistencial de l’arxidiòcesi arriba a prop del 19% de la seva població, que és de 2,7 milions. Prop d’1 de cada 5 habitants de l’arxidiòcesi estan atesos per l’Església.

Si s’exclouen els diners mobilitzats per les entitats assistencials de la diòcesi, el pressupost de l’Església Arxidiocesana de Barcelona és de 56,4 milions. Sobre aquest total, 26,5 milions es dediquen a la millora i el manteniment dels edificis i de la xarxa parroquial. La despesa de personal (clergat i laics) per atendre tota l’Església a l’arxidiòcesi barcelonina és de 13,2 milions. Finalment, s’ha decidit consolidar la capacitat de finançament fins als 7,3 milions per poder continuar en un futur les millores iniciades i, si s’escau, afrontar despeses extraordinàries i/o imprevistos.

Pel que fa als ingressos a l’arxidiòcesi les aportacions dels fidels s’apropen als 19 milions d’euros, 16,6M són d’altres ingressos corrents, 10M de l’assignació tributària i 7,4M d’ingressos patrimonials, entre d’altres.

L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, posa de relleu com «aquest document és una mostra del compromís constant de l’Església amb la societat i de la bona gestió dels recursos que rebem gràcies a la vostra generositat. En un context global marcat per la inestabilitat i els conflictes, l’Església vol ser un signe d’esperança i fraternitat, gràcies a la dedicació de tants laics, religiosos i preveres que, amb la seva entrega, fan possible la seva missió evangelitzadora. Els cristians som una gran família, cridada a ser llum enmig de la foscor, a construir un món més fratern i més humà. Aquesta és la nostra missió, la nostra alegria i la nostra responsabilitat».

212 parròquies per 2,7 milions de persones

L’Arquebisbat de Barcelona, que aquest diumenge 9 de novembre celebra la Diada de Germanor, té ara mateix una xarxa parroquial de 212 temples. El territori de l’arxidiòcesi compren la comarca del Barcelonès, part del Baix Llobregat i el Maresme fins a Caldes d’Estrac, amb una població total d’uns 2,7 milions de persones. El clergat compta amb 445 sacerdots i 49 diaques permanents, auxiliats per centenars de voluntaris, que són els que porten a terme tota l’atenció pastoral i celebrativa al Poble de Déu. En aquest sentit, el mapa parroquial canalitza tota aquesta gran tasca ajudant els més pobres i necessitats, sostenint menjadors socials, acompanyant la gent gran, assistint els qui sofreixen addiccions i malalties cròniques, vetllant pels infants i pels emigrants i refugiats.

Consulta aquí la memòria anual d’activitats del 2024

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)