L’Holocaust obre el curs de l’ISCREB

L'inici de curs 2025-2026 subratlla la importància de les Ciències de la Religió com a contrapès a l'ús de la violència com a única via de solució

03 Nov, 2025
smunoz

Foto: ISCREB

L’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha celebrat avui l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2025-2026 a l’Aula Magna del Seminari Conciliar, un esdeveniment que ha marcat l’inici d’un nou any de formació i pensament crític en l’àmbit de les ciències religioses. Enguany, també es celebren els 25 anys d’estudis virtuals a l’ISCREB, aquesta fita ha estat recordada amb la projecció d’un audiovisual.

Ponència central: Les paradoxes de l’Holocaust

El punt central de l’acte ha estat la lliçó inaugural a càrrec del professor Joan Albert Vicens, titulada «Paradoxes de l’Holocaust» (que es basa en el seu llibre: «Humans a Auschwitz»). Abans, Ramon Batlle, director de l’ISCREB, ha saludat a l’audiència.

Batlle ha subratllat que iniciar un nou curs acadèmic en l’actualitat implica reflexionar sobre una «situació internacional marcada pel conflicte», on l’ús de la violència i l’increment de les armes es presenten sovint com l’única via de solució. A més, ha alertat sobre l’auge dels «discursos que tendeixen a polaritzar la realitat», els quals guanyen terreny social.

Durant les paraules del director, s’ha fet una crida a «fer un exercici de memòria col·lectiva que ens ajudi a copsar com hi ha camins que són totalment equivocats i que mai s’haurien de repetir». La invitació a la reflexió històrica i ètica sobre l’Holocaust s’ha presentat, doncs, com una eina imprescindible per a l’anàlisi de la realitat present.

El contingut de la ponència de Joan Albert Vicenç s’ha referit a l’Holocaust no només com a fet històric a recordar, sinó com a paradoxa central per a la comprensió de la condició humana i de la civilització. En paraules de Vicens, és fonamental: «Reflexionar sobre el camí que ha portat un poble il·lustrat a una de les barbàries més grans que ha conegut la història de la humanitat».

Aquest procés d’autodestrucció civilitzada exigeix una mirada crítica per entendre com la fragilitat dels valors ètics i la manipulació ideològica poden conduir a conseqüències extremes.

El discurs, per tant, s’orienta a la responsabilitat de les institucions acadèmiques com l’ISCREB per a proporcionar marcs de pensament que vagin més enllà de la tècnica i aprofundeixin en la dimensió transcendent i moral de l’existència.

En darrer terme, l’anàlisi de l’Holocaust serveix com a eix vertebrador per reivindicar el paper de l’estudi de les Ciències de la Religió com a contrapès necessari a la superficialitat i a la tendència a la simplificació polaritzadora del món. La reflexió sobre les «Paradoxes de l’Holocaust» no és merament històrica, sinó una interpel·lació directa a la consciència sobre els perills de l’oblit i la deshumanització.

25 anys d’estudis virtuals a l’ISCREB

Aquest curs, l’Institut commemora els vint-i-cinc anys de la modalitat virtual, recordant amb gratitud totes les persones que van impulsar els estudis de Ciències de la Religió en línia per apropar-los a tothom. Es reconeix la tasca del professorat que va adaptar la docència a aquest format i la confiança dels alumnes que van trobar-hi un instrument adequat per a la seva formació.

Amb el temps, la modalitat virtual s’ha ampliat amb nous estudis i col·laboracions, i es vol mantenir el compromís de donar resposta als reptes actuals, com la intel·ligència artificial, les videoconferències educatives i l’acompanyament dels alumnes.

La celebració d’aquest 25è aniversari es durà a terme al llarg de tot el curs. Durant la lliçó inaugural s’ha projectat un audiovisual que compila aquesta història. Hi haurà espais de diàleg i trobades presencials durant el curs que recordaran també aquesta fita. La primera de les quals serà el 8 de novembre, amb una taula rodona sobre els orígens del virtual i un acte cultural amb lectura de poemes, que se celebrarà al Seminari Conciliar de Barcelona a partir de les 9.30 h.

Indicadors curs 2024-25

Durant el curs 2024-2025, l’Institut ha tingut 1.296 alumnes, dels quals 704 han seguit estudis reglats i 597 estudis d’extensió universitària. Entre les novetats acadèmiques, destaca la incorporació d’una matèria sobre litúrgia pràctica per als candidats al Diaconat Permanent en la modalitat presencial, i el desenvolupament, en la modalitat virtual, del primer Postgrau universitari en estudis junguians, fruit de la col·laboració amb l’Institut Carl G. Jung. També s’han continuat els programes de formació de professorat i les col·laboracions amb diverses institucions educatives i eclesials.

Pel que fa a l’àmbit internacional, s’ha mantingut la cooperació amb l’Arxidiòcesi Primada de Mèxic, els claretians de Centreamèrica, San José del Sur i Perú, així com amb la Universitat Pontifícia de Rio de Janeiro i la Conferència Episcopal del Perú. També s’ha col·laborat amb la Universidad Pontificia del Ecuador. En els estudis d’extensió universitària, s’han impulsat noves iniciatives, com el curs d’orientador en prevenció de riscos psicosocials i una formació sobre espiritualitat sana. L’Institut inicia el curs 2025- 2026 amb la voluntat de continuar ampliant la seva oferta formativa i enfortint la col·laboració amb entitats diverses per afavorir el creixement personal i comunitari.

 

Font: ISCREB

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)