Quatre nous canonges prenen possessió a la Catedral de Barcelona

Els nous canonges són: Mn. Gabriel Carrió Amat, Mn. Emili Gil Batllori, Mn. Juan Ramón La Parra Martínez i Mn. Josep Teixidó Cuenca

31 Oct, 2025
smunoz

Fotos: A. Codinach

Aquest migdia ha tingut lloc a la Catedral de Barcelona la cerimònia de presa de possessió de quatre nous canonges que des d’avui formen part del capítol de la Catedral, que ja compta amb 13 membres. Es tracta de Mn. Gabriel Carrió Amat, Mn. Emili Gil Batllori, Mn. Juan Ramón La Parra Martínez i Mn. Josep Teixidó Cuenca.

L’acte ha començat a les 13:00 h amb una sessió extraordinària del Capítol Catedralici a la Sala Capitular, presidida per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella i amb l’assistència del Degà del Capítol, canonges antics i els nous membres. Durant aquesta sessió, a porta tancada, s’han llegit els decrets de nomenament, els nous canonges han fet la professió de fe i han pronunciat el jurament d’observar els Estatuts del Capítol i les normes canòniques. Finalment, han rebut la medalla del Capítol i l’abraçada fraterna de tot el capítol.

A continuació, s’ha iniciat la processó solemne cap a la nau principal de la Catedral, acompanyada pel toc de festa de la campana major “la Tomasa”. Seguidament, els nous canonges han ocupat els seus llocs al Cor, on ha tingut lloc l’ofici diví.

Seguidament, la processó formada pel capítol ha baixat a la Cripta de Santa Eulàlia i després s’ha dirigit a l’altar major on s’ha venerat la Santa Creu, titular de la Catedral.

El cor Francesc Valls de la Catedral de Barcelona ha solemnitzat diversos moments de la cerimònia amb peces litúrgiques tradicionals. L’acte ha conclòs amb una oració i la benedicció final, després de la qual els assistents han pogut saludar els nous canonges.

Amb aquesta cerimònia, el Capítol de la Catedral de Barcelona incorpora oficialment quatre nous membres, renovant així el compromís col·lectiu amb el servei litúrgic, pastoral i patrimonial de la Catedral.

Qui són els nous canonges?

  1. Mn. Gabriel Carrió Amat (Barcelona, 1968) és llicenciat en Estudis Eclesiàstics, i amb formació en Història, Arqueologia i Arts Cristianes. És actualment rector de la parròquia de Santa Cecília I doctorand en Història de l’Església a la Facultat Antoni Gaudí.
  2. Mn. Emili Gil Batllori (Barcelona, 1969) és llicenciat en Teologia Moral per la Universitat de Navarra. És rector de la Parròquia de Sant Josep Oriol de Barcelona i exerceix com a Provicari general de l’Arquebisbat de Barcelona.
  3. Mn. Josep Teixidó Cuenca (Vilassar de Mar, 1988) és llicenciat en Estudis Eclesiàstics i Litúrgia. Actualment és rector in solidum de la Comunitat Pastoral de Badalona Centre i Delegat diocesà de Pastoral Sacramental. És professor de litúrgia a l’ISCREB, a l’ISCR de Vic, a l’Institut de Litúrgia i a la Facultat Antoni Gaudí.
  4. Mn. Juan Ramon La Parra (Barcelona, 1980) és doctor en Teologia, llicenciat en Estudis Eclesiàstics i Ciències Químiques. Vicari de la parròquia de Santa Maria del Mar, és professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i consiliari de la Fundació Blanquerna.

Font: Catedral de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)