L’Església de Barcelona recupera la tradicional «rogativa» per instar els fidels a pregar units per la pluja

Aquest 1 de març comença un període de nou dies de pregària que culminarà amb una processó amb Arxiconfraria del Sant Crist de la Sang de la Basílica de Santa Maria del Pi

28 Febr, 2024
Església de Barcelona

A partir d’aquest divendres 1 de març, fins al dissabte 9 de març, es convoca Església Arxidiocesana de Barcelona a unir-se en pregària al Sant Crist de la Sang per fer una rogativa de pluja al territori. Es tracta d’una pregària extraordinària que constarà d’una processó amb la Devotíssima Imatge del Sant Crist de la Sang, el dia 9, i que anirà precedida d’una novena, a la capella de Sant Miquel de la Basílica de Santa Maria del Pi

El Secretariat diocesà de confraries i germandats, organitza la iniciativa, juntament amb Consell General de Germandats i Confraries de l’Arxidiòcesi de Barcelona, a causa de l’extrema situació de sequera que el territori pateix des dels darrers mesos. Amb aquesta proposta se sumen a la crida dels bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense els quals van instar els fidels a intensificar la petició a Déu per la pluja. 

Retrat del Sant Crist de la Sang: ‘Venite Adoremus’ (Arcadi Mas i Fontdevilla, 1852-1934)

La tradició  del Sant Crist de la Sang

L’Arxiconfraria del Sant Crist de la Sang lidera aquesta rogativa, ja que «històricament, a Barcelona, el Sant Crist de la Sang, juntament amb Santa Madrona, era la icona més recurrent en les rogatives per demanar pluja». Així ho afirma el prohom primer d’aquesta Arxiconfradia, Jordi Sacasas, segons el qual «hi ha documentades nombroses rogatives amb aquesta imatge des del segle XVI». Sacasas explica que una rogativa, era una «pregària solemne de súplica motivada per problemàtiques o angoixes socials, generalment associada als fets meteorològics». Segons assegura, la darrera va tenir lloc al s. XIX. 

«Crec que treure una devoció tant popular com és Sant Crist de la Sang en processó, pot motivar els fidels a sumar-se en la pregària per la pluja – explica Jordi Sacasas-. Des de l’arxiconfraria, estem il·lusionats perquè s’ha recuperat aquesta tradició de molts anys i esperem que uneixi els cristians en la pregària comunitària afavorint una Església sinodal».

L’Església al costat de la societat

També, des del secretariat diocesà de confraries i germandats de l’Arxidiòcesi, el director Manuel Zamora, exposa que aquesta proposta demostra «una coherència amb la tradició que hi havia antigament». «Amb la sequera tant particular que estem vivint, hem pensat que seria bo demanar-li aigua al Sant Crist, i volem seguir la manera tradicional seguint el mateix recorregut que es feia antigament i amb la novena prèvia». 

Així mateix, Zamora destaca que «és una oportunitat per demostrar que l’Església està al costat de la societat davant la preocupació per la pluja». No hem de quedar-nos al marge, sinó fer-nos presents».

Participa en la novena i en la processó

Amb aquesta proposta s’emplaça els membres de les confraries i germandats d’Arxidiòcesi de Barcelona, als portants del Sant Crist i a tots els fidels en general, a participar en aquest acte de pietat el pròxim dissabte dia 9 de març a les 20h. del vespre, just després de la missa que se celebrarà a les 19 h a la Basílica de Santa Maria del Pi, plaça del Pi,7.

A part de la processó, es farà prèviament una novena a la capella de Sant Miquel de la Basílica del Pi que començarà el divendres dia 1 fins al divendres dia 8 de març, cada dia a les 18:45 h, just abans de la missa que es dirà a la capella de la Sang, excepte el diumenge que es farà abans de la missa dominical a les 11:45 h.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)