El Dr. Armand Puig i Tàrrech rep la Medalla d’Honor de l’Ateneu Universitari Sant Pacià

El cardenal José Tolentino de Mendonça, prefecte del Dicasteri per a la Cultura i l’Educació de la Santa Seu, participa a l’acte amb la ponència 'Quina teologia per al nostre temps?'

29 Febr, 2024
Església de Barcelona

Aquest migdia s’ha celebrat a l’Aula Magna de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) el Dia de les Facultats, que ha tingut com a protagonista principal el Dr. Armand Puig i Tàrrech: li ha estat lliurada la medalla ad honorem (Medalla d’Honor) de la institució. L’acte, que ha estat presidit pel Gran Canceller de l’AUSP, el cardenal Joan Josep Omella, ha comptat amb la participació del cardenal José Tolentino de Mendonça, prefecte del Dicasteri per a la Cultura i l’Educació de la Santa Seu, que ha impartit la ponència Quina teologia per al nostre temps?

Ha obert l’acte el cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, que ha recordat que va passar a ser Gran Canceller de l’AUSP quan feia poc més d’un mes de la seva creació, per la qual cosa ha viscut gairebé tots els esdeveniments que han succeït des del desembre de 2015. El cardenal Omella ha fet esment a la «tossuderia» del Dr. Armand Puig, «la que va fer possible que s’erigís l’Ateneu a casa nostra, i gràcies a aquesta tenacitat s’han dut a terme aquests primers vuit anys de la institució». Ha dit que ara és a Roma, col·laborant com a president de l’AVEPRO (Agència de la Santa Seu per a l’Avaluació i la Promoció de la Qualitat de les Universitats i Facultats Eclesiàstiques) amb el cardenal Tolentino, «que comparteixen tots dos la mateixa passió: la Sagrada Escriptura, l’Evangeli». A continuació, el pro-rector de l’AUSP, el Dr. Joan Torra, ha reconegut i li ha agraït al Dr. Armand Puig la tasca que ha fet a l’Ateneu: «ho ha fet molt bé; sense ell, aquest Ateneu no existiria amb la força i l’empenta que té».

Ponència del cardenal José Tolentino: Quina teologia per al nostre temps?

El cardenal José Tolentino ha impartit una conferència titulada Quina teologia per al nostre temps? Ha fet referència a un document del Papa Francesc i ha afirmat que la Teologia ha de ser contextual, conscient del seu entorn; ha d’escoltar i conèixer el lloc on és, ha de mantenir relació amb la cultura del lloc. La Teologia està cridada a ser sapiencial, pot contribuir molt per a un debat molt actual, que és el de revisar els models de pensament. Des de la pandèmia, els paradigmes de pensament són molt pobres per a explicar el món i la realitat. Necessitem ment, intel·ligència, raó, mans… Aquí hi ha una creació d’una nova racionalitat, i aquí la teologia pot dir molt. El cardenal Tolentino ha dit que «l’Església ha d’arriscar més i sentir que les cultures són llars fonamentals per al diàleg del cristianisme. El culte és central en l’experiència cristiana, però si el culte no es tradueix en les cultues, això vol dir que mantenim les llavors a la bossa i no les escampem al terra».

Laudatio del Dr. Armand Puig, a càrrec del Dr. Agustí Borrell

El Dr. Agustí Borrell, biblista, ha estat l’encarregat de fer la laudatio, de posar en relleu els mèrits del Dr. Armand Puig que justifiquen la concessió de la medalla ad honorem de l’AUSP. El Dr. Borrell, company i amic del Dr. Puig, ha recordat que “no es pot entendre el personatge sense la seva vinculació amb l’Escriptura: ha estat la seva passió i la seva dedicació primordial, amb diverses modalitats complementàries, l’estudi, la recerca, l’ensenyament, la traducció, l’edició o la divulgació”. I que el motiu principal pel qual rep la Medalla d’Honor de l’AUSP és “la seva contribució a la vida de l’Ateneu, començant per la seva creació”, perquè “no existiria sense ell, sense la seva visió, la seva constància i la seva capacitat de negociació i de persuasió”.

El Dr. Armand Puig ha expressat la seva sorpresa i emoció pel homenatge rebut, considerant-lo un signe d’amistat. Ha destacat la seva vinculació amb l’Ateneu com a alumne, professor, degà i rector des de la seva fundació. En el seu discurs, va ressaltar la creació de l’Ateneu com una institució heretada del Concili Vaticà II i destaca les diverses facultats i centres que la componen. Subratlla la importància de la qualitat en una institució universitària, destacant els avenços i reconeixements aconseguits en els vuit anys i mig d’existència de l’Ateneu. «La teologia és la reflexió sapiencial de la fe, confessada i viscuda, a la llum de la revelació i de la raó –la facultat va néixer l’any 1968-; la Facultat de Filosofia -1988- cerca la raonabilitat de la fe i la càrrega de sentit aportada per la raó. Teologia i filosofia, recolzades sobre el poble cristià i el seu sensus fidei, constitueixen la traducció reflexiva i sapiencial d’aquesta fe», ha expressat el Dr. Puig.

Per acabar, ha agraït als cardenals Omella i Tolentino, dos primers referents de l’Església i grans col·laboradors del Papa Francesc, la seva presència en aquest acte.

Font i fotografies: Ateneu Universitari Sant Pacià

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)