P. Manel Gasch: «Sant Josepmaria i el beat Àlvar, com a pelegrins de la Moreneta»

«Molts sants han passat per Montserrat, de sant Ignasi a sant Joan Pau II. I així com de tants d’aquests fills i filles de Déu n’hi ha un memorial al camí de Sant Miquel, era important poder acollir un relleu per a testimoniar el pas de sant Josepmaria i del beat Àlvar, com a pelegrins de la Moreneta i fer-ne exemple de tants seguidors seus que a partir d’avui el veuran i el visitaran, per encara d’una altra manera presentar-los com a deixebles de Jesucrist que crearen un carisma vàlid pel creixement espiritual del Poble de Déu». Són paraules de l’Abat de Montserrat P. Manel Gasch, en l’homilia de la Missa conventual celebrada a la basílica de Montserrat el dissabte 24 de febrer, poc abans de la inauguració de l’alt relleu representant sant Josepmaria i el beat Àlvar.

Més de mig miler de persones d’arreu de Catalunya, moltes d’elles fidels de la prelatura de l’Opus Dei o amics, van omplir la nau de la basílica. En el presbiteri, quaranta preveres, entre monjos de Montserrat i el vicari i sacerdots de la Prelatura, van concelebrar amb el Pare Abat l’Eucaristia. L’acte va ser organitzat per l’Associació de Cooperadors de l’Opus Dei a Catalunya.

Paraules del P. Manel Gasch

L’amistat de sant Josepmaria amb la comunitat de Montserrat, explicà el P. Manel Gasch, «s’inicià en els anys de la Guerra Civil, amb la comunitat de monjos exiliada a Navarra, i que van personalitzar els nostres germans el P. Abat Gusi, i molt especialment el P. Abat Aureli M. Escarré, amb qui sant Josepmaria es va relacionar fraternalment i amicalment durant tota la seva vida. Tenim la sort de tenir a l’abast de tothom la correspondència entre ells dos i una narració molt acurada d’aquesta relació. A Montserrat sant Josepmaria va poder viure la devoció a la Mare de Déu que havia ja marcat la seva vida, des de l’oferiment d’infant a Torreciutat fins a la seva mort i que ell volgué deixar a l’Obra. A Jesús s’hi va i s’hi torna per Maria”. I pel que fa al beat Àlvar, la relació amb Montserrat fou posterior a la Guerra Civil, perquè «durant els primers anys quaranta, el beat Àlvar també fou acollit a Montserrat. Va passar a Montserrat una o dues setmanes santes. A més d’aquesta devoció mariana també va poder viure i compartir la nostra tradició litúrgica, la qual cosa després va recordar tota la vida».

Parlant de les lectures del dia, primer dissabte de Quaresma, l’Abat de Montserrat va posar èmfasi en el fet que, «en aquest camí de radicalitat ens ajuden els testimonis privilegiats que nosaltres venerem i que l’Església proclama sants. Entre ells, sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, que amb les seves obres apostòliques va marcar la vida de tanta gent i enriqueix la comunió dels sants i el beat Àlvar que el va seguir en la seva missió. La majoria de vosaltres, coneixeu molt millor que jo el carisma de sant Josepmaria i no he pretès ser jo que us digués a vosaltres una paraula sobre el seu ensenyament, però en les lectures d’avui, tant l’autor del Deuteronomi com Jesucrist a l’Evangeli, conviden tothom a la santedat, a la radicalitat de l’Evangeli.»

«Sant Josepmaria prengué aquesta idea i li dedicà la vida: convidar cristians a seguir Jesucrist i el seu Evangeli. L’assemblea d’avui, aquesta celebració és una mostra que l’empremta que ell deixà en aquesta idea de ser deixeble va arrelar profundament a la nostra terra catalana com ho va fer en tot el món. Jesucrist ha vingut a nosaltres per a explicar-nos humanament qui és aquest Déu bondadós, aquest Déu que perdona, aquest Déu humil que no s’imposa, que deixa a cadascú de nosaltres la decisió final, per això la nostra llibertat és tan important».

L’Abat de Montserrat va concloure l’homilia amb aquestes paraules: «espero que avui fem encara un altre pas en l’amistat de les nostres institucions, especialment amb aquesta part de l’Obra que peregrina a Catalunya, cridats tots a testimoniar la fe amb Déu, l’Evangeli de Jesucrist i l’amor a Santa Maria».

Agraïment de Mn. Ignasi Pujol

En acabar l’Eucaristia amb el cant del Virolai, el vicari de l’Opus Dei per a Catalunya i Andorra, Mn. Ignasi Pujol, va agrair a la comunitat benedictina de Montserrat l’acollida «i l’afecte que l’Obra rep i sent per part de l’Abadia de Montserrat». Després de recordar les visites del beat Àlvar i de sant Josepmaria als anys quaranta, així com la gran amistat del fundador de l’Opus Dei amb l’Abat Aureli Maria Escarré, va evocar un fet extraordinari en la vida de sant Josepmaria: «el 1954, en la festa de la Mare de Déu de Montserrat, sant Josepmaria va ser curat de la diabetis, després d’un atac fortíssim en què va estar a punt de morir. Així, doncs, des d’aquells convulsos quaranta a Barcelona fins ara, l’Obra ha estat sempre a l’abric del seu mantell blau. L’Abadia, durant vuitanta-tres anys ha fet com de canal de la gràcia, mitjançant el qual ha arribat la maternal ajuda de la Reina del Cel a l’Opus Dei.»

Font: OPUS DEI