Les mancances de la llibertat religiosa a Eritrea

El coordinador Europeu per als Catòlics d'Eritrea, el sacerdot Mussie Zerai, explica que el govern vol limitar la influència dels grups religiosos a la societat

Sacerdot Mussie Zerai

Aquesta setmana Rome Reports ens parla de la llibertat religiosa a Eritrea. Segons explica el mitjà, hi ha quatre grups religiosos reconeguts oficialment: L’Església ortodoxa Eritrea, l’Islam sunnita, l’Església catòlica i l’Església evangèlica luterana d’Eritrea. Tot i això, no vol dir que hi hagi una abundant llibertat religiosa.

Limitació dels grups relgiosos

El coordinador Europeu per als Catòlics d’Eritrea, el sacerdot Mussie Zerai, explica que el govern vol limitar la influència dels grups religiosos a la societat. Això vol dir que se’ls permet professar la seva fe, però no poden realitzar obres de caritat en les seves comunitats.

«El govern va tancar les nostres escoles, les nostres clíniques i hospitals. També va imposar una sèrie de restriccions a la llibertat de premsa, ja que el govern també va tancar totes les agències de mitjans de comunicació de l’Església Catòlica».

Catòlics en protesta

El pare Zerai recalca el paper dels bisbes catòlics de país en protesta a aquestes accions. Segons explica, aquests «han intentat la diplomàcia i la mediació, esperant que el govern escolti i respongui, perquè el que fa l’Església és pel bé de tota la població. A les nostres clíniques atenem a 200.000 persones cada any, 200.000 no catòlics, els nostres serveis no són exclusivament per als catòlics»

Obligats a emigrar

Tal com explica Mn Zerai, «les limitacions i la violència obliguen a centenars de persones a abandonar casa i escapar a països veïns, com Etiòpia». «Allà, segons aquest sacerdot, hi ha uns 90.000 refugiats eritreus repartits en quatre centres de refugiats de la regió de Tigray, assolada pel conflicte».

En aquest sentit, «el tractat de pau signat fa dos anys entre els governs d’Eritrea i Etiòpia havia donat l’esperança als refugiats de poder tornar a casa i reiniciar les seves vides al seu propi país. No obstant això, això mai va ocórrer, ja que la idea de la pau va quedar només en el paper», afegeix.

Cercant la solució

L’Església catòlica i organitzacions internacionals busquen una solució definitiva a llarg termini per ajudar a aquestes persones a tornar a casa seva o a integrar-se en la societat, per tenir educació, treball i atenció mèdica. Mentrestant s’atenen les seves necessitats immediates com a víctimes desplaçades de la guerra i la persecució.

 

 

 

T'ha agradat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...