Carles Camps: «La persona discapacitada és bondadosa i sempre està contenta»

En Carles Camps pateix paràlisi cerebral. Físicament està molt limitat, però ho entén tot, afirma. Actualment, viu en una residència per a discapacitats i, dins les seves possibilitats, ajuda i estima els seus companys. “Això em fa tenir més fe”, assegura “aquest home que intenta ser cristià”, que va entrar en contacte amb l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, la qual cosa “l’ha fet molt feliç”. Dijous 3 de desembre se celebra el Dia Internacional de les Persones Discapacitades.

Com vas entrar en contacte amb l’Hospitalitat?

Vaig començar a anar a Lourdes el juny de 1990. Em va engrescar a anar-hi una amiga, la Pilar, i malgrat el viatge de nit, en tren, que es feia molt llarg i pesat, l’ambient i l’estada em van encantar. Hi havia molt bon rotllo!

Com vius la fe en el teu dia a dia?

Amb la pregària. Cada vespre, abans d’anar a dormir, reso un parenostre i un avemaria –si estem al temps ordinari- i, si no estic cansat, dono gràcies a Déu pel dia i li demano que l’endemà tot vagi bé. En temps d’Advent o de Quaresma, reso dos parenostres i dos avemaries i faig també la pregària. També estic en un grup de revisió de vida, una activitat que faig amb un grup de persones amb paràlisi cerebral i altres no minusvàlides, i faig trobades i activitats amb la Frater, un moviment cristià de persones amb discapacitat, els responsables del qual han de ser discapacitats.

En els teus companys de la residència hi pots veure el rostre de Jesucrist?

Si, la persona discapacitada és bondadosa i sempre està contenta, intenta fer coses pels altres, encara que només sigui oferir un somriure, hi podem veure en l’altre el rostre de Jesucrist; sobretot si la persona minusvàlida està molt malament, tant físicament com psíquica. Tot i que també podem veure el rostre de Crist en un nadó ben petit.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 29 de novembre