Carles Camps: «La persona discapacitada és bondadosa i sempre està contenta»

Entrevista a Carles Camps, un jove que malgrat les limitacions de la seva discapacitat afirma que ho enten tot i que l'estima pels companys li dona fe

25 Nov, 2020
Església de Barcelona
Carles Camps

En Carles Camps pateix paràlisi cerebral. Físicament està molt limitat, però ho entén tot, afirma. Actualment, viu en una residència per a discapacitats i, dins les seves possibilitats, ajuda i estima els seus companys. “Això em fa tenir més fe”, assegura “aquest home que intenta ser cristià”, que va entrar en contacte amb l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, la qual cosa “l’ha fet molt feliç”. Dijous 3 de desembre se celebra el Dia Internacional de les Persones Discapacitades.

Com vas entrar en contacte amb l’Hospitalitat?

Vaig començar a anar a Lourdes el juny de 1990. Em va engrescar a anar-hi una amiga, la Pilar, i malgrat el viatge de nit, en tren, que es feia molt llarg i pesat, l’ambient i l’estada em van encantar. Hi havia molt bon rotllo!

Com vius la fe en el teu dia a dia?

Amb la pregària. Cada vespre, abans d’anar a dormir, reso un parenostre i un avemaria –si estem al temps ordinari- i, si no estic cansat, dono gràcies a Déu pel dia i li demano que l’endemà tot vagi bé. En temps d’Advent o de Quaresma, reso dos parenostres i dos avemaries i faig també la pregària. També estic en un grup de revisió de vida, una activitat que faig amb un grup de persones amb paràlisi cerebral i altres no minusvàlides, i faig trobades i activitats amb la Frater, un moviment cristià de persones amb discapacitat, els responsables del qual han de ser discapacitats.

En els teus companys de la residència hi pots veure el rostre de Jesucrist?

Si, la persona discapacitada és bondadosa i sempre està contenta, intenta fer coses pels altres, encara que només sigui oferir un somriure, hi podem veure en l’altre el rostre de Jesucrist; sobretot si la persona minusvàlida està molt malament, tant físicament com psíquica. Tot i que també podem veure el rostre de Crist en un nadó ben petit.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 29 de novembre

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l'Església😇Albert (1200-1280), tot i que va ser durant anys provincial dels dominics i bisbe de Ratisbona, la seva veritable vocació era l’estudi, la investigació i l’ensenyament. Pocs com ell van arribar a una síntesi tan admirable entre la filosofia aristotèlica i la teologia cristiana. Així va preparar el camí a Tomàs d’Aquino, deixeble seu a Colònia. Pregava així: «Senyor Jesús demanem la teva ajuda per a no deixar-nos seduir de les vanes paraules temptadores sobre la noblesa de la família, sobre el prestigi de l'Orde. Amén».🗣 «Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
El cardenal Joan Josep Omella dona la benvinguda a @fraoctavi, al Full dominical.📰Llegeix el suplement monogràfic sobre el nomenament de l'arquebisbe electe.➡️ tinyurl.com/4c78edp7 ...
View on Facebook (opens in a new tab)
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tu ets Pere. Et donaré les claus del Regne del cel.

(Mt 16,13-19)