Les entitats socials d’Església posen en comú els reptes de futur en l’acció social

A la trobada presidida per Mons. Vilanova i Pellisa es demana una vinculació més directa entre parròquies i entitats i visualitzar més la feina que es fa

25 Abr, 2024
Església de Barcelona
Fotografies: Agustí Codinach

Treballar amb equips més professionals i voluntaris amb formació, sense perdre la identitat cristiana, i fer una taula d’entitats d’acció social de l’Església per oferir a la ciutadania l’acció conjunta que fan tantes entitats socials, i que moltes vegades passa desapercebuda. Aquestes van ser algunes de les propostes que van sorgir de la trobada «Reptes de futur en l’acció social de l’Església», impulsada pel Secretariat de Pastoral pels Marginats, i que va comptar amb la presencia del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa i de Mn. Joan Costa, delegat de Pastoral social i caritativa, i Angel Zambrana, director del Secretariat, i en la què van participar una quinzena d’entitats, el passat 24 d’abril, a Sant Pau del Camp.

«Amor enmig la indiferència»

La jornada va començar amb una ponència de Mn. Costa, el qual es va fer ressò de les paraules del Papa Francesc, «fem les nostres comunitats illes d’amor enmig de tanta indiferència». Cal atendre les persones en diversos nivells: material, cultural, moral i des d’un «amor transcendent que ens fa més humans. Crist és qui ens capacita per aquest nivell més gran d’humanització que se’ns exigeix com a entitats cristianes», va afirmar el delegat de pastoral social.

Segons el Sant Pare, l’acció caritativa s’ha de basar en quatre eixos: la competència, només amb voluntaris no es pot ajudar prou la gent, cal professionals ben preparats; l’espiritualitat, homes i dones de fe que puguin donar el millor d’ells mateixos; treballar amb independència d’ideologies i partits polítics, i amb gratuïtat, el punt més difícil, “estimar sense esperar res a canvi, encara que sabem que amb l’entrega als altres rebem molt, quan les coses no surten bé, no hi ha llibre de reclamacions”, va assegurar Mn. Costa.

Intercanvi d’idees i treball en grup

Les diverses entitats van treballar per grups sobre el sentit de l’acció social que duen a terme i es van plantejar, des d’un esperit de reflexió i millora, els aspectes febles en la seva tasca diària d’atenció als més necessitats. Hi ha un envelliment dels lideratges, cal fer més cursos de formació pels voluntaris, així com professionalitzar encara més les entitats. Però per no perdre la pròpia identitat cristiana, cal que els treballadors sàpiguen que treballen en una entitat d’església, i afavorir un clima d’acompanyament a partir dels valors evangèlics. També es va destacar oferir recursos de fe a les famílies que son ateses, si elles ho volen.

Un altre dels punts per millorar l’acció social de l’Església és que es visualitzi la valuosa feina que es fa per a la societat. Hi ha ressò mediàtic de Càritas o l’Hospital de Campanya de Santa Anna, per posar alguns exemples, però les activitats de tantes entitats més petites, passen molt desapercebudes. Per això es va animar a crear una taula d’entitats d’acció social de l’Església, que pugui oferir informació de forma conjunta.

A la pregunta què ens diferencia de l’administració, es va destacar, la gratuïtat de l’atenció, s’atén tothom sense unes condicions prèvies, hi ha més temps per escoltar, acompanyar, una mirada més humana, estar al costat de l’altre en tot moment.

Església oberta a tots

El bisbe Javier Vilanova va animar a ser «una Església oberta a tots, com un paraigües on estem integrats», i a treballar més en xarxa, respectant els diversos carismes, però ajudant-nos mútuament, i tendir ponts perquè hi hagi una vinculació més directa entre parròquies i entitats. «Volem crear comunitats de pastoral on tants nouvinguts que han patit molt, es puguin sentir acollits. Aquestes persones son grans actius d’evangelització en el camp social». El bisbe Vilanova va destacar la importància d’aquestes trobades per compartir experiències i va animar tots a continuar en la seva valuosa tasca diària a favor dels més necessitats.

En aquesta nova trobada anual impulsada pel Secretariat de Pastoral pels Marginats, hi van participar, la Comunitat de Sant Egidi, les Adoratrius-SICAR cat, l’associació Dit i Fet, Càritas Diocesana de Barcelona, el Centre Català de Solidaritat (CECAS), el Centre d’Acollida Assís, la fundació Fàtima, la fundació Joan Salvador Gavina, la fundació Migra Studium, la fundació OSAS, la fundació Pere Tarrés, Organisme Benèfic Assistencial (OBA), l’Obra Social Sta. Lluïsa de Marillach, així com l’Apostolat del Mar, entre d’altres.

Glòria Carrizosa Servitje (Secretariat de Pastoral pels Marginats)

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà.

(Mt 18,15-20)