Les entitats socials d’Església posen en comú els reptes de futur en l’acció social

A la trobada presidida per Mons. Vilanova i Pellisa es demana una vinculació més directa entre parròquies i entitats i visualitzar més la feina que es fa

25 Abr, 2024
Església de Barcelona
Fotografies: Agustí Codinach

Treballar amb equips més professionals i voluntaris amb formació, sense perdre la identitat cristiana, i fer una taula d’entitats d’acció social de l’Església per oferir a la ciutadania l’acció conjunta que fan tantes entitats socials, i que moltes vegades passa desapercebuda. Aquestes van ser algunes de les propostes que van sorgir de la trobada «Reptes de futur en l’acció social de l’Església», impulsada pel Secretariat de Pastoral pels Marginats, i que va comptar amb la presencia del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa i de Mn. Joan Costa, delegat de Pastoral social i caritativa, i Angel Zambrana, director del Secretariat, i en la què van participar una quinzena d’entitats, el passat 24 d’abril, a Sant Pau del Camp.

«Amor enmig la indiferència»

La jornada va començar amb una ponència de Mn. Costa, el qual es va fer ressò de les paraules del Papa Francesc, «fem les nostres comunitats illes d’amor enmig de tanta indiferència». Cal atendre les persones en diversos nivells: material, cultural, moral i des d’un «amor transcendent que ens fa més humans. Crist és qui ens capacita per aquest nivell més gran d’humanització que se’ns exigeix com a entitats cristianes», va afirmar el delegat de pastoral social.

Segons el Sant Pare, l’acció caritativa s’ha de basar en quatre eixos: la competència, només amb voluntaris no es pot ajudar prou la gent, cal professionals ben preparats; l’espiritualitat, homes i dones de fe que puguin donar el millor d’ells mateixos; treballar amb independència d’ideologies i partits polítics, i amb gratuïtat, el punt més difícil, “estimar sense esperar res a canvi, encara que sabem que amb l’entrega als altres rebem molt, quan les coses no surten bé, no hi ha llibre de reclamacions”, va assegurar Mn. Costa.

Intercanvi d’idees i treball en grup

Les diverses entitats van treballar per grups sobre el sentit de l’acció social que duen a terme i es van plantejar, des d’un esperit de reflexió i millora, els aspectes febles en la seva tasca diària d’atenció als més necessitats. Hi ha un envelliment dels lideratges, cal fer més cursos de formació pels voluntaris, així com professionalitzar encara més les entitats. Però per no perdre la pròpia identitat cristiana, cal que els treballadors sàpiguen que treballen en una entitat d’església, i afavorir un clima d’acompanyament a partir dels valors evangèlics. També es va destacar oferir recursos de fe a les famílies que son ateses, si elles ho volen.

Un altre dels punts per millorar l’acció social de l’Església és que es visualitzi la valuosa feina que es fa per a la societat. Hi ha ressò mediàtic de Càritas o l’Hospital de Campanya de Santa Anna, per posar alguns exemples, però les activitats de tantes entitats més petites, passen molt desapercebudes. Per això es va animar a crear una taula d’entitats d’acció social de l’Església, que pugui oferir informació de forma conjunta.

A la pregunta què ens diferencia de l’administració, es va destacar, la gratuïtat de l’atenció, s’atén tothom sense unes condicions prèvies, hi ha més temps per escoltar, acompanyar, una mirada més humana, estar al costat de l’altre en tot moment.

Església oberta a tots

El bisbe Javier Vilanova va animar a ser «una Església oberta a tots, com un paraigües on estem integrats», i a treballar més en xarxa, respectant els diversos carismes, però ajudant-nos mútuament, i tendir ponts perquè hi hagi una vinculació més directa entre parròquies i entitats. «Volem crear comunitats de pastoral on tants nouvinguts que han patit molt, es puguin sentir acollits. Aquestes persones son grans actius d’evangelització en el camp social». El bisbe Vilanova va destacar la importància d’aquestes trobades per compartir experiències i va animar tots a continuar en la seva valuosa tasca diària a favor dels més necessitats.

En aquesta nova trobada anual impulsada pel Secretariat de Pastoral pels Marginats, hi van participar, la Comunitat de Sant Egidi, les Adoratrius-SICAR cat, l’associació Dit i Fet, Càritas Diocesana de Barcelona, el Centre Català de Solidaritat (CECAS), el Centre d’Acollida Assís, la fundació Fàtima, la fundació Joan Salvador Gavina, la fundació Migra Studium, la fundació OSAS, la fundació Pere Tarrés, Organisme Benèfic Assistencial (OBA), l’Obra Social Sta. Lluïsa de Marillach, així com l’Apostolat del Mar, entre d’altres.

Glòria Carrizosa Servitje (Secretariat de Pastoral pels Marginats)

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#PatrimonireradeMar #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres; aquells dies sí que dejunaran.

(Lc 5,33-39)