Pelegrinatge per l’alto el foc a Gaza: Un camí de solidaritat

Diferents organitzacions presenten un acte de protesta meditatiu el proper 28 d'abril, des de les 9 h a la Platja de Llevant

25 Abr, 2024
Església de Barcelona

Inspirats per la crida unànime de solidaritat emesa arreu del món, així com per les seves organitzacions i comunitats religioses, diferents organitzacions d’Església anuncien el pelegrinatge per l’alto el foc a Gaza, que tindrà lloc a Barcelona el proper 28 d’abril, des de les 9 h a la Platja de Llevant.

El pelegrinatge es presenta com un acte de protesta meditatiu que convida a la reflexió sobre el patiment i la desesperació que enfronten els palestins a Gaza. Mentre caminem en pau i en solidaritat, des del costat oposat del mateix mar, busquem portar un missatge de suport a aquelles persones que pateixen els horrors de la violència a Gaza.

Les demandes centrals d’aquest pelegrinatge per l’alto el foc a Gaza són clares

Alto el foc durador i sostingut; flux immediat d’aliments, aigua, ajut humanitari, combustible i assistència que salva vides; alliberament de totes les persones captives, tant les més de 10.000 palestines com les més de 100 israelianes, i fi de l’ocupació per donar pas a una pau justa.

Inicialment concebuda com una caminada al llarg de la Franja de Gaza, la versió a Barcelona es realitzarà a una distància reduïda de 4 km, tot representant simbòlicament les vides allí perdudes.

A pesar que la participació no hi està condicionada, convidem els participants a fer donacions a través de la pàgina d’UNRWA (ayudagaza.es), tot contribuint d’aquesta manera a l’assistència humanitària necessària a Gaza.

Activitat organitzada per membres de diferents organitzacions en resposta a la crida global de pelegrinatge per l’alto el foc a Gaza

Comunitat palestina de Catalunya, GOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica), Justícia i Pau, Cristianisme i Justícia, Junts (Associació Catalana de Jueus i Palestins), JOC (Joventut Obrera Cristiana), MIJAC (Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica de Catalunya), ACO (Acció Catòlica Obrera), Secretariat de Pastoral Gitana de Barcelona, Comunitat de l’Arca – No violència i espiritualitat, Fundipau, Càtedra UNESCO de Diàleg Intercultural a la Mediterrània, Mujeres Diáspora.

Font: Germanor Obrera d’Acció Catòlica

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà.

(Mt 18,15-20)