Centenars de persones veneren a la patrona dels cecs i de les modistes per poder rebre la seva benedicció
Les campanes de la Capella de Santa Llúcia sonen per primer cop després de més de cinquanta anys mentre centenars de persones fan cua per venerar la patrona en el seu día. La música anunciava la missa de les 11 que es duia a terme a la Catedral. L’instrument s’ha rehabilitat per a que torni a acomplir la seva funció, després d’haver-se fet malbé pel pas del temps.
“Que santa Llúcia et conservi la vista” és la benedicció que reben els que avui s’apropen a la capella romànica per adquirir una vela i poder acariciar les relíquies de la patrona dels cecs i de les modistes. Primer, es passen pels ulls les relíquies dels ossos de la màrtir. Després es fa un petó a una altra relíquia que conté les còrnies. Un cop finalitzat aquest ritual és costum anar al claustre i encendre un ciri, per evocar la llum que proporciona la Santa.
“Aquestes festes han canviat molt!” exclama Asunción Herrero, que va treballar com a modista de jove: “nosaltres veníem totes les cosidores a festejar Santa Llúcia a la capella i desprès marxàvem a dinar fora per Barcelona”, comenta. No és d’estranyar que la majoria de persones que busquin la seva benedicció en un dia com avui tinguin un ofici que requereixi d’una vista d’or. La Santa és invocada com a protectora de la vista i com a patrona tant dels cecs com d’altres professions que exigeixen una bona visió.
La llegenda atribueix a aquesta Santa la protecció de la vista: abans de matar-la, li van arrencar els ulls perquè es va negar a deixar de ser cristiana davant del tribunal romà.
Llúcia havia decidit consagrar la vida a Déu, però la seva mare, Eutíquia, la va prometre amb un home pagà. Per convèncer a la seva mare que l’alliberés del compromís, Llúcia va demanar a Santa Àgata que li curés la disenteria a Eutíquia. La malaltia es va curar. La seva mare va accedir a cancel·lar el prometatge i repartir el dot entre els pobres.
El seu pretendent va denunciar-la com a cristiana a un tribunal romà. Va ser sotmesa a un judici en el qual es va intentar que abandonés la fe cristiana i adorés els déus pagans. Davant la negativa, va ser sotmesa a diverses tortures i va ser decapitada.
El papa Lleó XIV ha demanat als fidels de l'arxidiòcesi de Barcelona que «alcin la mirada» per «adorar, estimar i servir Jesucrist». En una carta adreçada al cardenal Joan Josep Omella, datada…
Avui, 10 de juliol, festivitat de sant Cristòfol, patró dels viatgers i conductors, nombroses persones s'han acostat a la capella dedicada al sant, al carrer de Regomir de Barcelona, per rebre la…
El viatge apostòlic del Papa Lleó XIV a Catalunya ha augmentat el reconeixement i la popularitat del Pontífex entre els catalans i les catalanes. Així ho recull l’últim baròmetre que ha publicat el Centre…
